RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, d’abril 03, 2013

VOLCAT by Charlie!

Com ja va sent un clàssic de les últimes temporades la Setmana Santa significa fer la VOLCAT, més o menys sempre es passa pels mateixos llocs, però sempre és diferent. Tres dies, tres etapes.

Etapa 1: Igualada - Manresa (65km 1.600mD+)

Ramonet i Mercè amb el Blue Motors aquesta temporada.
Farà fred? Farà calor? Plourà? Depenent en quin moment et fas la pregunta la resposta és diferent, per no parar boig tot de curt i t'estalvies de pensar gaire més. Les sortides neutralitzades són més perilloses que qualsevol trialera i cada cop més llargues, com si la furgo que obre al cursa fos el nostre amo la seguim per on faci falta incondicionalment. Tothom té gas i tothom per guanyar algunes posicions és capaç de rebentar el pulsòmetre com si fos un sprint final d'etapa. Agraeixo el començament de la pujada per pista ampla i de seguida el pilot s'allarga més i més, la cosa és ben fàcil, els bons davant els dolents darrera, no hi ha més secret. Les pistes aviat s'acaben i comença una autèntica col·lecció de senderillos no gaire trencats, els km's passen volant. Cap al final unes rampotes amunt per pista tallen el "flow", uns senderillos més per recuperar l'alegria i una part final plana que no s'acaba mai per entrar a Manresa a lo grande, pel pont de pedra que el deurien construir fa molts anys quan encara hi havien bicis de 26", uns quants policies tallen el trànsit i un rampot final per entrar a meta plena de públic, tot molt aconseguit.
El Robert donant gas!

La Mercè assaborint la victòria i posant-se líder.

Aquesta barba em dóna un toc entre sexy i pordiosero.
El Robert, Ramonet i Mercè van a dormir a casa, la Carol i jo ens quedem per Manresa, hem estat algunes vegades amb les Brevets, però mai passejant. Vols visitar Marroc però et fa pal anar-hi? Vés a Manresa que cau més aprop! Entre els de les chilabes i els vestit de romans per la processó sembla que estiguis molt lluny de casa, sort que encara hi havia un forn que venien croissants de xocolata gegants i estaven els de la xixonenca per servir-nos una orxata. Pel vespre i part de la nit plou una mica, acampem al costat del riu en una zona de no-acampada lliure.
Etapa 2: Manresa - Cardona (75km 2.200mD+)
Acampar lliure és tot un art, tindre clar que el matí següent podràs cagar sense problema és una cosa important. Acampar aprop d'un benzinera és sinònim de poder fer-ho bé. Control de signatures i una altra sortida neutralitzada, aquest cop per fer-ho més interessant se surt de baixada. Els primers kilòmetres són molt plans i bufa el vent, es va molt agrupat per pista i desprès es continua agrupat però en fila d'un per un senderillo al costat del riu molt divertit. Una mica de pista i segurament el millor senderillo que he fet en molt de temps abans de pista i més pista fins arribar al que havia de ser la pujada del dia, unes rampotes dures per pista ampla amunt que finalitzaven en un avituallament. Desprès el que s'anunciava com una baixada boja per pista plena de pedres era tal cual. I desprès la calma i la monotonia, pels carreteros el paradís, pels que ens agrada la mountainbike una merda perquè no recordo cap més cosa divertida que pista, al final amb uns bons rampots i entrar a Cardona per la porta del darrera per acabar a la plaça amb molt ambient.
Ilias Periklis l'actual campió del món marathon corrent la Volcat.
Lluint el mallot de líder.

Només hi ha una manera de fer-li una foto enfocada al Ramonet, caminant.
Desprès de dinar ens desplacem en furgo cap a St. Llorenç de Morunys al descampat de sempre on encara hi ha la casa en obres, l'acabaran algun dia? Hi ha força ambient al poble, però no ens podríem imaginar que al pavelló del costat d'on estem acampats hi hauria una festa de merda de niñatos de merda, els hagués matat a tots. Abans de dormir descobrim mel secret del Ramonet i Mercè per pedalar ràpid, però no us el penso explicar, només ho sabrem el de la xurreria que fa xurros i gots de xocolata desfeta i jo.

Etapa 3: St. Llorenç de Morunys - La Coma (36km 1.700mD+)
Ni la primera ni la segona etapa, aquesta tercera per mi era la dura, 1.700m de desnivell positiu en tants pocs km's no seria un passeig. I encara millor, la sortida neutralitzada ja no només de baixada, sinó baixada de veritat carretera avall com possessos. Vaig arribar a peu de la primera pujada que sort que per dintre porto els ulls lligats, sinó se'm cauen segur. Pujar molt a munt molt a saco pot tindre la seva gràcia pensant en que la baixada serà estupenda, i si, algun lloc estupendu si que hi havia, però també hi havia llocs que no eren ciclables. I si quan arribes abaix et fan pujar a pota pel costat d'un gran tub d'aigua et fa preguntar si calia. Una mica de planer per encarar la segona part del circuit, el mateix, pujada per pista i algun corriol divertit fins arribar a la cota més alta, desprès una baixada primer per pista molt ràpida per acabar en un senderillo també ràpid que ja ens portava a La Coma on es va començar l'any passat. 
Classificació [+]
General final [+]
Finalment la Mercè 2ona desprès d'un gran esforç i una gran cursa, felicitats!!

És possible trencar el cambi, un radi, el pedal i la patilla tot a la vegada? Si, és possible eh Ramonet? Inmensa cursa, 5é élit de la general, un monstre.

El meu puto ídol, pur esforç i sacrifici, un parell de punxades en la última etapa no el fan posar al seu lloc a la classificació final 23é M-30.
Gràcies Carol per l'esforç de portar la furgo amunt i avall, gràcies a tots per fer-me riure, vaig trobar el que buscava. 27é M30.

Etiquetes de comentaris: ,

l