RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, de març 04, 2009

01.03 – GRAN PREMI DE LA SELVA
(St. Hilari Sacalm)

by Charlie!



Com cada any St. Hilari és la última cursa del GP de la Selva i no se què collons deu tindre l’aigua d’allí que tots estan torrats i fan la cursa més salvatge del campionat i possiblement de Catalunya... però eh! no ens queixarem, ja sabem al que anem, seria com anar a la Marathon de los Monegros i queixar-nos de que hi ha massa pols i que és massa plana!

La cursa és diumenge, però els preparatius per anar-hi comencen dissabte per la tarda. Desprès d’unes quantes temporades acompanyant-nos a les curses, el Peugeot 205 “Contigo al fín del mundo” (que resulta ser un desguàs) ja no ho tornarà a fer. De fet aquest any ja no ens ha portat a cap cursa i anàvem gorronejant la furgo del meu pare, però desprès de 4 mesos d’espera ens ha arribat el nou cotxe, visca!

Aquest cop farem nit directament a St. Hilari amb un únic objectiu; arribar abans que l’Epic que sempre que arribem nosaltres ja s’ha fotut el cafè, s’ha menjat el potito, s’ha inscrit i porta estona donant voltes escalfant i això fa ràbia. Arribar abans que l’Epic a les curses i també poder ser el primer en rebentar els wc’s que a primera hora encara estan nets sense rebentades, no fan olor i no hi ha cua!
Arribem a St. Hilari cap al vespre i aparquem a l’esplanada del davant del pavelló on no som els únics acampats. Sopem i quan anem a dormir pam! Festival de soroll de motors i és que fan un ralli de cotxes que diria que comença i acaba a Lloret de Mar i St. Hilari és un lloc de parada. Res professional, més aviat cotxes força mítics (Furas, Copa Turbos, Porches,…) que donen pel cul una estona, però com que el llit de dalt és més còmode que el de casa em quedo sobat al milisegon fins que un puto gall porculero ja de matinada comença a cridar i a donar pel cul (per això lo de porculero).

El dia s’aixeca núvol però sembla que aguanta i primer anem a rebentar el wc que de tant net fa goig i a apuntar-nos, som els primers…. Però l’Epic apareix en un moment, ens em apuntat abans que ell per poc, jejeje! Esmorzem, escalfem, saludem al Paco, Oriol (encara que aquesta temporada em guanyi sempre serà el meu gregari!!), la Totgas Family, Núria i Miki que venen a fer una ruta en carretera per desprès recollir el premi de la general de la Nuria que com que ha anat tant sobrada no li cal córrer aquesta cursa per quedar primera i res, cap a corralines.

Puntualment pam! sortida…. La tàctica és fer sortida canyón per evitar l’embús que es farà en el primer estrenyiment ni a un km de la sortida (cosa que aconsegueixo, tinc el meu minut de glòria efímera anant primer una estona, visca!) i desprès ja a ritme que la muntanya posa a cadascú al seu lloc de seguida, el que importa és com arribes, no com surts. La cursa es podria resumir segons el Polar en 41,8km, 2285m de desnivell positiu acumulat, 04:22:36 i una mínima de 5ºC del matí en culotte curt, apa!. La primera meitat rampotes rebentacames i baixades impossibles amb força troços a peu i la segona meitat quasi totalment ciclable amb rampotes encara més rebentacames, baixades divertidíssimes i també com no algún troç a pota de pujada i baixada. Cap mitja cursa i fins al final per donar-li una mica més de misticisme van caure unes quantes gotes per deixar les pedres i arrels perilloses i va aparèixer una mica de boira en algun troç, però tot plegat poca cosa. Vaig patir com un sapo (és el que em va dir el Ramonet en una emboscada final d’etapa a la TransAlp on doncs això, vaig patir (un altre dia) com un sapo, jejeje) i amb les cames fetes una merda de cops de pedals, de pedres, de branques i de pedalar, però tot sencer sense cap caiguda, miracle, miracle!!!!!! Al final acabo el 9é ELIT [classificació] i el més important, amb ganes de que arribin els 100km de la Guilleries que és per la mateixa zona i igual de salvatges. Un altre que ha patit com un sapo és l’Epic, explica, explica!!!!

Mentre esperem l’entrega de premis dinem arròs i butifarra que ens donen per la patilla on també apareix el Ribi que ens ha vingut a veure tot pedalant des de Cabrera, res, un paseillo! I desprès a recollir els bàrtulos i a pendre notes de la primera experiència camper, com si pots triar entre acampar en un pàrquing de terra o un asfaltat, millor l’asfaltat perquè no s’omple de terra, si veus que potser plou millor baixar el sostre si és que no tens que estar a dintre,….. cositas, però el millor de tot és que a la nevera pots tindre…… litres de fanta de taronja fresca per veure sense parar fins vomitar, síííííí!!!!!!!!!!!!!


Apa, la propera diumenge a Banyoles on hi ha la primera de Copa Catalana a morir amb dignitat envoltats de pro’s com Hermida, Julien Abaslon, Jean Christophe Peraud, Cédric Ravanel,…



El típic espontani

Etiquetes de comentaris:

LA MEUA NOVA GORDA. By Bucles

l