RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, d’agost 31, 2008

REMEMBER (I)
by Charlie!

És terrible, ha caigut a les meves mans un scanner... comença una nova secció "remember" al blog, les nostres fotos de quan érem (encara més) joves i (potser una mica menys) torrats....

Per començar dues fotos que es porten 11 anys (1997-2008) de diferència però amb els mateixos protagonistes amb malles i a lo loco donant-li als pedals; Robert i Charlie!

2008: Copa Catalana de Banyoles



















1997: Campionat d'Espanya XC a la Molina



















Passant per sobre el trampolí de salts d'esquí en grupeta

























Qui li anava a dir al Robert que 11 anys desprès encara estaria patint rampotes com aquesta... fins que morim!!!!!

























La meva mítica Pro.Flex quan encara era Pro.Flex; la 656 de doble suspensió, forquilla Girvin, fre hidràulic Magura al darrera i el meu inseparabla Camelbag, tremendu! Encara conservo tot aquest material al traster acumulant pols, algún dia el rescatarè.

























El Robert entrant vacilón a meta, jajaja!!!!

























Aquell dia el Carras no va còrrer, però va tirar-se pel trampolí sense neu, començava el mite del "croqueta"

Etiquetes de comentaris:

PRISCILLA... EN MARXA!!
by Charlie!

Ja fa dies que vaig tornar la Priscilla a Espaibici i des de llavors que he fet uns quants kilòmetres amb la mountainbike "convencional", així que ara des de la distància puc escriure sobre les sensacions, avantatges i desavantatges que vaig trobar-hi sense emocions properes.



Desprès de tanta teoria, del que tenia ganes era de provar la Priscilla en moviment, sobretot passant pels mateixos llocs on acostumo a passar amb la meva bici. Collserola a tocar de casa va ser el primer lloc on vaig començar a rodar, però abans li vaig fer una operació d'adaptació; fora banyes, posar els punys més als extrems, baixar les manetes de fre i desprès de milions d'ajustos vaig trobar la posició del seient, sóc un maniàtic i el meu cul un sibarita, detecta desviacions mil.limètriques! I com a bon sibarita no es va adaptar al seient Duopower que duia, encara que tampoc li vaig donar el temps necessari per fer-ho. La gent que porta aquest seient en parla meravelles, però tots coincideixen en que cal un temps d'adaptació, al principi es fa durillo.

Un cop amb la bici a les meves mides ja va tocar començar a pedalar per la muntanya. Potser la millor manera de provar les coses és d'una en una, però aquí tot anava en pack; rodes de 29", canvi Rohloff, plat ovalat Rotor Q-Ring, forquilla German:a i tot muntat en un quadre de titani Amaro especial fet específicament per aquesta bici.

De tot aquest material, el que realment marca el caràcter de la bicicleta són les rodes de 29", la primera impressió que tens sobre la bici és que les rodes són immenses i que pots passar per sobre de qualsevol obstacle sense problemes, però això és una falsa impressió, perquè l'alçada del pedalier i de les bieles és la mateixa que en una bici de normal de 26". Per anar amb rodes de 29" cal un quadre especial per a rodes de 29" com és l'Amaro. Adaptar-se a la relació tamany de rodes contra obstacles és qüestió de temps, sobretot el fer salts per salvar obstacles, on cal fer més força amunt i saltar abans si no vols fer la croqueta.

En teoria, les rodes de 29" respecte d'unes de 26" roden molt millor i la veritat és que és ben cert. Costa una mica més arrancar i embalar-les, però un cop agafes certa velocitat costa menys esforç mantenir-la, realment es nota i més encara quan el terreny és irregular, el millor angle d'atac de les rodes fan que rodis millor. Aquest és el punt fort de la bici i no cal que sigui només per pista, en qualsevol corriol o sender va igual de bé sigui de pujada o de baixada. Però la cosa es complica quan aquesta pista, sender o corriol comença a tindre girs i més encara quan aquests són més seguits i tancats. Al principi semblava que no sapiguès anar en bicicleta, perdia la traçada i em menjava els arbres, un desastre i és que cal encarar les corbes de diferent manera, cal avançar el gir. Quan vam anar a les 24H d'Italia on hi havia bicis de 29", el David s'hi va estar fixant i va dir que la gent avançava el gir, s'inclinava més i entrava a la corba més llançada. Amb aquest tres conceptes suïcides vaig començar a fer corbes i el resultat al principi era el mateix, sortir de traçada i seguir menjant arbres... fins que de mica en mica li agafes el truquillo i fer-ho d'aquesta manera ja et sembla normal i és llavors quan disfrutes realment una bici de 29". Quan les corbes són molt tancades i seguides la bici segueix sent més lenta que una de 26", però només cal que seguin una mica més obertes tot i ser tancades i la bici com a mínim segueix sent igual de ràpida que una de 26". També cal dir que la neva conducció en baixada no és gaire agressiva i no apuro massa, possiblement una persona doncs això, que baixi apurant més possiblement noti que la bici és més lenta, però personalment només li vaig trobar inconvenient que les corbes són tancades de veritat i on amb la de 26" també aniria no tant lent, però si lent.

