RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dissabte, d’agost 29, 2009

BOGOTÀ (Colómbia)
by Mercè!! & Ramonet
Ara tocava anar cap a Bogotà. Varem tindre els nostres dubtes d en contes d’anar cap a la capital anàvem cap a la zona cafetera i Medellin on tothom ens havia parlat tant be d’aquesta ciutat, i tot això passant per el mitiquissim port de la Linea. Però finalment ens decidirem de pujar cap a Bogotà. Dic pujar perquè estàvem a 400m i Bogotà està a 2600m, passant per un port a més de 2800m.
La pujadeta va durar 3 dies (el primer i últim dia només 1 hora de pujada) amb acampada inclosa a mig de la pujada en una “propiedad privada” on el fill del “patrón” sense ficar cap problema ens va deixar passar la nit en un magnífic i verd terreny rodejats de pastels de vaca.

Per pujar a Bogotà també varem tindre que decidir si pujar per la Panamericana o per una ruta que en teoria era menys transitada. Va costar decidir la tonteria aquesta simplement per que teníem el cervell rostit de tanta calor que feia (crec que no es bo anar amb bici a 40º).
Finalment varem agafar la carretera en teoria menys transitada, el problema va ser que era cap de setmana i a Bogotà també hi ha pixapins però en ves d’anar a la muntanya a fer barbacoas amb xandall van cap avall de la muntanya a les mil piscines que hi ha a ficar-se en remull. També aprofitant el viatge paren a un dels centenars de llocs que hi ha on menjar des de una vaca sencera, a mil tipus d’arepas passant per tota classe de dolços. Nosaltres varem ser forts...

A Bogotà hi ha una altre casa de ciclistes, la del Claudio i la Angélica. Una bojos del la bici.
Uns dies abans d’arribar l’hi enviarem un mail dient si era possible l’allotjament. La resposta va ser: “Claro que si!!!”
Per arribar a la casa amb les indicacions del Claudio i els carrils bici va resultar bastant senzill.
Allà no podíem estar millor, una habitació per nosaltres sols amb moqueta i tot, les claus de la casa per entrar i sortir quan volíem ( quina estranya sensació això de tindre claus de casa...) i la companyia del pare del Claudio, l’assistenta i com no del mateix Claudio el qual ens va donar una super volta per la ciutat en cotxe de mentre que ens feia de guia turístic.

Bogota es enorme, tant com 8 milions de persones i molts quilometres de punta a punta. Nosaltres durant les 3 nits que ens quedarem ens varem limitar a passejar, anar al cine a veure Ice Age 3, marejar-nos cada cop que agafàvem un bus (condueixen com bojos), fer una mica de culturilla i bàsicament fer de gordos al DunkinDonuts, fer de gordos al Cafe Juan Valdes, fer de gordos en un no-xino (on per fi el Ramonet va aconseguir veure cara de fàstic a la Mercè), fer de gordos a la panaderia de la cantonada cada vespre, fer de gordos en un parell de pizzerias amb pizzas i canelons inclosa i fins i tot fer de gordos amb tota mena d’arepas.
Finalment varem tindre que marxar de la ciutat per anar cap a pobles on la dieta es bàsicament pollastre amb arròs perquè la Mercè ja no tenia mes imperdibles par arreglar els pantalons que havia petat...

Per fi la senyal s’ha modernitzat amb una bici doble

A Colòmbia cada cap de setmana s’omple la carretera de ciclistes, fins aqui pujen molts des de la ciutat de Bogotà. Els diumenges mitja ciutat de Bogotà esta tallada al transit de cotxes hi ha diumenges que han arribat a contar fins a un milió de bicis per els carrers. Potser Barcelona podria aprendre una miqueta d’aquestes ciutats.


Aquí la Mercè entrant a la capital.
Com deia magnifica ciutat per anar amb bici, moltíssim carril bici separats del transit i amb peatons que no es creuen per el mig del carril.

També hi ha Carrefours a Colòmbia però aquí son “Chéveres”...

Culturilla... Aquí el museu de l’or.

A Bogotà com a casa. Això es Monserrate. També hi ha un tren i un telefèric per pujar i la carretera en aquests moments tallada. Ahh i el monestir a dalt, esclar.

Mes culturilla, ara el museu de Botero...

En Claudio ens va acompanyar uns 25 kms durant la llarga sortida de la ciutat, sinó hagués estat una sortida bastant mes difícil.

Després de Bogotà seguim cap al Nord...

Etiquetes de comentaris: ,

l