RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, d’abril 28, 2009

UYUNI (Bolívia)
by Ramonet

L’Arnau ja em va avisar que pringaria i no anava gens equivocat, he pringat i bastant. Potser soc una mica imbecil -bueno segur que ho soc- perquè amb les infinites possibilitats que hi havia d’agafar un tour amb 4x4 que fa el mateix recorregut, només amb 3 dies, sense moure un dit ni per cuinar, no preocupar-te d’on dormir, no passar fred i el millor es que potser et toca un grup amb tot de mochileras de Noruega mmm.... jejeje. Però com he dit soc una mica imbecil segur que hagués agafat un grup d’Isrealitas..
Peró un cop estic en marxa on nomes depens de tu mateix, pares a dormir en llocs increïbles, la sensació de llibertat es enorme, cosa que amb 4x4 es tot el contrari i com diu una cançó crec que es de Lax’n Busto (jejeje quines referències..): “El silenci que m’envolta es el so que em fa viure, viure i ser lliure.”
El que a vegades em sorprèn mes es que collons fa un pixapins com jo en un lloc com aquest, on en centenars de quilometres no hi ha ni un metre de ciment i on estàs tan envoltat de naturalesa que et sents tan poca cosa. Jo en la meva vida normal el màxim de naturalesa que veig es Collserola i com a molt 3 hores al dia, i el tema supervivència en alta muntanya l’aprenc a base d’ostias.. Una de dos o visc en el lloc equivocat o aquí no pinto res...
Com explicar els 8 dies que he trigat en fer els 500 kms seria tu totxo de consideració explicaré els punts per els que ha estat dur i els punts per els que ha valgut la pena fer aquest recorregut:

He pringat per:
-Com he dit tindre que portar menjar per mes de 8 dies i sempre que hi havia un punt on carregar aigua omplir amb mes de 10L d’ aigua.

-Els camins estan mooolt fet pols, de fet molts no son ni camins, i amb prou feines passa un 4x4. Es poden dividir en 4 classes de camins:
1. Els que son llisos i amb sort pots arribar a 20 per hora (d’aquests n’hi ha molt pocs, per no dir que no n’hi ha).
2. Amb pedres grans com repartides a mala llet, on sense suspensió, un pneumàtic de 1,6 i un carro darrera fa que la bici sembli que es vagi a desarmar en qualsevol moment.
3. Els que tenen el que aquí es diu calamina, o sigui que te forma de patata ruffles o sostre de uralita. La única solució es buscar el lloc on hi ha menys, el problema es que on no hi ha calamina hi ha sorra, però almenys a sobre la sorra es pot pedalejar –de vegades-.
4. El pitjor de tots, quan el camí sembla que estiguis a la platja, t’has de deixar la vida per avançar uns metres practicant aquella tècnica per cx igual que si estiguessis al fang, normalment et quedes encallat allà mateix.

-Aquest punt va relacionat amb els anteriors, sobretot amb el de la sorra, passa molts cops que hi ha una pujada i el terra es una merda. Després de deixar-te la vida intentant pujar allò amb el mateix esforç que si allò fos una trialera de pujada arriba un moment que has de ficar el peu a terra, que passa, doncs que toca empènyer la bici, cosa gens fàcil en una bici de 60kg (com empènyer un scooter 50cc). Però sempre pot ser pitjor i es quan tampoc pots empènyer la bici, llavors desprès de cagar-te amb tot el que et pugui passar per el cap i veure que allà no et pots quedar a viure queda la última tècnica, la mes guarra, la d’ arrastrar la bici per terra a potser una velocitat de 100 m/hora.

-He pringat bastant mes psicològicament que una altre cosa per fer normalment una mitja de 12 per hora, per molts dies he vist només 10 per hora, o sigui que en 5 hores només fas 50 miserables quilometres, i el pitjor es que acabes tant rebentat com si fossin 120 per asfalt.

-Per l’alçada, encara que cada cop estic mes acostumat, tot el dia respirant com un “perrito” asmatic...