Unes rodes grans també li calen uns pneumàtics grans i això costa de trobar i més encara si els vols tubeless, cosa que considero indispensable en una bicicleta de muntanya. La Priscilla era propensa a punxar, suposo que la combinació rodes grans amb pneumàtics Schalwe no era la millor, però això es va solucionar posant el kit EasyTubeless (els podeu trobar a Espaibici) tot i no utilitzar pneumàtics tubeless.

A més de les rodes, el que també és una novetat és el canvi Rohloff, especialment la seva suavitat a l'hora de canviar de marxa. Girar el puny va tant suau que sovint canvies més marxes de les que volies, però quan li agafes el truqillo va fantàstic. També es fa estrany que amb un sol gir estiguis canviant a la vegada plats i pinyons, només cal preocupar-se de voler més o menys relació de marxa. És curiós el soroll que fa depenent en quina marxa et trobes, al final pel soroll pots saber quasi segur en quina marxa vas si és que no vols mirar el puny, però va molt suau. En cap cas no notes cap pèrdua d'energia al pedalar i sempre va suau malgrat la quantitat d'engranatges que porta al seu interior, va finíssim. La única cosa que cal tindre en compte, és que al canviar de marxa s'ha de mantenir més aquell punt minúscul on es deixa de fer força per engranar la cadena, si no ho fas el canvi es queda com bloquejat com en plat gran i pinyó petit i és una bona putada, cal acostumar-s'hi. Però el que més em va agrada és que es pot canviar de marxa en parat. Si pel que sigui et quedes parat en plat gran i pinyó petit, amb un suau gir en parat pots arrancar en plat petit i pinyó gran per exemple, una autèntica meravella que al tornar a la meva bici vaig trobar a faltar.

Segons el fabricant el canvi és totalment fiable quasi eternament, això ja no ho sé, però va aguantar unes 24H sense cap problema, anant fi de principi a fi. Només calia posar oli de tant en tant a la cadena i ja està, quan la resta de participants al passar pel un riuet que hi havia cada cop el canvi els anava pitjor. L'únic problema que se li pot trobar és l'excés de pes i a més concentrat a la roda del darrera, que no és molt més, però està allí que comparat amb la lleugeresa extrema de la forquilla German:a al davant fa que la bici quedi descompensada.

És fa difícil saber si el plat Rotor Q-Ring ovalat realment aporta alguna cosa més, a les primeres pedalades notes alguna cosa diferent en la pedalada, però no saps si és del Rohloff, desprès t'acostumes i ja no notes res d'estrany, saps que ho portes i ja està. Podria ser que fes la pedalada més contundent amb menys esforç, sobretot quan pedales dret, però es fa difícil valorar-ho, en cap cas crec que resti, segur que suma.

Sobre la forquilla German:a res a dir, de fet ja havia provat abans la Germana petita de 26" i ja sabia com anava, la de 29" és exactament igual. És una d'aquelles forquilles que no deixa indiferent a ningú per la seva estètica impactant i sobretot crea debat sobre la fiabilitat i durabilitat del sistema de paral·lelogram davant el joc i sorolls que pugui agafar. Desprès de les 24H i de dues setmanes de provar-la intensament seguia anant igual de fina que el primer dia, un tacte inmillorable als petits i mitjans obstacles i bo davant dels grans obstacles, els seus 8cm són quasi tots reals. La rigidesa lateral és tremenda i encara més el seu pes, amb les ampolles de carbono que duia i sent de 29" que és més llarga, pesa poc més d'1kg, en la versió de 26" pesa menys del kg, un producte delicatessen de veritat.

El quadre Amaro de titani és la darrera delicatessen del muntatge, fet a mà i a mida, no te preu. Que fos de titani no em va resultar notar res d'especial que amb el de carbono que normalment porto, però l'estètica del muntatge en general lluïa més amb aquest quadre amb un slooping molt marcat i un tub de seient molt llarg, preciosa de veritat. Tot i ser de titani, es va primar la fiabilitat per damunt de la lleugeresa i no va sortir gaire lleuger, més tenint en compte les punteres especials sobre dimensionades que se li van fer pel Rohloff, cosa que encara incrementava més el pes a la roda del darrera. Certament no va donar cap problema, però una dieta d'aprimament no li vindria gens malament.

Desprès de dues setmanes de voltar amb la Priscilla per tot tipus de terreny i en cursa, crec que desprès d'un període d'adaptació (el mateix que vaig haver de tindre al passar de 29" a 26") és una bicicleta totalment vàlida i no només pel que se li suposa millor en teoria com és rodar, sinó en qualsevol tipus de terreny. Les seves limitacions són en situacions on no s'acostuma a anar gaires km's i les seves avantatges son aplicables a la majoria de km's per on habitualment si que s'hi va, però no crec que mai veiem bicicletes com aquesta rodant per la muntanya, mai serà cap d'ells productes de massa i és una llàstima que les grans marques absorbeixin tot el mercat quan en aquest hi ha materials que funcionen igual de bé.

Només felicitar i agraïr al David i a tot Espaibici per la seva dedicació i demostrar que no estaven equivocats en les seves idees, la Priscilla funciona i espero que per molt de temps!!!

Etiquetes de comentaris:

l