RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de desembre 18, 2008

GO JOHNNY GOOOO!!!!!!
by Charlie!



Feia uns quants dies que l'esperavem i és que venia de molt lluny, però tú, ja la tenim aquí, la nova "machine" de la Carol, una Tomac Type X2. Si, sí, de la marca del MITE (amb el permís de Ned Overend)!!!!
Hi havia dues possibilitats, esperar que la montéssin a Alpcross, però entre les ganes de la Carol de tindre-la i les meves de montar-la van fer que l'anèssim a recollir desmontada per poder estrenar-la abans.


Oh! Quina taula!!



SRAM X.0 amb pota de carbono 195g, una mica més i apareix montat a la meva bici.... RockShox Reba Team 1477g amb el tub sense tallar i aranya... quadre pelat 1058g... la balança de l'IKEA treia fum, jajaja!!!


Clau dinamomètrica en mà perquè no tinc collons d'apretar els cargols d'un quadre de carbono a ull... si apretes massa i sents catacrak!!!! uns quan eurillo a pendre pel cul.... i la Carol em mata!!!!!


Desprès d'una visita relampago per casa del Miki i Núria perquè m'embotís la direcció que no em vaig atrebir, tres horetes de feina i..... patapam! Una altra per la col.lecció, perquè n'hi ha més! (i més que n'hi hauran.....) Encara està impoluta, aquest dissabte a rebentar-la per la muntanya!!!!!


Bé, com que tenia mooooooolta enveja de la Carol i també volia estrenar bici, aquí està la nova adquisició, més humil i de segona mà que el David m'ha aconseguit, visca!

OPEN D'ESPANYA MARATHON


Com deia el Carras en un post de més avall, aquí hi ha més info del nou Open d'Espanya Marathon [web d'Ocisport].

- Comarca del Bages diumenge 22 de febrer.
- Lanzarote dissabte 4 d'abril.
- Vall del Ges diumenge 7 de juny.
- Andalusia, setembre (data per determinar).

"De cara a la classificació final de la competició s'ha de tenir en compte que puntuaran 3 de les 4 proves i en cas d'empat a punts prevaldrà el millor resultat en la última carrera."

Vaig a actualitzar el calendari!

LA MILLOR MANERA DE COMENÇAR LA TEMPORADA. by Bucles

Com alguns ja sabeu, a part de tenir l'honor de ser un Bisonte, la meva activitat ciclista bàsicament està dedicada al grupillo carretero-globero de Martorell. La filosofia de la majoria de gent que va amb la flaca, com també sabreu, és molt perfeccionista; tot ha d'estar calculat, mesurat, escrit i descrit per algun pro, etc. És per això que quan arriba el cru hivern i la famosa carretera de Gelida comença a reflectir els primers gels, aquesta gent de les flaques: o decideixen penjar les bicis fins que les orenetes tornin, o bé es dediquen a anar, dia si, dia no, a Sitges per l'autovia i les Costes del Garraf (Meravellós, segur i no contaminat recorregut, com també sabreu).

Ja fa 3 anys que un petit grup de desertors de la causa "Costes del Garraf", esperonats pel traïdor que escriu aquesta crònica, van decidir provar aquest invent del dimoni del que parlava el Bucles: Una bici amb les rodes gruixudes? Muntanya, fang, trialeres, punxar la roda i reparar-la... Oh my God!! que és tot això? Bé, el fet és que aquest petit grup va anar augmentant i actualment ja som uns 8-10 gordos (quan hi som tots). El plantejament des d’un principi va ser el de fer la pretemporada, fins al març, amb la gorda, dedicant-nos a fer sortidetes de tranquis, cada diumenge i amb una condició fonamental: paisatge, diversió i no agobios.

Des de després de l'estiu l'única activitat esportiva que he anat aguantant ha estat la de les sortides de cap de setmana de tranquis i sense estrès abans descrites. A primers de setembre vaig començar a sortir a córrer a peu per muntanya fins que una lesió al tendó d'Aquil·les va fer que malauradament ho hagués de deixar.

Amb aquest currículum no gaire llustrat i després d'aguantar una cua monumental a les rondes i de fer un fabulós strip-tease dins del cotxe per posar-me el vestit de torero, arribo pels pèls al lloc on el gran Charlie ens ha citat. És la primera vegada que surto seriosament de nit. No vaig gaire ben equipat de llums i el fet de sortir amb unes màquines de nivell contrastadíssim com són: En Charlie, L'Epic, El Xavi i el Ramon, em fa sentir estranyament nerviós. Tinc aquella antiga sensació que ja no recordava, aquella sensació de nus a l' estómac que es te just abans de que donin el "pistoletazo" de sortida; aquella estranya sensació de pressió... Malgrat tot les ganes i la il·lusió són brutals; ganes i il·lusió de tornar als entrenaments de veritat, de tornar a ensumar l'adrenalina, de sentir el cor a 185 ppm... En definitiva: de poder entrenar a tope amb companys de primer nivell. Ahir, en acavar, no vaig fer gaire cas de les dades tècniques del pulsòmetre, ni del quilometratge, ni del desnivell acumulat, ni de la mitja (que per a mi va ser realment alta). D'ahir em quedo amb les sensacions; les sensacions i la desorientació que provoca la falta de llum als sentits. Em quedo amb les emocions d'anar a les palpentes per les trialeres; de desorientar-me en un creuament que hi fet milions de cops; de donar cops a la meua cutre-lot per a veure s'il·lumina algo; de quedar-me enlluernat amb la visió de Barcelona; de sentir els sorolls de la nit i sobretot, sobretot i com no: DEL RITMO BISONTE!!!

l