RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, de juliol 09, 2014

VIP XTREM 2014

Després de rodar amb certa tranquilitat conservant i assegurant la quarta posició de la general, arribo a l'ultim control abans de meta, km 110 aprox. Tinc forces, vaig molt bé, les sensacions son molt bones per afrontar l'ultima dificultat de la jornada. Penso: ja ho tenim fet, si no em foto castanya ni pasa res, tinc assegurat minim el quart lloc de la general i ves a saver si encara agafo algun de davant. Però... veig que el noi del control em fa senyals de que m'aturi i, de forma confusa i sense aclarir ben bé que ha passat, em diu que uns dels participants ha mort. Em quedo flipat. Inicialment no reacciono, estic com estabornit... El cos no reacciona i el cap encara menys... 
Arriven dos participants més al control i, al igual que jo, es queden també estabornits. No savem que fer, si donar la volta i retornar per Carretera o bé continuar pel recorregut de la cursa i fer els 10 km que falten fins meta. El noi del control ens diu que pel que queda, no paga la pena anar a buscar la carretera i refer la ruta, que el millor és seguir el recorregut de la cursa així que, amb les poques ganes de pedalar que et queden i amb el cap ennubolat, agafem tots 3 i seguim el recorregut original fins a meta. 

Decidim arrivar a meta tots tres de la mà. Creiem que, donada la situació, no toca fer el tonto esprintant o entrant a meta com si no hagués passat res. Quan arrivem: el silenci, l'ambient, les cares dels organitzadors, etc ens confirmen ràpidament que el que fins ara havia estat una noticia confusa que no voliem acavar-nos de creure i que desitjavem que tant sols hagués estat un d'aquells rumors que devegades corren com la polvora i que al final queden en la meitat del que era o en res, tristement era ben real. Vaja merda!!!


 Descansa en pau, company. Molts ànims a la familia, amics i a la organització de la cursa, que ha estat exemplar.

l