RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, d’octubre 20, 2011

CICLOCROSS INTERNACIONAL VILLARCAYO
by Ramonet

Sense adonar-nos ja hem fet la primera cursa de ciclocross. Jo amb un parell de dies d’agafar la bici de ciclocross i amb la no-xispa després de tantes maratons i rocs d’azur.

Cap allà el cuarteto de la muerte amb el Gustavo Dacosta, l’Arnau , la Mercè i jo.

Amb el ciclocross tornem a canviar de rutines de cursa. Primer aixecar-te (això es igual que les altres curses), menjar alguna cosa (això encara es igual), però llavors comença la diferencia. Toca fotre’t roba i més roba. Que si samarreta tèrmica, guants, sotoguants, orelleres mil jaquetes, botines.. i un sinfin de capes per al final poder sortir d’aquell petit paradis que es la furgo o en aquest cas autocaravana. Més val no parlar de si plou.


Un cop ets una ceba amb potes i casc toca anar a fer voltes al circuit. Mai en tants pocs metres es poden buscar més traçades. Que si aquesta revolt per aquí, que si obre´t aquí que si tanca allà, fins i tot he vist qui llepa la herba a veure quin tacte te. Per no parlar dels que a mi em fan més rabia. Normalmtent son juvenils o cadets i s’ajunten en el punt dificil del circuit a veure si el fan o no. En cursa no el fan mai i si ho intenten van directes a l’hospital.

Tot aquesta analitica del cicuit perquè al final en cursa passis per on pots ja que la poca sang que t’arriba al cervell no et deixa pensar. El cervell queda reduit a donar voltes una sola paraula.. A muerte!!!

Com he dit tot i que en cursa sempre ho fas diferent no estas tranquil fins que el circuit no el saps de memòria, millor exercici que un sudoko en modo difícil. La Mercè sempre es un exercici que l’hi costa, l’hi tindre que ficar un números als arbres i estaques i segur que fent càlculs i coses que fa el seu cervell ho memoritza a la primera.

En acabat toca córrer els Master-30, a Catalunya son importants i els fan córrer amb Elits, però a fora son mindundis i els putejan, així que a córrer a primera hora. Toca canviar-me i anar a boxes amb 2 bicis (una de l’Arnau i l’altre del Dacosta) i 3 parells de rodes. Casi nada.. al final un agafa una tècnica depurada en tema transport bicicletero.

Doncs res cursa de Master-30, si no hi ha fang doncs encara es viu be. Però si hi ha fang es la guerra, que si canvi de bici que si neteja bicis, l’Arnau es un estressat i es passa el dia provant quina de les seves Orbeas full-equip va millor.

Apa final de cursa i toca la de Femines, un altre cop a deixar les bicis de recanvi dels no-abuelos i agafar la de la Mercè. En aquests moments normalment tinc ajuda de l’Arnau. La Mercè no canvia de bici però l’has d’animar que sinó es posa trista.

Final de cursa de noies i ara entro jo en acció. Menjar un altre cop, al final explotaré, preparar les meves bicis, cosa difícil quan estan les dos fetes pols, ficar-me el mono de cx que entra just de tant menjar i res a pujar-me als rodillos a fer que faig un calentament.

La cursa millor no parlar tot passa molt ràpid. El millor la Coca-Cola del final…

Aquesta es la rutina de ciclocross, dia de locos per córrer una hora.


Trazado CX Villarcayo 2011 from CX Madrid on Vimeo.

Masmola la volta al circuit!!



Cursa de Master-30. L'Arnau 4rt i el Gustavo podí fent 3er. En dos curses i s'estan fotent osties per ser primers


La Mercè amb encara el xip del btt va sortir fatal. Tant fatal que casí anava última. Va anar remuntant fins acabar 4 Elit i 5ena General.

Jo per variar em van putejar, 15 primers de l'any passat i després per sorteig. A mi no em va tocar la loteria i vaig sortir a 3/4 d'uns 100 tios locus. Fent alguns avançaments bastant il.legals vaig acabar el 18è agafant alguns puntets molt útils per la propera cursa sortir més endavant.
Cal dir que porto una setmana arrosegant-me com un sapo. Fucking agujetas, em fan mal llocs que no sabia que et podien fer mal. Això de correr cx no te res a veure amb btt..


Canviem de modalitat però no de costums. Mítica des de ja fa anys la sortida del dimecres amb la penitencia de pujar mínim 2 cops el Forat del Vent, 2 cops Cementiri i si s’escau un altre cop Forat del vent i per allargar Tibidabo.

Com sempre amb el Jaume alias “sparring o mindundi” amb cara de petat, jeje. Ehh i aquest dimecres varem fer record de temps!!!

Etiquetes de comentaris:

l