RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dissabte, de juliol 11, 2009


La meva barreta energètica
By mercè!!

Quan un té l'oportunitat de viatjar i conèixer nous països... al cap del temps acaba coneixent també i habituant-se a la nova alimentació. No, i no parlo de les hamburgueses ni del "menjar orgànic".

Doncs si, aquí un llistat de noves marques d'alimentació per a esportistes.. d'entre les mil milions, les més conegudes són Clif, infinits de nous sabors Powerbar i fins a 3x de caffeina, Luna (nutrició per a la dona :) ), Hammer... i un llarg etc.

Però bé, el cap de setmana passat la meva barreta energètica preferida va ser Sierra Nevada, concretament Llac Tahoe. (Per començar a habituar-me a l'alçada, a uns 2000 m).

El cap de setmana va començar amb la visita de Napa Valley.. la zona de vins de Califòrnia.


Aquí encara m'aguantava dreta.. després t'haver tastat més de tretze vins, se'm va treure la vergonya i vaig començar a criticar els vins de Califòrnia, comparant-los amb els catalans (com si fos una experta). A més, el meu anglès va millorar considerablement..

Més tard vam anar en una mena de "Caldea" però d'influència xinesa.. res, amb massatges, etc. com una reina! Tot i que no entraré en detalls, he arribat a la conclusió que els hippies de Catalunya són pijihippies.. els d'aquí són més reals.. Vaig acabar el dia fent una classe de Ioga on per mi, va acabar sent una classe d'intentar fer estiraments..

L'endemà un dia poc mogut.. ja a Serra Nevada, fent fotos, prenent el sol a les platjes del Llac, morint-me d'enveja al veure mil cotxes amb bicicletes de Mtb carregades.., jugant un dóllar al Casino i guanyant-ne cinc!!, plorant una mica als policies perque no ens multéssin.. i finalment els focs artificials al llac per a celebrar el 4rth of July, dia de la independència dels Estats Units..

Finalment, diumenge, amb el mono de bicicleta que tenia, i amb la necessitat de moviment, poc em va importar aixecar-me a les cinc.. del matí per a poder fer la volta al llac (75 milles.. uns 120 km) i poder estar a les deu del matí amb la meva companya com si res hagués passat!!


De bon dematí. Ja no recordava que era estar a 6ºC.. clar, que estava en alçada!! Vaig acabar fent servir els manguitos de guants.. és que des de que m'he tornat carreteira, casi que no faig servir els guants..

Ja més desperta, recuperant-me d'una petita pàjara.. (i aquest cop no mental!!). Aquesta va ser deguda a l'energia gastada per haver-me emcionat al estar en aquest lloc preciós, i també per les presses d'arribar a temps al hostel.. que vaig deixar el plat petit al cotxe.. tenia calculat que havia de fer una mija d'uns 30km/h per no fer tard.. (bastant pla.. en 100 km uns 900 m de desnivell, sinó impossible per mi!!). Només vaig fer una mica, molt poc tard :)

I res, un cop em van preguntar els d'Ocisport qué era per mi la muntanya.. i després d'uns anys, continuo tenint la mateixa opinió: la muntanya és vida, i definitivament, forma part de mi!! ;)



Etiquetes de comentaris:

l