RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de gener 19, 2009

Expedició Americana
by mercè!!
Bé, després d'acomidar-nos d'en Ramonet, Adeu!! ohh, quina pena!! Ara em toca a mi.
Així que d'aquí exactament 10 dies, marxo cap a Califòrnia!!
Molt a prop de San Francisco, estaré, com ja he explicat alguns cops, treballant d'investigadora.
Amb el ciclocross, ja m'he acomiadat de la meva temporada 2007-2008 de curses. Si em posés a escriure tot el que he fet aquest any, no acabaria; no només pels bons resultats, sinó per totes les probes en que he participat (que no han estat poques), tota la gent que he conegut, tot el que he viatjat i tot el que he après (pel ciclocross de l'any que bé...unes tubulars!!).
Així que m'esperen 6 mesos de feina i d'una nova vida.
El millor, quan torni seran vacances!!
La veritat és que no se que m'espera per Amèrica del Nord... però per sort, no viatjo sola al 100%, m'acompanya la bicicleta; que de ben segur m'ajudarà a que no m'aborreixi. Així només trobaré a faltar als Bisontes, però no a la bicicleta.!! ;)

Etiquetes de comentaris:


Campionat d’Espanya Ciclocross: Valladolid
By Arnau, Ramonet & Mercè

Aquí va una breu explicació d’un cap de setmana ple de sorpreses!!

Divendres va ser la primera de les emocionants curses (Team Relay) on Catalunya va aconseguir una tercera posició darrera de Galícia i Astúries (guanyador).

Be, les sorpreses van començar el dissabte.
La primera... la cursa de les noies... Tota l’atenció se la van emportar Rocío Gamonal i la coneguda Marga Fullana. Van tenir un domini al 100% de tota la cursa i una notable diferència respecte les altres corredores. Va ser en l’últim esprint, amb el “photo finish” que la Rocío va guanyar.
La representació catalana: la Sandra Santanyes estava fent una gran cursa. Lluitava per la tercera posició quan la forquilla de la seva bicicleta es va partir... jo, Mercè, aquí vaig descobrir que no era tan fàcil guanyar com a Catalunya... jej!! I vaig fer top 10!!

Més sorpreses...
A les 15h. sortíem els Màster 30, una hora molt bona, per fer la migdiada! Amb l’ambient que hi havia, i el circuit, dur i complicat tècnicament, ja signava un top ten com el de la Mercè. A la llarguíssima recta de sortida, la gent s’hi deixa la vida com si fos un sprint final, però jo no... que no porto tanta benzina per cremar. Tot i això em sento bé, dec anar entre el 20 i el 30 I veig els altres Catalans, fins que un bon nano m’estampa contra un arbre sense miraments… arbitro penalty!!! Per darrera l’Alsina em crida que m’aixequi i pedali fort. I jo ja sabeu que sempre faig el que em diuen ;-)
De seguida torno a estar “per la feina” i amb els catalans ben a prop. Amb tot a la primera volta dec passar cap al 15. Poc després adelanto al Da Costa, al Miki i fins i tot al gran Betalú!!! És impressionant la gent que hi ha i com animen, o més ben dit, com m’animen tots els companys i amics de Catalunya. Amb tot sembla que començo a estar més endavant, el Betalú em demana pas i marxa com un tiro, baixant molt a sac. Jo quedo a terra de ningú, 5è o 6è, però endavant, sempre endavant. A la 4ª volta pateixo una petita crisi, però tal com m’animen i amb la medalla de xocolata tant a prop (4ª posició) m’hi deixo la vida. Per darrera, en Miki és ben a prop. Però tot canvia quan al començar la pujada més dura del circuit em trobo el Betalú parat... Hòstia que em quedo sense xocolata!!! Mai el gust de sang de les 200 ppm ha estat tan bo... Apreto “a muerte” tal i com em crida el Ramonet, i al pas per meta em poso a roda del gallec que va primer! Estic disfrutant com mai, no pateixo, pujo fàcil i baixo a assegurar (m’estaré fent gran?). Tot i que el gallec aixeca el peu perquè el passi, em quedo a roda, estudiant la situació, i el passo amb un palito pesseta a la primera pujada dura, però rellisco en una corba i he de posar el peu a terra, així que torno a anar segon. Decideixo que l’atacaré a la pujada dura, però al pas per boxes l’Hermida sembla que m’hagi llegit el pensament, i em crida que no l’ataqui a la pujada, sinó després. I el que diu el Senyor Hermida va a Missa. Faig la pujada a roda, més lent del que aniria, i nerviós perquè per darrera s’acosta un asturià, i un cop dalt, pam! Palito eurillo, queda un tram de pujada no massa dur, amb corbes obertes, i el circuit se’m fa petit, els gallecs animen el seu corredor que ha perdut uns 10 metres i jo enfilo cap a les escales quan sento la seva caiguda!!! Però s’aixeca ràpid i el Asturia està ben a prop... pujo les escales i salto damunt la bici, un pujador i passo per davant del box de la federació catalana, on amb cara de sorpresa criden animant-me. A la recta de meta em giro dos i tres cops i faig allò que tantes vegades he vist a la tele... el mallot d’Ambisit ben posat i mans enlaire cap al cel... dedicant-ho a tots aquells que creuen en mi (a, ningú?) doncs que m’estimen i m’aprecien ;-)

El seleccionador m’abraça i tothom em felicita. Estic en un núvol, més abraçades, el Ramon, la Mercè, l’Hermida ... i als companys catalans Master 30 que em feliciten i s’emocionen, en Miki (5è) que ha fet un carrerón, sempre sol intentant agafar-nos, el Da Costa també top ten, l’Alsina, 17è, i... ningú més!!!


No tanta sorpresa va ser la gran victòria d’en Lozano, amb gran diferència dissabte a l’última cursa.


Diumenge, cursa cadets lluny del podi; el Júnior Josep Nadal guanya també amb gran diferència donant el mateix espectacle que en Lozano.

I més sorpreses a la cursa dels bons...
A la 13:30, una gran hora per anar a dinar, la cursa dels èlits. En Tino Zaballa tira les dues primeres voltes d’un grup d’uns deu, fins que l’Hermida apreta una mica i es queda només en companyia del Larrinaga . El recital de l’Hermida s’acava a la sisena volta per culpa d’un trencament de cadena, deixant el Basc a les portes de l’Or, tot i així demostra el gran corredor que és lliutant fins el final, no abandonant, fins poder fer el canvi de bicicleta i acabar fent una cinquena posició. No gaire més endarrera els altres catalans es barallen per fer dels 20 primers. I el nostre Ramonet, en la seva última cursa, a lluitat com un campió quedant en 22a posició gràcies als crits i ànims de molts catalans i de l’Arnau que s’ha quedat sense veu.
Ara, però, a en Ramon li toca fer una llarga pre-temporada, i molts kms... (de què li ha servit fer tanta xispa en el ciclocross???)... Bon Viatge!!.



Tot i tornar victoriosos de Valladolid, no us equivoqueu:
“Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”.

Etiquetes de comentaris:

l