-Per el fred a la nit, només 2 dies he dormit en un llit, la resta en la tenda, cada matí tota l’aigua que portava estava congelada, fins que vaig tindre la genial idea de deixar el polar dintre de la tenda per veure la temperatura mínima, va donar -8º. Jo amb el meu sac Decathlon... De totes formes no he passat gens de fred, mentre dormia.. Però un cop et toca sortir del sac i canviar-te es bastant heavy.

-Perquè es veu que a Bolívia tothom coneix els camins a la perfecció, no hi ha cap encreuament indicat, cada cop que arribes a un encreuament dubtós –bastants- has d’armar-te de paciència, treure menjar, asseure’t allà mateix i esperar que passi algú, pot passar de 10 minuts fins a 1 hora...



De totes formes el pringar forma part del viatge i “nunca nadie dijo que seria facil...”, però si fiques en una balança sempre guanyen les raons per les que val la pena viatjar amb bici.

-Per arribar, creuar i dormir en el Salar d’Uyuni, un dels llocs mes meravellosos del planeta.

-Per anar els tres últims dies amb una parella de Francesos. Ja no tinc que parlar amb les pedres...

-Per trobar-me amb el Basc, que a sobre em va donar les indicacions necessàries per sobreviure fins el salar.

-Per poder sentir-te part de la naturalesa sense fer fum ni molestar els animals.

-Per no em tractin com si fos un borrego.

-Per llegir-me en poc mes d’una setmana el llibre “La sombra del viento” que vaig comprar a Salta.

-Per estar mes d’una setmana sense tindre noticies de res ni de ningú i veure que tot continua mes o menys igual..

-Per viure durant una setmana amb molt poca cosa.

-Per fer 31 anys en un lloc tan enorme, i sentir-te millor que quan en tenies 21..

-Per mil coses mes....

Només portava 10 minuts de bici i anava escoltant tan feliç els mítics navarresos “Tijuana in Blue” quan de cop em trobo el Txibi Feia mes de 15 dies que per casualitat havia vist el seu blog, no se per que tenia el pressentiment que em creuaria amb ell. El mes fort es que varem acampar a nomes 3 kms de distancia.

La Laguna Blanca, per molts que fan el tour amb 4x4 es una aventura i no van equivocats, per que estar 3 o 4 dies per aquests llocs, dintre d’un 4x4 conduit per un Bolivià i dormin en llocs bastant normalets i normalment sense electricitat tampoc es un viatge de plaer, però si de cop veuen un tío amb la seva bici fent el mateix recorregut flipen una mica i llavors toca la foto amb el “crazy biker”...

Ohh..!!! la recompensa del primer dia. Vaig acampar a 50 metres d’aquestes termes a l’aire lliure (aigua a 30º a fora 8º).
Per la tarda tota la piscineta per mi solet, l’endemà a les 8 del matí hi havia almenys 20 persones.
No son els quilometres totals son metres. Casi un 5.000 en bici...

Segon dia on vaig acampar, la Laguna Colorada, on el termòmetre a la nit va arribar a menys 8º dintre de la tenda, però a la tarda des de la meva tenda tenia aquesta vista.

“¡¡¡CARRETERA, AIXO L’HI DIEU CARRETERA!!!!” © Carol. (em va passar molts cops per el cap aquesta frase)

La foto de rigor a dalt del port. Desprès d’empènyer la bici mooolta estona vaig arribar a dalt. No sembla molt alt però això esta a 4500 m.

Jugant a casetes amb la meva “carpita”... Això si l’hi vaig fer treure les sabates per entrar però crec que encara era pitjor...

La meva tenda i la dels francesos. Pot haver un lloc millor on acampar...????

Jo mismista per el salar, varem fer mes de 120 kms per el Salar d’Uyuni, 50 al nord per arribar a la illa Inca Huasi, i 80kms cap a l’est per arribar al poble d’Uyuni.


San Pedro Atacama-Hito cajones – Termes
52 kms
4:07 h

Termes – Laguna Colorada
55 kms
5:47 h

Laguna Colorada – Villa Mar
74 kms
6:03 h

Villa Mar - ¿¿??
69 kms
6:07 h

¿¿?? – San Juan
71 kms
5:30 h

San Juan – Entrada Salar
49 kms
5:35 h

Entrada Salar - Salar
83 kms
5:15 h

Etiquetes de comentaris: ,

l