RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

divendres, d’agost 24, 2012


RESUMEN D'ESTIU
By Ramonet

Catalunya i a la vegada Europa estàn cada cop mes lluny d’Espanya ja sigui físicament o politicament, sobretot des de que manen els del PP. Nosaltres estem fins els collons de fer quilometres així que els que el que ens queda més aprop es França. D'això ens en varem adonar al Campionat d’España ja fa més d’un mes, es corria a Lorca, ciutat famosa per… un terretremol? . 
Allò era un puto desert, ni un arbre, tot pols i córrer a 40º de temperatura, estem bojos o que? En un moment de lucidesa ens varem adonar que allò ja era Africa. Allà varem recapacitar, canviarem el xip. Necessitem arrels mullades, fang, trialeres de pedres salvatges, rebentar boulangeries, criticar a la gent sense que es donin conte, bueno aixo a Espanya ja ho podem fer de mentre que no ens prohibeixin el català.


Allà per Lorca la Mercè va fer 4rta i jo en Ramonet 12è



Així que cansats de tanta mediocritat i més xulos que ningú el cap de setmana següent varem anar a córrer una World Cup a Val d’Isere. Com no pot ser d’altre manera WC es molt grande, massa grande i tot. Però que collons compartir parrilla amb la gent que veig per el meu ordinador cada cop que faig rodillos mola molt.



Foto obligada amb Emily Batty.. La pobre Mercè l'hi va tocar fer la foto, ella no estava tant interessada per aquesta rossa.


El resultat el menys important. Allà toca sortir des d'última filera per la meva ridícula posició en el rànking de la UCI ( vaig sobre el 500..) i a partir d'aquí a remuntar o més aviat intentar acabar la cursa sencer en un circuit molt mullat. Finalment vaig acabar el 61è




La Mercè on a Catalunya o Espanya mai té l'oportunitat de competir amb tantes noies. Això de tindre que lluitar la posició a cada revolt no passa i les curses de noies tenen un nivell més aviat ridícul on des d'un principi es pot preveure com acabarà. A Val d'Isere l'hi va tocar ficar colzes des de la sortida... FInalment va fer 43à.



La pobre Mercè el que mes l’hi agrada son les curses de rally, jo ja començo a ser un yayo (que no Màster) i també m’agrada fer alguna de Marathon. Per tercera vegada vaig enganyar la Mercè i varem anar a córrer la Cristalp a Suissa. 


Cristalp, 120kms amb 5000 mts de desnivell.. El millor el últims 40 kms amb el pas de Lona, pujada a 2700 mts on els últims 400 mts de desnivell s’han de fer caminant. Un cop fet això baixada inhumana fins a meta passant per sobre la gent que ha sortit de la cursa curta. Sembla simple però es una sensació equivalent a menjar 40 donuts de xocolata seguits. Acabes rebentat però feliç.
Aquest any el meu millor resultat 16è, que no vol dir que estigui més fort. 



La Mercè en el fons l’hi agrada encara que no ho digui. Un any aniré amb ella només per veure com s’ho fa per pujar la bici a coll fins a dalt del pas de Lona. Pobreta…



Ella va fer setena, en un any amb molt nivell de noies. Va pujar a podi, Però es pot contar un podi de 10 persones?





Un cop acabada la Cristalp cap a França, més concretament a Meribel que en una setmana es disputa una cursa categoria E1. Una setmana en un apartament a 1700m d’altitud dona per fer moltes coses. La més important es fer bici, tampoc molta bici no quedessim cansats, però som gent polifacetica, amants de l’esport i l’activitat física de l’aire lliure i la naturalesa, dels animals i les pedres, uns petits exemples de les nostres ocupacions diaries:





Mirar per la finestra...



Fer lectura…


Practicar escalada a gran alçada…


Practicar el nostre swing…



                                                    Observar elements de la naturalesa..


Tot esperant el dissabte on tenim que deixar-nos la vida en 90 minuts.

l