RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, d’agost 15, 2010

TRANSMAURIENNE
Rebentant els Alps com cada estiu
by Charlie!




Un altre estiu i una altra cursa per etapes, aquest any una de més curta de l'habitual, la Transmaurienne que és un pròleg curt i 4 etapes. I desnivell, molt desnivell!!!

La cursa començava el dimecres, però amb la Carol marxem el dissabte abans per aprofitar uns dies més de vacances i fer algún portillo perquè Sant Jean de Maurienne està al mig del Telegraph, Galibier, Iseran, Glandon, Madaleine, Croix de Fer,... el paradís del ports. Com que escoltem per la radio que hi ha molta caravana a l'AP7 decidim sortir per Coll d'Ares amb l'excusa de rebentar la coca de xocolata del forn de Sant Pau de Seguries, però s'havia acabat, merda! Sopem a Grenoble i anem a dormir a Bourg-d'Oisans al peu de l'Alpe d'Huez. Diumenge pel matí posem els slicks a les mountainbikes i ens enfilem a l'Alpe d'Huez i tornem pel Col de Sarenne a Bourg-d'Oisans, una bona "estirada" de cames. Amb la furgo fem el Col du Glandon amb la llum de reserva amenaçant i és que diumenge les benzineres només funcionen amb unes targetes de pre-pagament que no tenim, però arribem al camping de Saint Jean de Maurienne que és on comença la Transmaurienne.




Dilluns per seguir amb l'estirada de cames fem el Col du Telegraph que està a mig camí del mític i dur Col du Galibier, per sort el temps aguanta, només quan falta 1 km per coronar comença a ploure, però no ens impedeix arribar-hi, només el fred de baixada dóna una mica pel sac. Per la tarda mentre passegem per Saint Jean de Maurienne arriben el Ramonet, la Mercè!!, l'Arnau, la Bet i el Pau, ara ja només queda el Ribi que arribarà el dimarts.

Dimarts pel matí tenia la idea de fer el Col de la Madeleine, però al final només pugem l'Arnau i jo, la Carol prefereix rodar i el Ramonet que està xungo i ha passat mala nit fa bondant amb companyia de la Mercè!!.


PROLEG
Dimecres per la tarda anem a recollir els dorsals i per la tarda/vespre comença la cursa, un pròleg per dintre del poble de 4km's. Abans de començar feiem broma de veure si hauria tantes escales com el proleg de l'Hexagonal... la broma quasi es torna realitat, si que hi ha escales, però per sort no tantes, uff!!! Primer surt el Ribi que es fot un galeto per sort en la part d'herba en un parc, desprès jo, desprès el Ramonet, la Mercè!! i tanca la Carol.


ETAPA 1
Dijous fa un dia fastigós, plou i serà un festival de fang... els "homes" i les "dones" fem dues curses diferents que començen a llocs diferents però acabem al mateix lloc així que juguem amb les furgos. Deixem la del Ribi a la nostra sortida i la Carol i la Mercè!! van a la seva sortida. 33km's i 1800mD+ desprès estem fins els collons del fang, de la pluja i de tot plegat, surto sense ulleres i a l'acabar tinc les lentilles a punt de caure, però això no és res amb el que m'espera. Hem quedat amb el Ribi que ens trobem a la seva furgo que està a uns 5 km's de baixada des de l'arribada. Arribo primer i mort de fred i mullat espero dintre de la furgo a que arribi el Ribi... 20minuts.... 40 minuts.... 1 hora.... 1hora i mitja... ja mort de gana decideixo mangar-li menjar, però només hi ha croisant que són sagrats o una barra de pa... mort de fred i menjant pa sec de merda al cap de quasi 2 hores arriben el Ramonet i la Mercè!! a rescatar-me, es veu que el Ribi s'ha equivocat de carretera i en comptes de baixar a la furgo a baixat directament al camping i allí se l'hen trobat la resta quan han arribat. Puta misèria!!!!


