RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, de juny 10, 2009

AYACUCHO (Perú)
by Ramonet
Dia 142, 9100 kms, 537 hores sobre la bici...

Ara estic a la bonica ciutat d’Ayacucho al mig dels Andes. Potser no es tant maca com Cuzco però es pot passejar per el centre sense només veure turistes, de fet es veuen pocs turistes.
Per arribar aquí no es fàcil ni amb bus, son moltes hores i per camins de terra. A sobre fins fa uns 15 anys la ciutat i els pobles dels voltants estaven tancats al turisme per l’activitat dels Sendero Luminoso (mmm com el corriol de Sant Just...).
Però amb tantes hores de bici tinc les neurones una mica col·lapsades o sigui que aprofitaré per fer el recurs de la no-crònica. Així de pas faig content els que els diaris i revistes només miren les fotos (Playboy no conta..).

Com sempre baixada de la muerte fins al riu i aquí no hi ha el cartell però m’ho imagino.. “Empieza puerto”. El deixo passar perquè es pujada que sinó...


Si hi ha ombra qualsevol forat es bo.

¡¡Hola!!!... Els d’Artec m’haurien de pagar per fer publicitat de la cursa per tot Sudamerica. Aquest any estarà ple de sud-americans arrossegant-se per el fang.
Eh!! Però la meva samarreta d’Artec no es la que te tothom... ;)

¡¡De locos!! En molts revoltes van tocant el remolc amb les parets i amb barrancs de centenars de metres al costat. Com l’hi vaig dir es mes difícil això en camió que en bici. El tio es partia el cul..però em deia “No hay otra..”. Té raó perquè no hi ha una altre carretera.
Això si al cap del dia amb tanta pols que aixequen barrejat amb la meva suor em converteixo amb un plat típic de la zona “Milanesa de Ramon”

Arribes a un creuament, com sempre no està indicat, que faig..:
-Sempre amunt!! Mmm millor no que porto molts quilometres de pujada..
-“Ante la duda la mas tetuda!!!” Mmm això aquí no funciona...
-Doncs res toca esperar algú que passi per preguntar...

Per sopar el que varem batejar juntament amb el Boris com a “Carne para perro”. Ho venien a Bolívia (per aquí no n’he vist) i no es res mes que carn en llauna. Te una pinta molt xunga però després de pedalejar tot el dia i passat una mica per la paella es comestible. Llàstima que ja no en tinc mes...

“Ayacucho estado policial” Que passa aquí!!! De la manera que està el tema a Perú amb les revoltes indígenes estan a la que salta.. Això si, aquí només diuen els nombre de polis morts però encara no he escoltat els indígenes morts, i això que molts només anaven amb pedres i llances de fusta...
Ahh es que hi havia una mani!!! No estan molt professionalitzats i no portaven magnetòfons... com a mínim tenien que agafar un “cono” i fer-lo servir d’altaveu, però tampoc.

Al carrer venen de tot, des de gent amb una bascula com las de bany que cobren a la gent per pesar-te fins aquest senyor (es dels que te mes èxit) venen babes de cargol. El mateix producte que aquells soporífers anuncis que fan tant de nit a la tele. Increïble els cargols de mes d’un pam que té a la taula, estaven ben vius. Els pillen a Lleida i foten una super cargolada...
Perdoneu per la merda de fotos però es que la càmera Sony Cyber-merda esta una mica perjudicada. De fet no es ni meva. Mama quan torni et torno la càmera casi com nova... jeje

Exemple de que necessites un parell de llargs dies per superar un port de muntanya. El primer dia baixada fins a 1900m per passar-te el dia fent una pujada fins que es comença a fer de nit i buscar corrents un lloc on plantar la tenda... No es fàcil per que la majoria de llocs tenen pendent i hi ha mil casetes repartides per la muntanya. Millor preguntar i així no et passa com ens va passar a Bolívia que pensava que érem maleantes.

Segon dia, per esmorzar seguir pujant. Però com acostuma a passar aquí un cop ets a dalt no comença la baixada, sinó que comences a passar uns no-puertos, que a mes de 4000m i amb algunes hores acumulades es converteixen en puertos.
Com no els dos dies per camins de terra...

Etiquetes de comentaris: ,

l