RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

divendres, de juny 17, 2011

ARAMONBIKE B-PRO NON STOP
by Charlie!

La primera idea era anar a la Transcatalunya, però ja l'hem feta alguna vegada i això de seguir el roadbook fa com mandra ens vam decidir anar a l'Aramonbike que passa per llocs diferents i és guiaburros, només cal anar seguint cintes sense pensar gaire.

La cursa és dissabte així que marxem divendres per la tarda cap a pendre pel cul i una mica més enllà que és on està Castejón de Sos enmig del Pirineu. Tot i ploure molt ens diuen que l'endemà farà un dia estupendu, només ens ho podem que creure perquè la cosa no pinta gaire bé.

Dissabte fa fred però ni rastre de pluja i fins i tot fa sol, així que a les 8h començem a pedalar, 112km's on els els primers 21km's pugem 1200m directament, no està malament per començar, això si, tot per pista. A diferència de la Pedals de Foc que és cursa germana d'aquesta on tot si que és quasi pista aquí la primera baixada és salvatge del rotllo camp a travès per prat d'herba mullada seguint cintes clavades al terra. I desprès per uns senderillos molt divertits encara que una mica enfangats.

Abans de començar tot era poderio... uns quants km's desprès tot era misèria.


Just abans d'arribar a Vilaller hi ha una altre senderillo memorable però un pppffffff a la roda del davant no m'el fa disfrutar gaire perquè punxo... però que grande el tubeless que ho acaba tapant! I arribo a Pont de Suert on mentre paro a agafar una mica d'avituallament el gran Pau Zamora em deixa la cadena niquelada. M'haguès quedat una estona a xerrar però el del darrera em va soplando la nuca i no mola. De moment vaig el 10é i amb alegria!

Però encara quedava el pitjor, desprès de pujar i pujar primer per carretereta i desprès pista al final s'acaba pujant per roderes de prat d'herba muntanya amunt i desprès uns tobogans que es tenen que acabar fent caminant. La recompensa? Una baixada per pista guarra-guarra per arribar a Bonansa. I avanço a un!

Fins al final es passa per un troç que vaig per en la Transpirenaica tot carregat com un burro amb alforges, un portillo on atrapo a un altre. De fet no oposa gaire resistència en ser avançat, just abans de fer-ho baixa de la bici, la tira al terra i ell tambè es tumba a la cuneta. Nomès em diu "que le duele la cabeza"... vaya globo que portava el tiu, jajaja!

I al cap d'una estona arribo a meta desprès de 7:08h i en 8ena posició. Rento la bici, xerro una estona i em dutxo i quan torno cap a la furgo arriba el de "me duele la cabeza" molt perjudicat. La idea era fer-me el dinar a la furgo però em fa mandra i em casco un plat combinat amb molt ketchup. Pollastre, amanida, patates fregides, ous ferrats,... tot el que podria voler estava en aquell plat.

I al cap d'una estona arriba la Carol, acaba la 3era amb un temps de 9:33h i sense temps a res més la fan pujar al podium directament tota enfangada. El mític Fernando Escartín amb la seva cabellera rotllo lleó amb permanent li dóna el trofeig.

Classificació [+]

Visca!
I com que és dissabte i no tenim pressa anem cap a Benasque per diumenge estirar una estona les cames per allí i fer una mica d'hipòxia, nosaltres tampoc sabem els beneficis però diria que et fa dormir més profundament. O serà que estàvem cansats?

"Ninguna de tus neuronas sabe quien eres... ni le importa"


Efectes secundaris de la hipòxia?


Una mica de paisatge

Etiquetes de comentaris:

l