RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, d’abril 20, 2009

5H DE RESISTÈNCIA DE LLINARS
by Charlie!

Tot i l’amenaça de mal temps, el BisonteTEAM quasi al complert vam anar a Llinars a la primera edició de les 5H de Llinars. I al final vam tindre sort, mentre dinavem van caure quatre gotes i el Montseny ni es veia de lo negre que estava, però desprès va deixar de ploure i no va caure ni una gota de més. La cursa es podia participar en equips o en individual i eh! tot i que tots som molt amics, tots vam participar en categoria individual i és que ens agrada patir, visca! Carol, Epic, Carras, Ribi, Xavi, Charlie! més uns quants amics més com el David, Tribaikerus, Miquel i David, l'Alkon… i durant les primeres hores amb claca de luxe amb la Laura, Judit, Marc, Noe, Miki i Núria,.. com sempre, el més fi i selecte de la comarca.

La cursa era de 17h a 22h en un circuit de 1,8km que era una puta merda! Molt estret on costava avançar, moltes curves de 180º perquè fos més llarg, tot pla excepte una baixadeta a la riera (que cada cop tenia més aigua!) i la pujadeta per sortir de la riera amb un pontet de fusta abans que relliscava de collons,… però tampoc es podia fer més en aquell lloc, és el que hi havia.

La sortida va ser rotllo Le Mans, calia anar corrents a buscar la bici i vinga, a donar-li als pedals i anar donant voltes. Com que ens van servir el dinar molt lentament vam acabar massa tard, les dues primeres hores ho vaig passar fatal fins al punt de pensar en deixar-ho còrrer, els llibrets de llom quasi em surten pel ulls i anava canviant-me la 4arta i 5ena posició amb un altre, quina agonia, uf! Pel davant el Ribi que quasi em dobla i enmig a mitja volta una grupeta amb el Carras, el Xavi i el David que estava doblat però es va enganxar. L’Epic més enrera va plegar agobiat del circuit, la veritat és que era una mica pesadet, vinga parar, girar i esprintar.

Així molta estona més, tothom mantenia més o menys el mateix ritme i les distàncies era impossible retallar-les en un circuit tant pla però eh! en una de les voltes li vaig demanar al Miki que si em podia omplir el bidó de fanta de taronja i donar-me galetes Principe i amb això i que ja tenia el dinar ben paït la última hora la vaig fer a muerte. També va estar al meu favor que ja era de nit i la meva especialitat de la casa és anar de nit en bici per Collserola amb la dinamo (espai patrocinat per Espaibici!). I de mica en mica vaig anar retallant, el Ribi ja no em feia de soplanucas i cada cop veia més aprop al Carras i al Xavi, fins que quan els estava a punt d’enganxar el Xavi va i punxa, quina putada! La última volta comença amb el Carras que em treu uns segundillos, però l’aconsegueixo avançar i arribo primer a meta treient-li uns segundillos jo i quan pensava que ja s’havia acabat… no! em de fer encara una altra volta, visca l’agonia! Aconsegueixo mantindre la distància i finalment desprès d’unes 50 voltes i en la mateixa volta el Ribi acaba 1er, Charlie! 2on (a 36 segons vas dir-me Ribi?) i Carras 3er (res, a 10 segons més o menys), podi individual complert d’Alpcross! Per completar-ho, la Carol que també va fer-ho non-stop va guanyar en noies, fent ella soleta més voltes que l’equip de 4 noies, patapam!

Entrega de premis, mega sopar inclòs en la inscripció de pollastre i patates tremendu i cap a casa que entre pitus i flautes es va fer molt tard.



Pa mab tomàquet, pollastre i fanta, què més pot desitjar un desprès d'estar 5 hores pedalant? Bé, potser una dutxa...

l