RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de juliol 23, 2012

Curant les ferides

Curant les ferides
by David

Diumenge va tocar comprovar l’estat del genoll desprès de la mala passada de la Trans Cesko-Slovakia, i per fer-ho més amè i diferent vaig treure a passejar la bici de les neus, la Surly Moonlander amb rodes de 4.7”!!!!


La Via del Nicolau
 
La idea original era fer una ruta que feia temps que em rodava pel cap però tenint les incògnites de com aguantaria el genoll i de si la bici seria molt feixuga d’arrossegar, vaig començar amb la intenció d’anar fent fins on pogués, i passar-m’ho bé.


Cami de la Costa

Començant a Guardiola de Berguedà, vaig agafar la Via del Nicolau, una espècie de via verda que et deixa més enllà de Bagà, per continuar per la pista que porta al coll de la Bena, i d’aquí al coll de la Bauma.   


Als peus del Pedraforca

Desprès, la baixada trepidant cap a Gresolet, i a partir d’aquí comença la improvisació. Feia temps que volia comprovar si era possible fer en bici el camí de la Costa que va de Gresolet al Castell de Saldes i desprès a Saldes City, mai havia sigut capaç de trobar cap referència de si es podia fer en bici i aprofitant que estava allà vaig creure convenient provar-ho. El camí va resultar ser molt maco i bucòlic però gens aconsellable per arrossegar la bici la meitat del camí... i menys la Moonlander....


La no-pista d'acces al Comabona

Un cop a Saldes va tocar pujar per la pista d’accés al refugi Estassen del Pedraforca passant pel Mirador del Gresolet i continuant cap el coll del Collell. Un cop aquí vaig provar de pujar al cim del Comabona, tota una pujada per una pista forestal mig desapareguda ideal per posar-se a prova. Un cop s’acabava la pista li tocava el torn als prats alpins fins que al final tornava a tocar carregar la bici a coll... en aquest moments ja em trobava pràcticament sobre el Cadí, però en un canvi de vessant vaig veure la pallissa que em quedava per arribar al cim, calculo que algo més d’una hora empenyent la bici. La intenció original era fer el Comabona i baixar seguint el GR fins el refugi St. Jordi i Bagà, però veient el que em quedava per fer cim i suposant que la baixada podria ser bastant salvatge amb força trams no ciclables vaig decidir donar mitja volta jurant que hi tornaria amb una bici més apte per aquest tipus de ruta.


I un cop amb la bici encarada cap avall, va començar una de les millors baixades que mai he fet, va valdre la pena arrossegar la Moonlander fins allà dalt. Pels caòtics prats alpins plens de pedres, tenia carta blanca per baixar per on volgués, un cop a la pista, la bici era molt ràpida i segura, sobretot en els típics reguerots que creuen les pistes. La baixada va ser resseguint part de la pujada inical, primer cap el coll de la Bauma i el coll de la Bena, un cop aquí la baixada va ser pel GR, un sender llarg, poc tècnic i molt divertit. Aquí la bici es va tornar una mica més pesada de conduir però de totes maneres va ser un disfrute!. Un cop a baix la Via del Nicolau em va portar de nou a Guardiola.


El sostre del Cadí

Pel que fa a la Moonlander haig de dir que si, que costa  més pedalar amb aquesta bici, sobretot en pujades fortes però també haig de dir que és molt divertida de fer anar, i si vas sol, com era el cas, tothom a qui et creues et dóna conversa, lo dolent és que sempre volen parlar del mateix... de les rodes de la bici....

Ara que ja se que se li pot treure suc fora de la neu, la treuré a passejar de tant en tant.

Al final la ruta va ser de 70 km i quasi 2500m, aquí la teniu!


El GR del coll de la Bena a Bagà!!!

Més fotos aquí!!

l