RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dissabte, de maig 25, 2013

Cara amón, cursa puntuable per el Sky running world series.

CURSA VERTICAL DE MUNTANYA
1000m de desnivell positiu en 4,5km

El passat dia 18 el Carras i jo varem pujar a córrer una cursa de la champioms leage, amb un munt de figures internacionals. Va estar tot plegat una mica de boixos. Després de llogar un apartament per passar el cap de setmana, agafar els nens i la dona, la sogre i el canari, fer 300 km fins la vall de boi i haver-nos plantat a l'apartament, ens varem trobar una nevada d'un parell d'ous, a mitjans de maig!!!! amb la incertesa de si es faria la cursa.
L'endemà al mati les meves esperances de correr estaven pel terra, la muntanya a on teòricament pujàvem (2.440m d'alçada) estava envoltada de núvols, de fet el món mundial era tot un gran núvol amb estones de pluja tipo mollina i tambe tipo "collons com plou!". Un cop al breafing varem sortir de dubtes, aquí no s'anula res!!! la cursa seguia endavant pero amb un recorregut alternatiu de menys alçada i menys dificultat, el recorregut original tenia una cresta una mica compromesa (Recorregut original de 1.400m de desnivell positiu en 4,8km), de totes maneres al cim alternatiu ens esperaven -2 graus amb 25cm de neu i fortes rafegues de vent, tot aixo amb pantalonets i bambes, tot un repte. Al breafing, com si fos un acudit dolent, va sortir un basc que no entenia el perque del recorregut alternatiu, aivalaostia!!!! bonissim.
En aquell moment em va venir al cap una volta a la Cerdanya que donava la volta al Canigó, que la varen acabar quatre gats i la van guanyar el Ramon i el Charlie Bisonte, aleshores ens va fer aiguaneu i el 90% dels corredors varem fer mitja volta escagarrinadets, veies baixar a gent molt coneguda!!. Un cop al poble tots morts de fred i amb la cua entre cames varem tenir que aguantar la santa bronca de la organització per anar a la muntanya sense roba d'abric. Dons bé, a la sortida de la "cara amon", amb probabilitat de nevades del 99% a cotes altes previa mullena de pluja a cotes baixes, la gent sortia a correr casi com qui va a correr per la platge, Ole tus huevos!.
Dins el meu cap em resonava la bronca de la volta a la cerdanya i em vaig abrigar amb més capes que una ceba. Eerrooooor!!!! només sortir ja es veia que l'havia cagat, portava jo sol la mateixa roba que tres corredors junts! quina suada!!! aixi doncs jo i la meva roba varem enfilar muntanya amunt, amb el Carras varem anar plegats una bona estona, portava un bon ritme pero al primer avituallament li vaig obrir gas i ens vem separar una mica.
Quan encara em faltava una estoneta ja baíxaven els primers, buff intocables!! segón avituallament amb una carpa sobre la neu i a dins un munt de gent acurrucada i última rampa, la sort es que els primers ja havien fet escaletes a la neu i era molt fàcil pujar, la meta estava al mig d'un bosc i teoricament la manta del xip estava sota la neu, sempre em quedara el dubte de si els xips eren de veritat, o ens estaven vacilant, per que un cop a dalt ens apuntaven el dorsal d'una manera molt manual. La organització un 10, estar de planton entomant la nevada esperant que la gent acabes s'els hi ha de reconèixer el merit, i pujar vegudes i menjar fins al coll tambe té valor.
Així doncs tant el Carras com jo, crec que hem quedat molt contents, una experiéncia tremenda amb ganes de repetir curses verticals, millor sense neu, però tampoc els hi fariem un lleig.


 
 


 
Ultims metres per el Carras
 

l