RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, d’abril 17, 2013

SSEC2013 The Race by Charlie!



Que ningú pateixi més, és la última entrega de la saga Surly Krampus SS, ja no donaré més pel sac, l'objectiu era participar al Campionat d'Europa de Single Speed i això va ser aquest cap de setmana passat. D'entrada sabia que no era un campionat "normal", amb aquesta excusa es munta una festa de gent vinguda d'arreu d'Europa amb ganes de pedalar ni que sigui amb una marxa, de veure cervesa, de fer unes rises, de veure bicicletes úniques,... i si, es fa una espècie de cursa.

Disfressat per l'ocasió, Mexican bigoti. Encara el porto, mola que t'hi cagues.

El divendres al vespre de camí a Sant Gregori ens truca el David que si arribarem a temps de participar a la 
nocturna, però veient l'hora li diem que no. Encara va ser una sort, perquè el que es pensava que seria una nocturna, finalment es va convertir en quasi tornar de matinada. Tampoc va ser tant exagerat, però van tornar a les 2 del matí, nosaltres ja dormíem feia estona al fantàstic lloc d'acampada, ple de tendes, autocaravanes i campers, tot estava molt ben ubicat.
Les corralines més salvatges on he estat mai.
Pipi Noe... Caca Ribi?

Dissabte pel matí era la cursa, però el circuit secret fins a última hora estava una mica allunyat de la zona d'acampada, així que ens vam haver de desplaçar pedalant i vaig poder veure la magnitud de l'event, unes 300 persones amb SS la majoria disfressades ocupant tota la carretera secundària, la persona que no sabia de què anava la història deuria flipar, era com una espècie de carnaval. Anar darrera del cotxe que obria la comitiva amb Bob Marley a tot volum i pedalant al costat de l'Home Llop no te preu. Finalment arribem en una explanada on deixem les bicis i ens fan anar caminant darrera de l'església on mentre ens expliquen les possibles voltes que farem al circuit, els de l'organització es dediquen a amagar les bicis, penjant-les dalt dels arbres, a apilotonant-les,... i de sobte criden sortida! Es tracta d'arribar a l'explanada i trobar la bici, la mare que els va parir, com va costar trobar-la, tampoc estava tant lluny d'on l'havia deixat però no la veia de lo encès que anava. I un cop trobada vinga a esprintar amb single speed, semblava una cursa de coixos, molt esforç per no avançar gaire.
Donant-ho tot!


El circuit era una volta de 8km's amb una mica de tot, he fet circuits de mtb més fàcils i planers que aquest, el 32x18 em va fer patir massa excepte en el troç de pla on anava la mar de bé. La primera volta una mica de descontrol, avançar a Sreck i a la princesa Fiona té el seu punt, però amb gust de sang a la boca tampoc fa molta gràcia. El primer pas per meta no hi havia ningú, però al segon pas ja estava tot ple. Es podria dir que dels 300 pedalant, uns 250 van fer una volta i van continuar la festa parats a l'avituallament, uns 30 més van anar fent voltes al seu ritme i només uns 20 ens ho vam prendre seriosament. D'entre aquests 20 estava jo, com no podria ser d'altra manera, em posen un dorsal i a seguir cintes fins que em van dir que parés, això va ser desprès de 5 voltes, 40km's en single speed són uns quants. La segona i tercera volta les vaig fer quasi sol, la quarta barallant-me amb un italià que el vaig poder avançar al final i a la cinquena i última volta vaig poder avançar a un parell més, finalment vaig acabar 3er.
 
A veure qui troba la bici.

El primer en fer les 5 voltes va ser el gran Pau Zamora seguit per un francès que no els vaig poder veure el pel més que un tros de la primera volta. Tothom va felicitar al Pau Zamora com a campió d'Europa de SS, però la sorpresa va ser en l'entrega de premis que es va fer desprès de sopar on van proclamar campió al francès que va fer segon per no sé quina història de que els locals com que vivim més aprop podríem saber el recorregut encara que fos secret i haver pogut escollir millor la marxa. Local vol dir ser del mateix país, encara que un francès visqui més aprop de Sant Gregori que un de Tarragona es considerat estranger. Podria dir moltes coses, hi ha qui s'ho va prendre malament i ho puc entendre, però per la meva part sabia que aquest era un campionat no oficial, amb normes no normals i en el meu cas que mai vaig en single speed em considero un infiltrat en la seva festa i per tant res a dir, com tampoc va haver-hi ni pòdium ni res, desprès de sopar es van repartir els premis a la millor disfressa, a la família més nombrosa, al basc que es va equivocar i va fer una volta més,... aquest és l'esperit del cap de setmana sota el nom de campionat d'Europa.
Amb Pau Zamora, el campió!

Juanito collons, que bons estem!

EspaiCanCanBici.

Em vaig quedar amb les ganes de saber si anava fresc o portava alguna cosa sota.


Desprès de la cursa vam tornar pedalant tots agrupats fins al camp base on vam menjar una paella i desprès d'una estona de calma tocava fer dos dels events més valorats del cap de setmana que són el llançament de bicicleta i l'escollir qui farà el campionat de l'any vinent. Abans una exhibició de malabarisme sobre bicicleta. Al principi estava flipat de com la gent podia llençar la seva bici el més lluny possible, desprès vaig saber que tothom llençava la mateixa bici que l'organització posava, quin descans. En aquest cas no estava malament, una Scott doble suspensió senzilla però amb forquilla Rock Shox inclosa. Realment espectacular i perillós perquè hi havia qui comença a voltar i voltar fent volar la bici fins que la llençava cap a la pista d'aterratge o cap on fos. Curiosament no va haver-hi cap ferit, això de que el borratxos tenen un àngel és veritat. Desprès la lluita aferrissada entre un belga, un italià i un nord irlandès fent proves d'equilibri i habilitat, tot molt empatat fins que el nord irlandès va decidir que llençar la seva pròpia bicicleta seria el cop definitiu per emportar-se el campionat de la temporada vinent que es veu que el tenia assegurat però se'l va haver de jugar. L'any vinent anirem a North Ireland... o ja veurem.
 
Delicatessen.
Una Jeff Jones, pensava que mai en veuria cap en directe.

Glamour, sabiduria, bellesa.


Per quan olímpic el llençament de bicicleta?

La Carol va haver de marxar a mitja tarda, jo vaig posar fi desprès de sopar amb la sensació d'haver viscut una cosa única, d'haver-ho passat molt bé i haver pedalat amb SS tot lo ràpid que vaig poder, el resultat va ser el de menys. Amb música en directe d'un grup de heavycasolà i canviant les úniques marxes que vaig poder canviar en tot el cap de setmana, les de la furgo, poso rumb a casa... visca el SS! Mort al SS!


Loca pedalant!
Súper Single Speed!



Fotos!
SSEC2013_The Race

Etiquetes de comentaris: ,

l