RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, d’agost 10, 2009

REBENTANT ELS ALPS (I)
by Charlie!


SÜDTIROL DOLOMITI SUPERBIKE


Desprès de 23 hores de viatge, la Carol, el Ribi i jo arribem a Villabassa/Niederdorf on es fa la Dolomiti Superbike. És el mateix poble que està a Italia però tothom parla alemany, una mica raret. El viatge és llarg i l'hem anat fent sense problemes, però una mica de caravana al final i que ens passem la sortida de l'autopista fa que arribem a les 19h de dissabte.... merda! segons la web posa que els de categoria Élit tenim temps per acabar de tramitar la inscripció fins les 19h de dissabte. A les 19:05h estem davant del garito de les inscripcions, a dintre encara hi ha gent però ja no ens deixen entrar. Li diem al paio corqui de l'entrada doncs això, que som Élit i que avui era l'últim dia però com que és corqui i desprès de repetir-li 5 vegades el mateix ens diu que "domani per la matina" ens podem apuntar...

Arribada!

Domani per la matina és diumenge a les 6 del matí, allí estem com uns claus i clar, els que estàn allí ens diuen que ahir era el dia per apuntar-se els Élit, me cago amb el gilipolles d'ahir!!!!! Res, per sort una noia de l'organització ens agafa les llicències, va no se on i quan torna ens diu que havia de ser ahir però que podem còrrer, uf! quins nervis!!!!

Ràpidament esmorçem, escalfem una mica i cap a corralines, que per ser Élit ens toca al primer calaix, és mirar enrera i fa por la quantitat de gent que hi ha! L'ambient és com totes aquestes curses, impresionant, aquí hi ha pro's de veritat, d'aquells que tenen la bici per còrrer i la de recanvi per si de cas, que és tant pata negra com la de competi, massatgistes, mecànics que els deixen les bicis niquelades,... a les 7:30h pam! sortida, per davant 115,5km i 3658m, viscaaaaa!!!!

Que macuuuuuu

Cascar-se una mica més de 1300 km's el dia abans d'una cursa no és el millor del món, les potes més tieses que un canari i la primera rampota que pica, però de mica en mica agafo el ritmobisonte i al cap de pocs km's ja vaig bé. Aquesta cursa és com totes aquestes curses del centre d'europa, pista amunt de terra o asfaltada al principi on els metres de desnivell cauen ràpid, baixada ràpida per pista i asfalt al final, troç de rodar més o menys llarg i vinga, a pel següent port i anar fent. De tant en tant un senderillo i ja està, no saben el que és una trialera, al contrari dels de l'Ironbike que no saben que és una pista!

Sota les Dolomites patint com un sapo i vaig veient en directe la lluita per un calaix al podium... de femines, jejeje!!! Com són les ties (alguna segur que deu tindre rabo, aquelles patorras i aquelles patilles....) dues del mateix equip fotent-se a pals i quan les dues es rebenten mútuament la tercera que hi havia d'un altre equip els fot el pal i les guanya. Anar fent ports fins que l'últim acaba a 15,5km de l'arribada, tot baixada i només un repetxón i a muerte a veure si baixo de les 6 hores.... acabo 29é (5:57:31), el Ribi 31é (6:14:33) i la Carol 9ena (8:29:02) en la nostra categoria.

PERILL!!!! Curva a l'esquerra en una pista!!!!!!

Com que encara falta una setmana per que començi la TransAlp, ens dediquem a pedalar i a fer una mica el turista convencional. El mateix dissabte que comença la TransAlp es fa la Salzkammergut Trophy, una altra cursa de les mítiques i que un any o altre caurà... com que està relativament aprop d'on estem i d'on comença la TransAlp, anem a Bad Goisern a veure si el circuit està marcat i a més com que el Ribi ja l'ha feta doncs com a mínim donarem alguna volta. Entre la Salzkammergut Trophy, visitar Salzburg i Innsbruck, per pedalar amunt i avall passen els dies.


TRANSALP


Arribem a Mittenwald per la tarda i anem a recollir els dorsals, aquest any també hi ha mega-bossa de regal. L'ambientillo també es comença a notar, comença la TransAlp!!! La putada és que comença a ploure i a fer fred, no gaire més amunt de nosaltres es veuen les muntanyes nevades. Ens trobem amb el Txema de les 24H de Madrid, els bascos de l'any passat, l'Enric Ramoneda i a la Lourdes que participen en parella mixta, una grupeta de catalanes de vic, tona, olot,... tota la nit plovent, ens aixequem i el Ribi ens fa veure que la neu escara està més aprop, però eh! aquí com si res, tothom s'equipa pel fred i la pluja i cap a corralines. Mentres vaig però l'organització diu que s'anula l'etapa, que han anat a veure el circuit i que no gaire més amunt hi ha 5cm's de neu, estem a 900m a 1900 que hem de passar deu estar a tope. Amb la furgo anem a Reitch in Alpbachtal on es comença la segona etapa.

