RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

divendres, d’agost 01, 2008

TRANSALP; (finalment) LA CRÒNICA
by Charlie!

Si he de ser sincer, a dia d'avui no recordo què vam fer o per on vam passar amb exactitud en cada una de les 8 etapes, es confonen les coses i llocs, tralaralààààà!!!!!

El dijous 17 per la tarda posem rumb a Füssen (Alemanya) i sense més parades que per descansar una mica i posar benzina ho fem nonstop conduint tota la nit seguint el TomTom, el puto invent del segle. Anem amb dos vehicles, la furgo/patera del Ramonet i l'autocaravana dels Pacios i nosaltres som 8; el David i la Marta que no corren i ens duràn els vehicles de camp base a camp base (gràcies de nou!!), el Miki i la Núria que formen un equip mixt, la Mercè i el Vicenç que formen un altre equip mixt i el Ramonet i Charlie! en equip masculí. La TransAlp té aquesta particularitat, que es corre per parella i és curiós, totes les grans curses per etapes del món amb participació amateur com nosaltres, excepte l'Ironbike, són per parelles; la mateixa TransAlp, la Cape Epic, la TransRockie,... deu ser per seguretat?

El divendres a mig matí i desprès de 1.000km llargs arribem a Füssen i tramitem les inscripcions en un cuartel de bombers ple de fotos a les parets d'accidents de cotxes, incendis de cases,.... una decoració de collons! Dinem en una pizzeria i per la tarda anem a estirar una mica les cames que estan com pals desprès de tantes hores amb cotxe. Sense allunyar-nos molt del poble hi ha uns senders i unes pistes tremendes que ens fan posar palote, la cosa pinta tremenda. Desprès sopem i a dormir, que demà dissabte 19 comencen 8 bojos dies seguits pedalant Alps amunt i avall que desprès de 600km i 22.000m ens han de dur a Riva del Garda (Itàlia) on acaba la història.

La rutina de totes les etapes és més o menys la mateixa; l'esmorzar s'obre a les 6 del matí, tres hores abans de començar l'etapa, nosaltres som dels primers en anar-hi. El despertador sona a les 6 i a les 6,30 més o menys ja estem entaulats la Mercè, la Miki, Ramonet i Charlie!, el Vicenç i la Núria prefereixen fer-ho a l'autocaravana, el David i la Marta aguanten una estona més al llit. Bàsicament pa, croissants, melmelada, mel, iogurts, puto menjar d'ocell i poca cosa més, però es fotem fins al cul..... desprès a rebentar el Roca, visca!

Com que es d'hora tenim una estona per pair-ho i preparar les coses tranquil.lament per anar a corralines. Per sort el temps ens ha acompanyat, encara que hi ha hagut dies que la cosa pintava fatal, com a Ischgl que es va passar tota la tarda i nit plovent amb ganes, però era començar a pedalar i deixar de ploure, encara que de fred n'hem passat una mica.

El primer dia ens vam quedar sorpresos, la gent està a corralines una hora abans de començar, aquí no escalfa ni cristo! Excepte el primer dia que se sortia al pelotón, la resta de dies hi havia 4 parrilles, la A, B, C i D per ordre de classificació general. A la parrilla A hi ha els pro, d'entre ells la meva heroïna del mtb, l'Alison Sydor, aaaaahhhhh!!!!! De fet només diria que hi ha els 5 primers classificats de cada categoria, tots nosaltres estem a la parrilla B, quin descans, perquè t'estalvies d'avançar desenes de persones com el primer dia. Tornant als "pro", aquests són "pros" de veritat, gent que corre Copa del Món, no els veiem ni el pel, fins i tot en l'etapa Kaltern - Andalo participa l'actual campió del món marathon Paulissen, pa cagar-se.


Pel que fa a la cursa no puc deixar-la de comprar amb l'Ironbike; si hi ha qui desmereix l'Ironbike per haver de caminar massa, hi haurà qui desmereixerà la TransAlp per ser massa "de carretera". Aquí no s'eviten les carreteres i troços plans, al contrari, són part de la gràcia de la cursa. Hi ha moments en que es formen pilots i cal saber anar a roda i morir perquè no s'escapi, a més de que és increïble com roda la gent. N'hi ha que pugen normal i baixen fatal, però aquí tothom roda de collons. Aquesta és la part "de carretera" de la cursa, la resta "de muntanya" és dura de veritat, pujar 1.000, 1.200 ó 1.300m seguits és el pa de cada dia, el més dur pujar 1.300m en quasi 15km amb una petita baixada enmig, tremendu!

El que també hi fa dur és el ritme de cursa, les etapes duren poques hores (la més llarga vam estar 6 hores) i són a autèntic ritme de cursa, si afluixes t'avancen una manada sense compassió, no pots badar ni un moment, molt intens. L'etapa més suau es podria comprar amb una de les més dures de Copa Catalana Marathon amb més km's, més desnivell i més intensitat de cursa, això per 8 dies, personalment he agonitzat bastant, si de per si sola és ja prou dura, fer-la acompanyat del Ramonet que no em deixava parar ni a pixar i m'insultava amb frases com "estem anant al ritme de Collserola" i "a muerte a roda, que no s'escapin" ha estat una experiència inoblidable on he acabat de perdre part de la mitja neurona que em quedava!!!!! Els primers dies vaig passar-ho malament, però sort cada dia m'he anat trobant millor i les últimes les he disfrutades amb intensitat, el cabrón del Ramonet sempre s'ha mantingut de principi a fi, el puto rei de la festa.

Abans de marxar vaig pronosticar que una 15ena o 20ena posició estaria de collons, finalment hem quedat en 33ena posició que vist el nivell de la gent (ah! i primers "espanyols" que ens ho repetien a l'acabar cada etapa, puto trist honor...), de la cursa i l’inexperiència en aquesta cursa en concret, em dono per satisfet, encara que si tornem l’any vinent ara que tenim plaça assegurada, crec que és possible millorar-la. També em estat de sort, no em punxat, no em caigut i cap problema mecànic.

Felicitar al Miki i a la Núria que en la categoria mixta han aconseguit una meritòria i lluitada 11ena posició, fins i tot un dia la Núria va trencar la molla del canvi de pinyons i va acabar l'etapa en singlespeed!


També la Mercè i el Vicenç va fer una gran cursa, al final 16ens també en categoria mixta. Aquí no va haver-hi problema mecànic, va haver-hi "croqueta" de la Mercè que va decidir de tastar el terra del Alps. Res, una mica de gel, uns quants esparadraps al genoll i com a nova tu (mireu el genoll de la foto!)

I per acabar amb la rutina del dia a dia, doncs desprès de l'etapa una imprescindible rentada de bicicleta, una mica d'oli a la cadena i a descansar una estona, que a les 18h donaven el sopar i cap al sobre!

I ara ja queda anar pensant amb la CristAlp del 23 d'agost....

Etiquetes de comentaris: ,

l