RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de gener 12, 2009

MAÇANET DE LA SELVA - COMEÇA LA TEMPORADA
by Epic
Aquest cap de setmana hem començat el gran Campionat de la Selva, i amb ell hem encetat la temporada 2009, Visca! (però es que s’havia acabat la del 2008?). A Maçanet un cop al parking ens hem trobat els Alpcrossianos: Ribi, Charlie, Carol, Nuria i jo mateix (l’Epic). No erem gaires però es que la gent té altres compromisos (quant de mal que fa el bicicros o ciclocros aquest).

El campionat (Internacional) de la Selva, no ha començat gaire bé per a nosaltres, la veritat sort de la Nuria que és una aposta segura, ja pots està tranquil que et fa quedar bé allí a on la portes. A la sortida li vaig fer la pregunta típica de principi de temporada “que has entrenat gaire?/Com ho portes?” i clar com una bona professional m’ho va negar tot; que si el mal temps, que si els dinars familiars a Cuenca. Com no podia ser d’una altre manera va guanyar amb 16 minuts de diferencia. (No la creure mai més).

Per la resta de nosaltres tot va ser una lluita contra el fang per no esparrecar les cadenes. De la sortida s’ha de destacar que és la primera cursa d’aquest campionat que la gent fa una sortida més o menys civilitzada, quedant-se darrera la cinta fins al final. Un cop en cursa i havent deixat l’asfalt ja varem veure que acabaríem enfangats fins a les orelles.
Al cap de dos o tres kilometres el Charlie! ja havia trencat la cadena, és el que té no cuidar la mecànica, o potser no es volia mullar el cul, per que quan el vaig passar encara pedalava, (Confessa Charlie!!). Al cap de res la meva cadena em feia el primer avis i no podia posar el plat petit (clar, ara els pros em direu que per que collons vull el plat petit). El fang arribava a quantitats importants però era divertit, una mica massa fred pel meu gust, però les baixades la bici anava boja.
Potser a un dels punts més enretirats de Maçanet em trobo al Ribi que també s’havia quedat sense cadena, em sembla que li va tocar caminar una mica. Al final entro a meta amb la bici feta un “cristo” i amb la transmissió suplicant que no fes ni una pedalada més. Així doncs encara que no estigui gaire content amb el resultat, em classifico com a primer Alpcrossiano (jejeje, visca! visca!) i per això em toca l’honor de fer la crònica, la veritat es que seguint aquesta regla de tres en faré ben poques de cròniques.
Al cap d’una estona arriba la Nuria i al cap d’una altre estona arriba la Carol, amb les seves frases de final de cursa “això és un puto infern!”, bé no sé si va dir exactament això, però la veritat és que al final de cada cursa perd les formes, amb lo fineta que és ella. El més important és que va acabar com una campiona fent un molt bon paper.

Fins a Santa “Paloma” de Farners!!!!
Així va acabar la meva bici
yo yo yo yo yo yo yo
La Nuri guanyant a plaer
La Carol amb un espontani (soc jo intentant donar-li un entrapa de butifarra)
Una Tomac bruta de fang, és la primera que és veu en aquestes condicions.

Etiquetes de comentaris:

Ciclocross (2a part) Copa Espanya??¿¿: Itsasondo
By Ramonet and Mercè!!
I continuant amb el conte dels nois macus i simpàtics…
Abans de que sortís el sol, ja tornàven a deboar un inmens escmorçar per afrontar encara que ells no ho sabessin, una dura jornada.
Avui no hi havia neu, però feia un fred…!! Acostumats al clima meditarrani, tenien `por de perdre alguna extremitat (sobretot en Ramonet, jej!!). En canvi, els habitants d’aquest país, a base de kalimoxo, una txapeloak i una chamarroak semblava que el fred no els afectés…
Llabors en Ramonet li va di r a la Mercè:
- Que et sembla si anem a fer una volta junts?
Però la Mercè que és molt presumida no volia tornar a embrutar les seves sabatetes blanques…llabors se li va ocórrer la gran idea de fer servir les bosses del Caprabo que donaven voltes per la furgo, per tapar-se els peus.
- Qué cutre que ets, això és ciclocross i no mullar-se els peus és de “cobardes”- va dir en Ramonet.
Així que al final tot decidits van aventurar-se a fer dues voltes al circuït. Quina sorpresa! A diferència del dia anterior, aquest era un circuit que “només” s’havia de caminar uns 300 metres!!
Sense donar-se compte la Mercè ja estava a punt de sortir… després d’una mala sortida, tota sorpresa es va posar tercera, Estava molt contenta i ja estava pensant en la copa que guanyaria i que la seva mare, com de costum, faria servir com a jerra per flors.
Però a partir de ½ cursa, entre que li feien molt mal les cames (tot i que això no serveix d’excussa ja que la majoria de la gent, també havia corregut el dia anterior..) i que la noia del darrera com que s’estava fent “pipi” anava com una boja per arribar a meta, la pobre Mercè es va posar molt trista perquè al final va fer quarta
- No passa res- va pensar- total, en Ramon mai li compra les flors dels “paquis” dels bars.
En Ramonet estava més animadet.. Era un circuït de caminar poc i hi havia una pujada on somniava que seria capaç d’avançar a l’Hermida… ja! Però… (per què sempre ha desistir un però??) un cop donada la sortida tot s com bojos!! I en Ramonet cridant: patim, patam, patum, corredors del País Basc, no trepitjeu a en Ramonet…!!
La veritat és que va donava tot el podia… i va tenir la mala sort de punxar tot just passada la zona tècnica.. - Oh!! No pot ser!! -va di r en Ramonet- si avandonés a la primera volta seria un “cobarde” haig de continuar… Aixì que li va tocar fer una volta amb la roda punxada.
Quan va tornar a passar, va fer unes senyes a la Mercè perque li deixès la seva bicicleta. La seva bicicleta no anava malament, té uns pinyons que pujen per les parets… però… es que és tan petiteta…!! I quina vergonya!! Estíc corrent amb un sei ent de nena rosa!! I la gent se’n reia d'ell (o com a mínim això li semblava).
La següent volta, ja tenia la seva bicicleta a punt per tornar a córrer: neta i amb la roda arreclada!! Qué valent va ser en Ramonet en pujar amb una bicicleta arreclada per la Mercè. Però gràcies a això, va poder acabar la cursa!!!
Però sense oblidar als altres representants catalans: l’Hermida va fer segon, el Lozano va tenir la mala sort de trencar cadena, en Carnisser i l’Armero que han fet un gran paper…
I tos estaven molt contents!!!
“I colorín colorado, esta historia se ha terminado”



El millor de tot es l'amic que van fer, es diu Bolitoak de nievoak. Es un animal autocton d'Euskal Herria. Al principi feia por de tocar, diuen que et poden atacar....
Al final ja amb mes confiança ens vam fer fotos abraçats a ell, i com a bons catalans... es va quedar sense ulls!!!!

Etiquetes de comentaris:

l