RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, de juliol 14, 2009

LOJA (Ecuador)
by Ramonet

Dia 176, 11.241 kms, 662 hores sobre la bici...
Cal dir que avui mateix no es el dia en el que estic més feliç ni content. No penseu malament que no m’ha passat res estrany per aquí (encara no m’han arrestat com l’any passat)... Més aviat estic de mala llet.
Com no tinc ningú amb qui descarregar la meva ira l’únic que queda com molts altres cops intentar veure sempre la part positiva de les coses, encara que al final s’esgoten i com deia el poema aquell que vaig ficar: “Para mañana ya me he comido mi pequeña racíón de esperanza.”.
Però muntant-me en la bici fent el que mes m’agrada i donant un parell de pedalejades amb aquesta calor, per la meva pell en forma de suor començo a treure la meva mala llet i es veuen les coses diferents.
A sobre amb l’objectiu d’arribar a Quito relativament ràpid que d’aquí menys de 20 dies ja arriba la gringuita... jeje.

Un altre cop he canviat de país, tinc el passaport a tope... poques pàgines queden en blanc.
Per seguir la meva manera totalment imbecil i arbitraria de veure els països seguiré una tradició que m’estic creant de crear les absurdes diferencies que en el meu cervell se’m ocorren entre un país i un altre. Les Ramonediferencias:

-La moneda oficial: El dolar.
-Ja no em criden “gringo” per la carretera ni miren i riuen descaradament al passar, es més fan com si cada dia veiessin mil ciclistes amb un carro.
-S’han acabat amb les mitges de 20km/h, ara a 12km/h. A Perú i Bolívia les pujades com a molt eren al 4% durant molts quilometres, aquí no baixa del 6% i ni un metre de pelà.
-Hi ha mes cotxes i pick-ups particulars per la carretera que busos i taxis, de fet a Perú i sobretot a Bolívia casi que només hi havia cotxes públics. Que estigui ple de Pick-ups particulars es com ser del RACC, saps que no et quedaràs tirat. Només cal aixecar el braç.. Eh encara no ho he fet!!!
-Les carreteres tenen cartells indicadors fins i tot amb quilometres, encara que molts cops crec que son inventats, no pot ser que en 1km de distancia t’apropis 10kms a una ciutat.
-De moment calor, molta calor i humitat, molta humitat. En bici temperatures mitges de 35º amb màximes de 42º. Això durant 7 hores... Per sort aigua per tot arreu. El meu consum 1 litre per hora.
-Ja no hi ha Inca Kola... Jo que ja m’havia acostumat aquell líquid groc que sembla pixat. Per consolar-me hi ha la botella de Coca-Cola de 1,35 litres a 1$.
-Un altre cop tot el camp ple de filats... Difícil trobar un lloc on acampar, a no ser que saltis la balla i potser després apareix el propietari o encara pitjor algun toro.
-A la frontera s’ha acabat amb el mític segell tenen una mena d’impressora de passaports. El poli el feia servir tot orgullós. Vaig notar com em mirava per vacil·lar...
-De moment... On estan els indígenes???
-El pitjor, casi no hi ha restaurants chinos..
-El internet a part de ser car va com el cul.



Després de molts dies sense creuar-me amb cap ciclista em trobo aquest personatge, un ingles (Charlie igual que el Coleman però amb alguns anys de més). Des d’Alaska amb una bici purament de carretera, amb dos mini alforges i vol arribar a Ushuaia. Ufff amb uns pneumàtics de carretera de 21cc no se com s’ho pensa fer... El tio autèntic de veritat fumant com un carreter i sense mapes (es va fer fotos dels meus..). Barreja entre Barragan i Wally...

Però sorpresa després de molta estona de parlar amb l’Anglès arriben aquests Holandesos. Ells com jo des d’Ushuaia.
Entre tots portem ja molts quilometres i mesos casi que podríem estar dies explicant-nos histories del viatge...


Foto de rigor a la frontera i canvi de paisatge totalment.

Això es Equador... La meva ruta de 1112 kms fins a Colòmbia. Jo vaig de dreta a esquerra... Els ports els podria definir,: Els curts com Orrius (4kms), mitjans com Montserrat (8kms) i llargs com Turo de l’home (+20kms) . Jeje. Ja m’ha tocat pujar un parell de Turos de l’home que necessito minim unes 3 hores... Per sort tot asfaltat. De fet amb aquests desnivells sinó esta asfaltat no podria pujar.

Com he dit canvi de paisatge. Ara tot verd, humitat i muntanyes ben apretadetes entre si.

Un dels meus passatemps preferits per la carretera, esbrinar quin animal es...
Aquest no ho vaig aconseguir, suposo que amb tanta calor deu ser mes difícil, jeje. A veure si algú ho sap... Es veu una poteta com de gatet.




Ara banda sonora... Aquí els calle 13 s’escolten per tot arreu i el tema va que ni pintat, sobretot la lletra, entre emigrants que hi ha a Equador i jo que vaig al nord, vamos Sudamèrica... Ahh la canço amb els cubans Orishas, potser per això val la pena...
El vídeo rodat al nord d’Argentina (Jujuy, Cerro 7 colores, Susques, Paso Jama...) Quan de temps ja que anava arrastrant-me per aquells llocs...
Com diu l’Arnau i te raó: Palla mental.

Etiquetes de comentaris: ,

l