RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, de març 26, 2013

Laponia 2013



Laponia 2013
by David

Ja en van 4, i a la següent ja tindrem la butlleta completa i haurem aconseguit tots els punts per poder optar a la Casa Stark, Senyors d’Hivernalia.



Aquest any no hem fet una ruta molt llarga però si que ha sigut la vegada que hem pogut pedalar més quilometres.
Tot just arribar a Rovaniemi,  a la línea del Cercle Polar Àrtic i punt logístic d’aquest any, vam anar a sopar amb l’Àlex Simó, l’Alma Mater de la Rovaniemi150, la primera cursa europea per bicis de neu. Un fart de xerrar i compartir experiències. Ens va explicar tot lo referent a la cursa, el que es pot saber i el que no. 



L’edició d’aquest any, la segona de la cursa, ha tingut una repercusió enorme entre els seguidors de les bicis amb roda de tractor.

Això només ens va deixar tres hores per dormir, l’endemà ens tocava agafar dos autobusos per fer 450 km, aquesta mateixa distància que ens separa del Cercle Polar Àrtic. Per sort, les 13 hores de viatge (parades i transbords inclosos) vam servir per recuperar el son.



Aquest any vam voler innovar i emprendre, tal i com ens demanen els nostres politics. I en un atac de lucidesa ens vam fer amb un trineu per remolcar l’equipatge. Es obvi, si li treiem pes a la bici, s’enfonsarà menys i serà més fàcil pedalar.



L’autobús ens va deixar a Sevettijärvi , una casa aïllada que conforma el punt més cèntric del “poble” on s’agrupen les bústies, un sortidor de benzina, el bar i quatre estanteries que fan de supermercat. Eren les 18h, moment en que desapareix la llum del cel... per aprofitar el dia vam començar a pedalar durant 2 hores per arribar a la cabana on havíem de dormir. 12 km de presa de contacte que per sort no podia haver anat millor. 



Un cop a la cabana ens vam trobar amb una parella finlandesa que estaven de vacances fent una travessa amb esquis de 3 setmanes arrossegant 50 kg de material i menjar en les seves pulques. Espero que els anés millor que a nosaltres arrossegant tot allò. Va ser la primera vegada que coincidíem amb algú en una cabana a Laponia.



Al dia següent vam pringar una mica, no vam veure ningú en tot el dia, i als pocs quilometres de començar, la traça que seguiem va mig desaparèixer sota el que semblava que havia sigut una nevada... el trineu començava a perdre pes per desplaçar-lo a la bici, començàvem a entendre que potser no havia sigut una bona idea. Això ens va enrederir una mica obligant-nos a escurçar l’etapa i dormir en una cabana pensada només per passar el dia i no per dormir. Per sort hi havia estufa i llenya, lo dolent es que quan bufava el vent, casi sempre, feia entrar neu per les juntures de les parets.... al matí hi fotia tant de fred allà dins com a fora la cabana, l’aigua que havíem desfet la nit anterior ja s’havia començat a gelar de nou...



Abans de començar a pedalar de nou, un grup de motos de neu va passar a prop de la cabana, això ens va ajudar, ens va marcar la traça i facilitar la pedalada, a aquestes alçades el trineu ja anava vuit del tot.... Tot i anar millor que el dia anterior, el fet que no completessim els nostres plans va fer que l’etapa del dia fos massa llarga, i el ritme que portàvem no era prou àgil com per cobrir l’etapa i mitja que ens tocava. Visto lo visto, vam improvisar un plan B, i vam haver de buscar una cabana allunant-nos 2 km de la traça a traves d’un llac gelat.  La cabana del plan B va resultar ser el Hilton de les cabanes Lapones, amb pell de ren i tot per fer-la més acollidora. A dins anàvem amb samarreta curta i calçotets i a fora s’estava a -20ºC... Al matí següent les bicis estaven recobertes de milions de cristalls de gel.






Per sort li vam trobar una nova utilitat al trineu a l’hora de refer els 2 km a peu cap a la traça que seguiem. L’Ivan li va carregar l’equipatge i la bici, això li va funcionar millor que a mi que vaig haver d’empènyer la bici tota l’estona. El dia era radiant, sol, tranquil·litat, vistes fins l’horitzó, pedalar sense problemes, avançar a un bon ritme inclús amb baixades divertidíssimes. Desprès d’haver baixat tot el que vam pujar durant tres dies vam arribar a un llac enorme que vam haver de creuar durant 5 km. Desprès d’aquell dia tant perfecte havíem abaixat la guàrdia i la tempesta de neu ens va agafar una mica per sorpresa. Un dia tant  genial i tant bo havia de tindre el seu preu. Els 10 últims quilometres del dia els vam fer en 3 hores... la neu, el vent i la boira no ens deixava veure més enllà de 50 metres, no érem capaços de veure les senyals, no distingíem  la neu de la boira, la traça havia desaparegut per complert, en ocasions havíem d’esperar a veure si el vent o la boira afluixava per esbrinar cap a on anar. Sabíem que no érem gaire llum d’on voliem arribar, el poble de Nuorgam, el poble que està més al nord de Finlàndia. En aquesta ocasió li vam trobar una nova utilitat al trineu, transportar la neu que el vent acumulava dintre seu. Això només  durant aquelles estones que el vent no decidia bolcar-lo. Però tot i faltar 3 quilometres per arribar al poble i saber que ja ho tenim pràcticament resolt, ens va costar Deu i ajut acabar. Desprès d’haver superat aquella batalla i haver arribat al Nuorgam un dia desprès de lo desitjat amb les reserves de menjar exhaurides, la primera necessitat era atracar el Super del poble. Va ser fàcil de trobar en aquell poble tant petit. Amb aires de vencedors arribem a la porta del super, recolzem les bicis a la paret i m’entres xerrem amb un llogarrenc en xapen el Super als nassos!!!! A les 4 de la tarda!!!!! I ara que?????




Aquella nit la vam passar en un bungalow lapon amb una dutxa de mitja hora d’aigua bullint i rebuscat en les alforges les engrunes que haguessin pogut quedar, per que evidentment, l’únic bar restaurant d’allà estava xapat per ser temporada baixa... mira que no saber aprofitar el pas del Tour Lapon per fer negoci...

Desprès de la tempesta, de veure que el mal temps continuava per on havíem d’anar, que els “camins” que intentàvem seguir estaven impracticables, i que podia significar passar una nit al ras en condicions poc acollidores, vam decidir continuar un dia més per carretera, com no....amb el trineu descarregat, aquest va ser el millor dia per arrossegar-lo  fins a Utsjoki on vam finalitzar la nostra cita anual amb una sauna finlandesa “por to lo alto”!!! 







Ara toca aparcar la bici fins l’any que ve i centrar-se de nou  amb la 1000 Miles!!!  

Més fotos aquí

PD:  Es ven trineu, múltiples possibilitats, poc ús, preu de crisi i negociable.

Etiquetes de comentaris:

l