RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, d’agost 16, 2011

TRANSMAURIENNE
by Charlie!

La Transmaurienne és una excusa perfecte per anar als Alps francesos, fer uns portillos, fer una trobada bisonte i participar en una cursa dura en un entorn fantàstic.

La Carol i jo vam agafar uns dies abans fent parada a Briançon a fer un portillo que nomès s'ha pujat una vegada en el Tour de França (1986) i que va guanyar Eduardo Chozas, el Col du Granon (2.413m). Vam pujar per carretera i la idea era baixar per la muntanya seguint el GR5 que tenia una pinta tremenda, però el mal temps ens va impedir baixar per muntanya.



CamellBag...













Desprès vam decidir fer hipoxia salvatge i vam dormir dalt del Col du Galibier, a 2.645m dorms poc, somies molt i fa una mica de mal de cap. Vam arribar per la tarda enmig de la boira però ens vam aixecar com si estiguèssim volant amb un dia estupendu. El primer ciclista en arribar va ser a les 8:30h per la cara del Col du Lautaret de curt, amb unes petites alforges i esbufegant com un animal. Desprès festival de cotxes, ciclistes, motos i gent, va perdre una mica l'encant de la solitut matinal i vam anar cap a Saint Jean de Maurienne que és el centre de la Transmaurienne i on hi ha el càmping on havíem quedat amb la manada bisonte.



Sempre hi ha un senderillos per on pots baixar directe sense haver de fer curves.


Hi viuràn pitufos?

Tatuatge disc XT.


Vam fer unes voltes per la zona, allí no hi ha terme mig, o puges molt o baixes molt. Però val la pena perquè el lloc és espectacular. I el dia seguent va començar la reunió bisonte, primer van arribar el Ramonet i la Mercè!!, desprès el Miki i la Ma Jose i desprès l'Arnau, Bet i Pau.

La primera etapa una crono pel poble de 3km's i unes quantes escales. Les altres etapes amb sortida i arribada a diferefents pobles prop de Saint Jean de Maurienne on cada dia havíem de fer un petit desplaçament en furgo. No molts km's però molt desnivell, és com un petit Ironbike.
Pura vida!






Maillot líder M30!!!


Made in Germany.

Potato & Orangina de locos.





No tinc cap altre foto teva Mercè!!





Croix de Fer.


Els resultats molt diversos, l'Arnau es va perdre les dues primeres etapes va fer la resta disfrutant amb les Orbea de 26" i 29". El Miki va fer quasi una etapa i ja va quedar satisfet, l'excusa de que a Frankfurt neva molt i no es pot entrenar gaire és bona.

Jo vaig durar dues etapes i mitja, pensava que petaria abans pel genoll cascat encara de los 10.000 del Soplao però no, va ser una contractura a l'esquena que encara em dura que em feia anar com un quatre. Ho passava malament i no disfrutava, peu a terra i a fer d'asistència la resta de dies. La Carol tampoc va poder acabar, va durar una etapa més que jo però la barreja d'asma amb l'alçada tambè li van fer posar per a terra.

I què dir de la Mercè!!, tot i tindre mala sort en una punxada a la segona etapa on va perdre temps i patir com un sapo en la última va fer 3era de la general. I felicitar al Ramonet que tot i anar de "relax" va fer 7è de la general i oh no!!! des del segon dia es va posar primer en categoria M30 i la resta de dies va haver de lluir un maillot talla XL de líder.

Classificacions

Etiquetes de comentaris: ,

l