RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de juny 27, 2011

CAMPIONAT DE CATALUNYA
COPA CATALANA
PORT AINE
BY Ramonet


De mentre que la gent estava celebrant Sant Joan tirant petards i fotent-se coca en el millor dels casos només per la boca. Jo i la Mercè de mentre anàrem a rebentar un menú nocturn de 8 euros en un chino mandarino que no sap que Sant Joan es festiu. Un cop la panxa plena de rollitos amb arros 5 delicias agafem la furgo per anar a Port-Aine amb la carretera lliure de “domingueros” per arribar a Port Aine a les 3 de la matinada.




Situats a 2000 mts des de la nit del dijous, amb la furgo repleta de menjar i tot per córrer diumenge una cursa que no dura ni 2 hores, això es pura vida de veritat. Quins temps aquells que aquesta època fèiem la Pedals de Foc. Ufff que dur!!!

Dijous encara no hi havia ningú, tot el lloc per nosaltres, fins i tot ens va costar trobar un lloc en un parkinper un centenar de cotxes. De veïns només uns cavalls que volien síndria i unes vaques amb aquella campana al coll per no deixen dormir.



Juntament amb el campionat de Catalunya de rally es disputava també el de descens. Aquesta gent si que s'ho "munta be". Caravanes, comanches, tendes 2 seconds, barbacoes. Que grande!!! El divendres a la nit aquest era l'ambient.

Per un cop varem estar rodejats d'altres furgoneteros. Tot i així per no perdre el pijisme dels de rally el dissabte anàrem a l'hotel, a dutxar-nos com gent normal i no tindre que cuinar. Collons com es nota això de fer de Pro per un dia...



Amb tant temps lliure només quedava fer voltes al circuit, algunes sols, algunes amb els del Ravet, fins i tot amb una gossa que es diu Otis i el seu papi Robert.

Per entrenar una mica el físic vaig fer una mica d'escalada amb un estil molt pro, llàstima que tinc vertigen i no tenia ganes de tornar-me a trencar la cara. Un parell de metres amunt i cap avall.



La Mercè va pujar més amunt, però ja se sap quan un més amunt puja més forta es la caiguda...



La mini-Mercè sortia com a lider, però en realitat molt tenen que fallar la Sandra o l'Anna perquè la Mercè pugui guanyar. Elles viuen 100% per la bici i la Mercè diria que només un 30% del dia es ciclista. Així que lluitar per un podi es una victòria.



Jo no tenia ni idea de com estava. La cosa va anar bastant be, diria que molt be. Amb la sort que els dos pro's francesos varen tenir que plegar i vaig fer podi. El pitjor es que sempre pateixo més a les baixades que a les pujades..



El podi de les noies. Mercè tercera.



Els dels nois. No feu cas a la meva “pose” que estava molt petat.



Com marca la tradició vaig fer una queixalada a la medalla, feia fàstic que tenia gust a ferro. Després d'escopir diverses vegades vaig necessitar treure'm aquell mal gust de la boca, vaig tindre que recórrer a un Dracula guardat al congelador que tenia guardat per el Charlie...


Resumen de la cursa i moments mediatics:



GRAN PREMI MASSI -Port Ainé- 2011 from OCISPORT Outdoor Experiences on Vimeo.

Etiquetes de comentaris: ,

l