RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de març 05, 2009

BARILOCHE II (Argentina)
by Ramonet


Com que aquí tinc wifi aprofito per penjar aquest vídeo, vale també es que m'avorreixo i tinc tot el temps del mon :D.
Mes o menys es el mateix recorregut que el meu, bueno jo espero arribar mes lluny que el Salar d’Uyuni…
Bueno ell ho fa com una mica mític que sempre ven mes…jeje De totes formes un vídeo genial.

Etiquetes de comentaris:

BARILOCHE (Argentina)
by Ramonet


Desprès de mes de 40 dies de viatge ja estic a Bariloche, capital del pijerio Argentí, Europeu i Gringo que quan es l’hivern austral venen a esquiar per aquestes magnifiques muntanyes.
Va costar sortir de Trevellin, plovia, estava en un alberg on per fi dormia en un llit, tenia wi-fi i aquell mateix dia no se quina festa feien de Gales (Trevellin es una colònia Gal·lesa).
Aixi que vaig encaminar-me cap a el Bolsón, podia anar per la ruta 40 (asfaltada) o per un parc Nacional, vaig decidir per el parc Nacional. Després de passar els primers 20 kms crítics: plovia, era pujada i el terra era una pasta que feia que s’encallessin les rodes amb els parafangs (en tinc 3..) i les sabates semblessin les del frankestein. Deuria fer tanta pena que fins i tot un pobre home es va oferir per portar-me, vaig dir que no, no per falta de ganes sinó per que m’hagués fet mes pena ficar aquella bici plena de merda dintre d’aquell cotxe.
Però bueno després el temps va millorar, el ripio ja no s’enganxava a les meves rodes i jo ja era el tio mes feliç del mon.
Ja se sap un no valora el vent de cul si mai el te de cara, un tampoc valora les baixades si no fa pujades i un no agraeix l’asfalt si mai va per merda de camins (teoria Ramonet per no cagar-me en tot durant tot el dia, jejej)
Al final acabo en un càmping al costadet del llac on hi havia uns tocinos que els tenien fent d’escombriaires, el problema que ells no valoraven el que era brossa o el que no i es tenia que amagar el menjar.
Al aixecar-me ja no plou però fa un fred de coll...( 1º a les 7 del matí), per sort “nomes” tinc 60 kms de ripio per ja agafar la Nacional 40 on aniré per carretera pavimentada durant bastants dies, per celebrar-ho una coca-cola amb pa amb xocolata i dulce de leche i un altre cop el tio mes feliç del mon (seguint la meva teoria) .
Arribo al Bolsón (de la tierra media..) després d’uns 110 kms i unes quantes hores pedalejant i també per celebrar-ho aprofitaré per fer un dia de descans aquí. Aquesta setmana una mica a la patxorra que l’altre em van sortir casi 38h de bici.
Em va be el dia de descans per netejar, ordenar, menjar com si l’endemà s’acabés el mon, dormir, perdre el casc (tampoc el feia servir i era un regal de probike) i el vespre sopar amb l’Emilio, l’Argentí amb el que vaig estar els 4 dies esperant el vaixell que està treballant a 15 kms del Bolsón.
Del Bolsón a Bariloche hi han 130 kms, els podia fer en un dia, pillant pajara i morint en cada pujada, però com aquesta setmana es a la patxorra, faig uns 90 kms i després de buscar un lloc estratègic al costadet d’un llac (no se que em passa últimament amb els llacs ;) ) acampo allà mateix, així l’endemà només tinc uns 40 quilometrets fins a Bariloche. Pura vida!!!



Aquí deixo la carretera de ripio (els últims 100 m asfaltats..) per entrar a la “pavimentada” mitiquissima Nacional 40, i seguir per ella bastants quilometres.

Perill!!! Es nota que m’apropo a la piji-Bariloche, per aixo aquí hi ha ciclistes “snobs” amb rodes de pals i fixie per la carretera.

En molts llocs de la carretera et trobes amb això... Em van explicar per que es deixava una botella plena d’aigua davant una estatueta de plàstic d’un sant, però se m’ha oblidat... no l’hi deuria prestar massa atenció. De totes formes es religió i no cal buscar-li un sentit.
A mi em fa gracia que em recorda al monument del Tom Simpson en el Mount Ventoux. Però allà en ves de botelles de Coca-cola son bidons.


Com deia fa uns dies la meva tenda, es una casa amb vistes... a la bici.

Per fer mes entretingudes les cròniques ara fico videos... Aquest es dels últims 10 kms de ripio, Aquest es pot considerar un bon ripio, carretera ample, bastant pla i si segueixes la rodera no hi ha molt problema.
Però el tema es que es així d’entretingut durant hores i hores. Podeu provar de ficar el video amb funció repetició durant 6 hores i pujar-vos al rodillo amb la resistència a tope. Es mes o menys el mateix...


Trevellin – Parc Nacional Alerces
77,2 kms
5:33 h
995 mts desnivell

Parc Nacional Alerces – El Bolsón
112,8 kms
6:58 h
1040 mts desnivell

El Bolsón – Llac Mascardí
92,3 kms
5:40 h
1485 n desnivell

Llac Mascardí - Bariloche
35 kms
1:56 h
315 m desnivell

PD: Podeu mirar el blog del company francès que em vaig trobar fa bastants dies aprop del parc del Peine, ell fa mes i millors fotos el que ha fet el recorregut a la inversa. http://maxsfollis.canalblog.com/

Etiquetes de comentaris:

l