RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, d’agost 29, 2010

GRAN RAID CRISTALP
by Ramonet



PRE-CURSA:

Després de 2 anys tornem a la Cristalp. L'any passat per aquestes èpoques estàvem també pujant ports salvatges però en ves de a Suïssa eren a Colòmbia. Tot molt igual pero a la vegada molt diferent.

De vegades mes val no pensar molt les accions que realitzem. Tornar un dilluns de la Trans Maurienne per al cap de quatre dies agafar la furgo i tornar casi al mateix lloc es bastant de locos. La Repsol i les autopistes franceses estan molt contens amb nosaltres..

Doncs res farem servir el gran recurs inventat per el Miki de la no-crònica:


Segona parada del camí a la platja francesa. Era bastant lletja i no varem ni ficar els peus a la sorra, però això de dormir a 100m de la mar envoltat de centenars de autocarabanes i furgo pastera mola..

La primera parada vas ser a Tossa, a deixar la Lola amb els avis a passar una setmana a la platja (la Lola es el gos ovella). Va servir bàsicament per anar a St.Hilari a començar a agafar una mica de ritme amb els ports. Un super de St.Hilari ens va salvar la vida..


Parada un parell de dies a Barcelonnette. Només arribar varem intentar pujar la Bonnette, al arribar a 2100m i començar a ploure ens vam fer caca a sobre i sort per que casi morim. Collons quina rasca fa a Barcelonnette.. ni a l'hivern a BCN.



Segon dia a descobrir portets per mi desconeguts i per cert moooolt guapos.



El cul de la Mercè... Com mola poder anar de culote llarg i no morir en l'intent.


Formigueta-Mercè...


Ja a Briançon volta al mític Izoard.


Va morir.. :P


A partir d'aquí va tocar fer BTT, increïble un corriol que varem fer a Briançon.. Llàstima de la càmera al cotxe. Jeje. Tot i així com sempre tot molt macu.

Un parell de dies més a Chamonix a recordar no tant vells temps i a celebrar cosetes.


LA CURSA:

Primer de tot la verificació de les bicis el divendres. Resulta que el senyor suis que es molt meticulós diu que no tinc pastilles de fre. Aquest home no sap que sense frens es com es pot anar més ràpid. Doncs res si vull sortir toca canviar..

La bici de la Mercè l'hi diuen que esta bruta però que pot sortir. Això es discriminació sexual!!!!

Dissabte la cursa. Però aixecar-te a les 4h del matí tindria que estar prohibit. Però a les 6h es la sortida, per sort tenim parrilla, per algun cop serveix d'alguna cosa tindre algun puntet UCI.

Jo inconscient em fico amb el grup dels 12 primers fins casi a dalt de la primer pujada, fins que vaig pensar que la cursa no durava una hora i jo ja estava a punt de morir només amb 45minuts. Va col·laborar bastant la meva tonteria cerebral que vaig perdre la cinta del pulsometre per la furgo el dia abans.

Espero un segon grupet que cada cop som menys. Jo amb tantes parades a pixar al final em quedo sol. Peró casí millor, quina agonia de 2 primeres hores. Fer tantes hores de bici la setmana abans de la Cristalp crec que no es el millor...


El temps va passant amb l'entreteniment de parar a pixar cada 2 hores (tinc la pròstata fatal...) pensant si espero la Mercè, calculant que estaré 8 hores pedalejant, agafant bidons a cada avituallament (collons que son gratis) i pujant ports de 1000m de desnivell cada cop.


Sense donar-me comte em trobo pujant ja el Pas de Lona, allà arriba la misèria, el maillot buit, la panxa encara més buida, les cames com a palos, i per davant 1600m de desnivell amb 6 hores de cursa a sobre. Entre la boira apareix un control (la boira era que ja ho veia tot borros) . En una mà Coca-Cola, a l'altre plàtan i a la boca barretes de Müesli, aconsegueixo tornar a tindre l'estat mínim necessari per pedalejar decentment per fer el troç mes putejant de la Cristalp però alhora el més mític. L'últim troç de pujada al pas de Lona (30min) amb la bici a l'esquena i per una pedrera.

Un cop a dalt a baixar com un boig, mes que res per les ganes de baixar-me ja de la bici. Es podria dir i sense que serveixi de precedent que fins i tot vaig disfrutar a la baixada..


Com no dir el Gran Raid Cristalp una de les millor curses, almenys per organització, camins i carreteres tallades, als avituallaments et donen el bidó directament, molts corredors i molt diferents desde super pro's a super globeros, moltissim púbic, mil helicòpters, millor senyalitzat que moltes curses de Copa Catalana, etc...

RESULTAT:

Ramon Sagúes: 17è amb 8:15h

Mercè Pacios: 3a Fèmina amb 11:15h.


LA CRONICA DE VERITAT.


video

Etiquetes de comentaris: ,

l