RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, de juliol 05, 2009

TRUJILLO (Perú)
by Ramonet

Dia 167, 10.543 kms, 623 hores pedalejant...

Sortint de Huaraz encara va seguir l'espectacle visual durant la llarguissima baixada al mar. Encara seguint al costat dels pics mes alts de Perú, com el Huascaran. Fins i tot em van donar ganes d'anar a fer un trekking, però enseguida van tornar les poquetes neurones al seu lloc i vaig seguir pedalejant.
A mesura que vaig anar perdent alçada es dona l'entrada al canyon del Pato, igual d'increible amb la seva boja carretera seguint el riu amb túnels excavats a la roca. Això si tot i ser baixada, algun dia ni 12 km/h de mitja... Massa pedres tirades a mala llet. No m'imagino passar per allà en època de pluges...
Però un cop passat això i amb l'alegria que et dona entrar a l'asfalt em vaig saltar un creuament, l'equivocació va costar fer 70 kms extres.

La motivació era arribar a Trujillo, a la casa de ciclistes. Per aquí ha passat tothom, bueno tothom que viatja en bici. Des de Biciclown a l'Arnau tot passant per Heinz Stuecke que porta 45 anys viatjant i ha de tornar ara el Juliol, quina llàstima no coincidir amb ell... Així fins a uns 1.000 ciclistes.
L'anfitrio el Lucho, una de les persones mes boges per la bici que he vist, fins i tot al seu fill l'hi ha ficat "Lance"... L'any 2000 a traves d'un ciclista que va passar per la casa i d'altres 30 que es van organitzar per pagar-li el bitllet va aconseguir anar invitat en la caravana del Tour, seguint-lo durant 3 setmanes. El seu somni... Feia pocs dies havia anat a visitar les ruïnes de Chan-Chan i havia demanat a Déu que l'hi concedís aquest desig. Veure les fotos dona molta enveja. Ara es delegat de la federació de ciclisme a Trujillo i també organitza curses. Llàstima que feia una setmana n'havia hagut una i jo no estava..
Aquí tens llit on dormir, arreglar la bici, altres ciclistes, informació, i mes cosetes.... Tot això gratis encara que com totes les cases de ciclistes i esglésies esta be deixar la voluntat al marxar...Per mi la casa ha suposat unes vacances dintre de les meves vacances, 4 dies sense tindre que pensar on dormiré, on menjaré, si hi ha pujades, si el camí es de terra... Simplement passant el dia i poca cosa mes. Això si ara a muerte cap a Quito que queden ja molts pocs quilometres de pedalejar sol...

Si algú esta interessat...

El canyon del Pato

Un dels 35 túnels, de fet mes que túnels eren coves... Molts els tenia que fer a peu que no es veia una merda.


S'ha de tindre molta fe per viure en aquest lloc a la meitat del desert on la meitat de cases estan abandonades.


Jo mismita que aprofito el pont per fer-me una foto. Jeje.

A la casa de ciclistes hi ha uns Australians que viatgen en 2 tàndems. El pare i la mare condueixen i els nens van darrera. Familia de 4. Molt bona gent amb un grandissim cor. Una gran lliçó de que no hi ha res impossible. Van començar a Los Angeles i no saben molt be on van... Doncs un dia la van liar, van decidir comprar una cadira de rodes a un invalid que te 70 anys i que per moure's va de genolls i arrossegant-se amb les mans.Van aparèixer a la casa amb la policia i la prensa... No perquè ells es volguessin donar publicitat sinó per els polis i la premsa sensacionalista d'aqui que es volia anotar "el tanto"..El millor els polis fent-se la foto muntats a la bici.

Lucho (el de la casa), la seva dona Araceli , el fotograf, polis i els nens Australians tots junts a comprar la cadira.. A la nit van sortir a les noticies de la tele a 2 canals, radio i l’endemà als diaris.

“Viste loco este boliche esta buenissimo...” Això deien els Argentins que també estan a la casa i al costat el Lucho. Com deia: “holidays. El Lucho esta tan malalt de bici que sempre va vestit amb jaquetes i camelback de ciclista, encara que sigui de nit...

La leonera o habitació. La guitarra la sabien tocar però amb la trompeta encara necessitava practicar potser alguna anys mes..

Mar=Panamericana=Desert
Per sort aquest cop vaig en la direcció correcta (només cal mirar l’arbre).

Etiquetes de comentaris: ,

l