Campament gitanu


Totes les etapes es començen a les 9, però aquesta segona a les 11 sembla que el temps estarà més segur, de totes maneres s'anula l'últim port que fa 2296m i hi ha neu, farem un troç neutralitzat. Per lo menys ja no plou i el dia te bona pinta, ja serà sempre així fins la nit abans de la última etapa. La TransAlp és una cursa per parelles, l'any passat amb el Ramonet, aquest amb el Ribi, tinc preferència pels "bajitos", jejeje. Mentre el Ribi i jo fem l'etapa la Carol porta la furgo que explica que també és una puta cursa. Quan nosaltres anem a corralines hi ha curses per veure qui descampa el més ràpid per poder arribans al lloc següent d'acampada i agafar el millor lloc i treure el toldo per ocupar més lloc i buscar el primer endoll lliure per la corrent i buscar la primera font per omplir els dipòsits d'aigua i no fer cua,... un cop això està fet, al campament regna la calma.

Mentrestant el Ribi i jo anem pujant i baixant sense parar, molt desnivell, molta pista, algún senderillo, algún troç a peu i els terribles plans on a la mínima tothom posa el plat gran i es roda a muerte, cada repetxón és un puto sprint! La TransAlp té dos recorreguts diferents i només comparteixen les dues últimes etapes, per tant tot es nou respecte l'any passat. El dia a dia és repetitiu durant els 8 dies que dura la cursa; ens aixequem a les 6,30h, esmorçem, recollim els trastos i anem a corralines que a les 9 comença l'etapa. La tàctica d'aquest any és m'escapo a la pujada i trec el temps suficient perquè el Ribi m'atrapi al final de la baixada. Si és pista em deixo caure, si és més tècnic apreto, es tracta de començar la següent pujada junts i anar repetint la jugada. Les etapes duren sobre les 5 o 6 hores, acabem al migdia i rebentem el buffet de l'arribada i per la tarda voltem una mica i res, sopem a la Pasta Party que és a les 18h i cap a dormir.

Per sort no em tingut cap averia important, una punxada arribant a meta que es fa una bombolla al pneumàtic i el canvio, una guía de les pastilles de fre del Ribi que es va sortir de lloc anant a corralines i una no-punxada meva. A acabar la penúltima etapa quan torno a buscar al bici desprès de menjar uns guiris riuen de que tinc un clau al pneumàtic. El trec, dóno unes quantes voltes i el líquid tapa el forat i embruta la cara del guiri que s'en fotia i flipen, per més increïble que sembli molt poca gent porta tubeless i alguns ni saben que és, tothom amb càmara i pneumàtics ben amples i vinga anar pessigant càmares amb les pedrotes de les pistes!



Per acabar la festa, la nit abans de la última etapa plou molt, per sort el dia següent és perfecte, només que la única trialera de la muerte està xunga de veritat i toca patejar-la, desprès rodar i més rodar i més i més calor fins que pam! amb la grupeta que arribem sprint final i acabem la TransAlp a Riva del Garda que com mana la tradició toca banyar-se al llac i rebentar la pitzeria, una altra TransAlp al sac. La part dolenta si és que es pot dir així és que pensava en millorar la 33ena posició de l'any passat, hem quedat els 45ens. La bona? Que s'haurà de tornar a millorar-ho, visca!!!!!!!



La resta doncs el pesat viatge de tornada, l'anar posant diesel i pagant peatges, la paradeta per dormir en una àrea de servei i finalment a Cabrera de Mar on deixem el Ribi, que desprès de dues setmanes vivint en una camper s'ha guanyat el carnet de camperu professinal! Gràcies per tot Ribi! Gràcies Carol!!

P.D. Pregunteu-li al Ribi quí és el rei del minigolf.....


ÀLBUM DE FOTOS



******************************
REBENTANT ELS ALPS (II)....

Aquest divendres la Carol i jo marxem cap a Suïssa un altre cop, ens esperen el Santi i l'Ada per fer l' Eiger Bike Challenge i el Grand Raid CristAlp.







Etiquetes de comentaris:

l