RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, d’octubre 20, 2008

Una llarga, però dura jornada..
Artec Btt Marató
mercè!!

"Una llarga, però dura jornada" Així es titula el meu primer article en aquest bloc.

Aquesta és la descripció: Què pot passar en un dia no normal de 12 h sobre una bicicleta? (perque vaig poder comprovar que actualment tenim unes 12 h de llum solar)

1r pensament en preparar-nos psicològicament: (per calcular les hores que estariem pedalant..)

Hora estimada d'arribada:
20km/h: 13h30'
10 Km/h: 19h00'

Bé, el primer que penses, no sóm ni molt bons per anar a 20km/h ni uns globeros per anar a 10 km/h... per tant, 15 km/h: arribaria sobre les 16h?? no està mal!!

Hora real d'arribada: mmm...

Què va passar???
Tot va començar dissabte a la nit on vam anar a visitar a en Miki i a la Núria on portaven tot el dia aclimatant-se en un preciós apartament.. Bé, així que l'Arnau, l'Ivan Oluego, en Ramonet, i jo, Mercè, vam acabar el dia sopant amb ells...

Diumenge va començar bé: no plovia, no feia fred, molt bon ambient de gent (també estava en Ribi, la Noe..), bona organització..

8.00am: Tres, dos, un: sotida!! (genial, vam poder aguantar el ritme dels més forts durant 4 km!! clar, era sortida neutralitzada...).

I fins aquí tot bé...

8.50 am: ui, 50 min. i nomès he fet 10 km, i crec q no vaig tan enrere.. amb 10 min podré fer 5 km???

9.00 am: ui, no!! quina mitja més baixa.. ai, ai.. Bé, no passa res, segur que després es va més ràpid..

I les hores van anar passant i passant...

Contratemps que van fer que la pova no fos dura, sinó duríssssima (las voces dicen que sólamente acabaron un 20% de los instritos):

- Arrels mullades, pedres mullades (ja ens les coneixem a aquestes entremeliades que quan passes per sobre, et volen fer volar).

- Algunes baixades impossibles per mi (normal) i també per l'Ivan Oluego!!

- Trams a peu: com la pujada a Puigsacalm

- 110 km, que no són pocs

- Fang:

(Aquesta sóc jo, demanant que algú m'ajudés: enfontsant-me en "arenes movedisses" (sorramolls, ben dit); la bicicleta, amb el que pesava (de tant de fang) ja havia desaparegut..)

- Moments on anaves amb grup, arribes a l'avituallament, aquest grup plega i et quedes sol, ben sol:
(En Lluís Gavaldà, m'entén:
Estàs com a cansat,
I no saps el que fer i et quedes fixat
I et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
I mires al carrer
I no hi ha gaire gent,
I canvien els sons
I tot sembla més mort.
I vols cridar ben fort
Que n’estàs fins als collons!!)

-Moments on no vas sol, però que t'has de parar..(per motius fisiològics).. et quedes altre vegada sol, i no saps com i et perds.. ( i qui sap que estàs perdut per la Vall d'en Bas??? ningú!!).

-Quan et diuen: ànims, que només et queden tres hores!! (Tres hores?!! si és com fer l'última copa catalana de Maraton, que no va ser precissament un descans..!!)

Clar, i acabes pensant " si això és una broma, no fa gràcia" (by Ramonet)...

Però, qué és el que et fa continuar??

- El bon temps, el paisatge tardor
- Els ànims de la gent, que a cada control em netejaven la cadena i li ficaven oli: "ja arriba la noia del dorsal 118!!"
- El propi orgull d'acabar el que es comença
- Un sopar que dec a algú per haver guanyat 200 euros!!
- I el meu final... que va ser feliç: !!

+ + (gràcies Arnau, em va salvar de no acbar de morir)

Hora real d'arribada: 19.00 (amb pàjara mental i de gana!!)

l