RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de març 26, 2009

21-22.03 COPA CATALANA - CORRÓ D’AMUNT
by Charlie

Dissabte, desprès d’una bona matinada, deixo a la Carol a Sabadell on ha quedat amb el Santi, l’Ada i Rubén per anar a Montserrat i vaig a Granollers on he quedat amb la Nuria i Miki per anar a fer uns senderillos i desprès anar a veure el circuit de diumenge. Deixo la camper al pàrquing del Lydl que te unes sombrilles fashion estupendes, a partir d’ara sempre que vagi a Granollers aparcarem allí ni que estigui lluny com l’estació de Renfe que és on he quedat.


Els primers km’s són per urbanitzacions i asfalt, però de seguida que sortim de la civilització ens endinsem pel bosc i comença la diversió, perquè aquella zona cau lluny de casa sinó em passaria el dia per allí, està ple de perles que no deixo de filmar amb una action càmara que el meu germà em va regalar. La porto enganxada a la potència en la posició bona desprès d’un parell de sortides enfocant el cel o els pedrolos del terra, merda de filmacions que van sortir… encara no he tingut temps d’editar el troços bons, ja els penjarè i veureu els punts d’estil del Miki i la Núria sobre la bici!! Ara ja sé també que el millor lloc no és posar-la a la potència perquè per pistes cap problema, però per senderillos es menja totes les vibracions i la perspectiva de la vista és estranya, el proper dia me la casco al casc i vinga, a filmar croquetes eh! Carras i Epic… sempre se la foten al meu davant, tinc el privilegi de veure-les en directe, ara les filmaré, visca!


Res, acabem de fer la volta prèvia d’escalfament i ens apropem al circuit on ja estan muntant les corralines, l’arc i les valles. Fem una primera volta de reconeixement on anem trobat a cares conegudes com la tropa d’Òdena i res, tranquil.lament anem fent el reconeixement del circuit i buscant la traçada bona que és per on passa el Miki…. serà la Tomac?.... seran els Continental “corró d’amunt special edition”? … serà que la bici no li frena gaire? … serà ell? Per a la segona volta ja anem acompanyats de l’Alkon i Wizard, al mateix ritme i rient encara més i desprès cap a Granollers a buscar el cotxe però abans passo per casa dels meus guies d’avui a buscar la nova equipació de l’AlpcrossTEAM on hi ha novetats en l’imatge que és més “suïssa” i en la qualitat, s’han estirat i és SUGOI, visca!


Diumenge la cursa comença a l’hora dels senyors, a les 12, però arribo al circuit força abans, desprès de que el cap de setmana anterior no vam anar a cap cursa per les vomiteres i cagaleres (alló que diuen que no es pot cagar i pixar a la vegada és mentida… jo ho vaig fer i pel mateix… és igual, que és pot fer) i tenia el mono de dorsal, cintes i rebentada de patata! La Carol avui no correrà, vindrà més tard tot pedalant, no va tindre prou amb la kilometrada del dia abans. Robert, Ribi, Miki, Núria, Arnau, Bull, Francesc, el massai català,… com sempre, el més fi i selecte de la zona amb ganes de pedalar, animar i fotografiar. També hi havia un que es deia Jean Christopher Peraud, res, només subcampió olímpic que no el podies ni seguir ni escalfant…

Objectiu d’avui que si fos com el títol d’una pel.lícula es podria dir “Missión Impossible”; intentar tindre com a referència al millor dels Bisonte ni que sigui visualment… no el veig ni parats a corralines, el Miki és el rei i avui està als seus dominis feudals!! Quatre voltes a tope, la sensació de que la gent t’animi pel teu nom és única i cap endavant passant-ho molt bé en un circuit perfecte i acabant entre gent que sempre estan al meu davant.

Una dutxeta i a dinar que és l’aniversari de la Carol i amb els seus pares anem a rebentar un restaurant. Com sempre faig el menú infantil; amanida de primer, pollastre o canelons de segon (aquest cop canelons), fanta de taronja (merda! només tenien en ampolla petita, necessito gas, cau un coca-cola gegant) i postres del que sigui mentre porti xocolata ja m’està bé.

[Classificacions]



Gràcies Francesc per les fotos!!

Amb el Xavi Novell, el mestre massai!


Arnau


Núria


Corralines i acció!


Miki


Charlie!


Ribi

Etiquetes de comentaris:

Usallapata (Argentina)
by Ramonet

Sense que serveixi de precedent faré una no-cronica de només dos dies, per que??...
-Per donar una mica de ràbia en els que en aquests dos dies nomes heu vist la pantalla del ordinador i les rondes.
-Perquè en 2 dies he fet monton de fotos comparat en a vegades que en molts dies la càmera no surt del seu amagatall
-Perquè em dona la gana..

La ruta ha segut de Los Andes fins a Uspallata a uns 100 kms de Mendoza, es un pas de muntanya internacional, o sigui que passa d’Argentina a Chile, però ja ben ficat als Andes aquí els passos no son com el Perthus son una mica mes salvatges.

Quan portes uns quilometres de “falso llano” et trobes amb aquest cartell, mmm... ja entra una mica de cagalera, però millor fer com que no el veus.

Corbes i mes corbes i quan vols pensar que ja han acabat arribes a dalt i encara n’hi ha moltíssimes mes, ooohhhh grande!!!!! Sembla l’anuncí de la Biodramina

Després de monton d’hores arribes a la ultima recta (llaaaarga...), que ja a 3000 mts i amb el trasto de bici (50-60kg) t’hi pots passar mitja hora per fer aquest tros.







Però arribes a dalt i ni un simple cartell, hi ha un maleït tunel, a sobre no em deixen creuar amb bici, hi ha aquest senyor de manteniment per si algun desgraciat de ciclista vol intentar creuar. Aquí estava saludant... Tinc sospites que mentre espera quelcom te una botella de vi al costat, sort que el túnel es recte...
Vale hi havia un camí de terra que evitava el túnel però després de mes 6 hores de pujada i casi de nit no tenia ganes de pujar 800m per el camí guarro...

Per un ascenser ( el contrari que un descenser o sigui els imbecils que disfrutem mes a les pujades que a les baixades) poder-te passar el dia fent una pujada es el màxim, un orgasme ciclistic, el Vallnord de les pujades, que se jo...
Si també podeu dir que es molt freaky viatjar amb bici amb el pulsometre ficat...


Al dia següent ja de casi baixada no tot va ser carretera una mica de necroturisme visitant el cementiri d'escaladors morts a la muntanya.

Mes baixada amb l’Aconcagua al fons, sort que tinc el retrovisor per anar mirant.

Encara mes baixada per la increïble carretera, la veritat que els Pirineus i casi que també els Alps al costat dels Andes son una merdeta. Els paisatges son increïbles..

Etiquetes de comentaris: ,

l