ETAPA 2
Això ja és una altra cosa, fa una dia de collons!!!! I a més tots sortim i arribem al mateix lloc, no hi haurà "problemes" amb al furgo. Per segon dia anem a corralines i el Ribi i jo tornem a fer el canelo, entenem que tenen parrilla els 5 primers de cada categoria però vinga passar gent a la parrila del davant. Al final entenem que hi ha parrilla pels 100 primers de la general, vamos, que tenim parrilla des del primer dia i em fet això, el canelo. 35km's i 2100mD+ que començen de forma salvatge pujant per una pista de servei d'unes pistes d'esquí i clar, quan comença la baixada enfandaga un no te el cap clar i vaig atrebir-me a baixar per un lloc que no podia baixar, vaig fer el superman amb la sort de que la bici va caure sobre meu i no li va passar res. Ara ja entenc perquè la Transmaurienne li diuen que és com un Ironbike a petita escala, pujades salvatges, baixades tècniques, troç de pateix i ports llargs que no s'acaben mai.


ETAPA 3
Avui toca l'etapa marathon de la cursa, la més llarga i dura, 60km's i 4000mD+ on començem a llocs diferents i acabem al mateix lloc. I si, és la més llarga i dura, fem una pujada infinita de 17km's on un punt de pas és el Col de la Croix de Fer, on arribem baixant, el creuem i seguim pujant i pujant. Això si, dalt de tot la vista és espectacular, fins i tot trepijo una mica de neu. No feia falta fer-ho perquè no estava enmig de la pista però em va fer gràcia, visca! I la baixada? Com que la meva Niner encara no arriba (els putos xinos que no tenen el forn prou calent com per fondre carbono, cabrons!) vaig amb la Niner SIR9, la Demo Bike d'Espaibici que va equipada amb una fantàstica forquilla rígida recta de crom, ideal per cascar-ser 7 tremendus km's de baixada primer per pista(?) de pedres i desprès corriol trencat... espero que la de carbono absorveixi més!! Mentre espero per netejar la bici un paio amb una altra Niner s'em posa al costat, mira la bici, em mira a mi i em diu "you need a fork". Jo el miro i li dic "yes, i need a fork". Aquí es va acabar la nostra conversa. El cabrón portava una Lefty de 29" pata negra.




ETAPA 4
35km's i 200mD+ on penso tindre els meus moments de glòria, arribo dalt de la primera pujadota molt endavant, em trobo estupendo, però el Ramonet també té el seu dia de glòria i veig com es va llunyant, missió impossible. Desprès del dia d'ahir tot sembla fàcil però és mentida, és durillo, es guanya molt desnivell en pocs km's. La cursa passa per meta 3 cops, un enmig de l'etapa, un quan falten 7km's per acabar i quan acabes. Doncs passo el primer cop, el segon i acabo però eh! quan acabo hi ha gent arribant a meta en direcció contrària a la meva!!!!! Es veu que en el darrer bucle algú ha tret cintes, jo he estat un dels últims que ha pogut fer el bucle final, però ha estat de regal, els organitzadors han decidit contar el temps de pas d'abans del bucle. Una altra cursa al curriculum, l'hem pogut acabar tots, ha estat estupendu i desprès de dinar entrega de premis on ens hem de quedar perquè tenim podiums!!!!





Classificació general final:

Mercè!! 4arta (4arta Elit)
Carol 8ena (2ona M30)

Ramonet 11é (6é Elit)
Charlie! 37é (8é M30)
Ribi 42é (11é M30)

El Ribi i jo agraïm al Ramonet que va començar corrent en M30 per això de l'edat, però al final va passar-se a Elit i per tant sense haver patit més hem guanyat una posició de la categoria!!!! Collons, arriba a haver-hi més generosos i encara podriem haver guanyat... això si, de la general que és el que compta de veritat estem a on estàvem!!!

I desprès tothom marxa cap a casa menys la Carol i jo que anem tornant tranquil.lament el dia següent.


Etiquetes de comentaris: ,

l