RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dissabte, de febrer 21, 2009

VILLA O'HIGGINS (CHILE)
by Ramonet

Fa uns dies que he deixat abandonat el blog, no per gust sinó perquè he estat una mica incomunicat, es difícil per aquí trobar Internet i si en trobo te una conexió que fa pena, es per això que penjaré cròniques atrasades, aquí va la primera:
Surto de Calafate en direcció el Chaltén, en total dos dies de carretera asfaltada, el primer dia perfecte, nomes vent la ultima hora del trajecte on acabo acompanyat per un Australià super torrat que fa la volta al mon amb una bici d’aquelles que venen a Bike Tech que son plegables (no una brompton eh!!) i son per viatjar, això si em sembla que es passa mes estona pujat al autobusos que pedalejant.
El següent començo super aviat per que tenia tots els números per agafar vent de cara, i aixi va ser. Amb diferencia el pitjor dia desde Ushuaia, quina maleïda agonia anar mes de 6 hores amb un vent de cara on no pots passar de 10km/h tot i deixant-te la vida i el pitjor quan de cop hi ha una bufada de costat que t’envia a fora de la carretera... ufff molt de relocos... A sobre el desgraciat de l’Australià em passa muntat en un pick-up, maleït cobarde. Al final arribo a el Chaltén amb reserva..
Al Chaltén un dia de descans per fer una mini caminada de 5 horetes i apropar-me al Fritz Roy.
Al matí següent sortida del Chaltén en direcció a Laguna del Desierto, nomes 40 kms, ja sense asfalt on encara bufa el vent com un desgraciat, el mes divertit es que per un camí de terra amb pedres i vent huracanat fa una combinació excepcional. Primer fa una super bufada de vent, si no es el carro es la roda de davant, però comença a derrapar igual que si apretes a fons el fre, per tant la bici de costat i el Ramon per terra, fantàstic... Això em va passar un parell de cops, abans que em passes un tercer anava caminant per les rectes on bufava molt vent.
Un cop a la Laguna agafar un vaixell caríssim per fer una merda de trajecte de 45 min i dormir a l’altre banda al costat de la frontera Argentina.
El millor encara estava per vindre, ara tenia que creuar fins a l’altre llac i arribar a l’entrada de Chile, però el millor es que el primer tros del camí es com una trialera de collserola, mes o menys com pujar per l’aqüeducte. El camí el conec ja de memòria, el vaig fer casi tot primer amb la bossa del carro a l’esquena (uns 300m) i tornar enrere a buscar la bici i carro i empènyer la bici cap amunt, el mes divertit es que per molt llocs no passava bici i carro. Així successivament infinitat de cops fins que vaig arribar a dalt del pas, total casi 4 hores de caminar. A partir d’aquí una baixada salvatge per un camí super guarro on semblava que la bici es tingues que partir en 2.
Jo ja content per haber superat l’agonia aquesta encara m’esperava el millor, va ser al arribar al lloc dels Carabineros ( policia Chilena) per sellar el passaport que em diuen que avui no hi ha vaixell per el mal temps( surt dilluns, dimecres i dissabte). Allà no hi ha res, nomes el mini quartel de la policia i 3 casetes que estan juntes i formen un poble (encara que tots els que viuen son família).
Al final el vaixell dels coll... no va sortir fins dissabte (vaig arribar allà dimecres). Varem quedar atrapats 13 persones, al final varem inventar de tot per aconseguir menjar:
-Anar a demanar als Carabineros, no va funcionar, deien que no tenien ni ells si no arribava el vaixell (no m’ho crec, estaven tots gordos)
-Robar fruita als de la casa.. ens van pillar i es van “enogar” com diuen aquí.
-Racionar el menjar que portava per 2 dies fer durar 4 dies. No tindre res a fer i no poder menjar es fatal..
-El millor intent va ser que els de la casa van matar una vaca, vam aconseguir que ens venguessin el kg de carn a una mica mes d’un euro, jo no menjo carn de vaca ni boig, però tot i així em vaig menjar un parell de kg, jeje. No per res sinó per fer cultura i veure com es l’autèntic asado.

L’altre problema es que collons fèiem 4 dies plovent sense res a fer:
-Ocupar un mini refugi del propietari del vaixell que no venia
-Cremar quantitats indecents de llenya per escalfar el maleït refugi (tenia com una llar de foc)
-Parlar mil idiomes diferents, bueno per la meva part intentar-ho.
-Fer un parell d’asados.
-Veure mate.
-Escoltar a israelians tocar la guitarra i cantar, encara que ho feia millor l’Argentí.
-Anar cada dia un parell de cops a tocar el que no sona als Carabineros per preguntar si ja venia la barca.
-Llegir-me el llibre del Biciclown a Africa per segon cop.
-Dormir...

Per fi el vaixell va arribar el dissabte a les 18h. Casi 4 hores d’un mogut viatge, el pitjor seria al arribar al port de Villa O’Higgins que vaig tindre que fer sota una fortíssima pluja 7 kms per un camí super guarro amb un barranc a la dreta que anava directe al riu , de nit i nomes amb el frontal que ja casi no te piles, una experiència per oblidar.
Això si al arribar a Villa O’Higgins els 13 supervivent ho varem celebrar amb jate (calimotxo a Chile), cerveses i patates de bossa.
A la patagonia a la que veus aquesta senyal ja et pots acollonir, agafar-te al manillar i apretar les dents per que segur que en unes hores el paisatge passarà a càmera lenta.


A punt d’arribar al Chaltén amb el Fritz Roy al fons. Tremedu!!! Ah i assaborint l’últim tros d’asfalt, no el tornaré a veure fins casi 500 kms després.

Aquest es el camí per on tenia que passar jo, bici i carrito (casi 60kg). Va costar pero vaig aconseguir després d’algunes maniobres una mica brusques, cops al bob, i muntar i demuntar la bossa del bob vaig aconseguir entrar a Chile per la porta de darrera.


La tropa de “l’illa”, no era una illa però ho semblava. Hi havia representació d’Israel (4), Chile (3), Austràlia (1), França (2), Argentina (1), Anglaterra (1) i com no Catalunya (1).

Calafate – Riu La Leona
108,1 kms
5:34 h
780 mts desnivell

Riu La Leona – El Chaltén
109,8 kms
7:58 h
680 mts desnivell

El Chaltén – Laguna del Desierto
42 kms
2:45 h
580 mts desnivell

Laguna del Desierto – Candelario Mansilla
¿¿?? Kms
5:48 h
590 mts desnivell

Etiquetes de comentaris:

l