RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de juliol 07, 2008

VOLTA A LA CERDANYA
...de camí a la TransAlp (II)
by Charlie!

Aquest havia de ser un cap de setmana de “tranquis” desprès d’uns quants voltant amunt i avall, com a màxim em deixaria caure al Campionat de Catalunya d’XC encara que també es feia molt lluny de casa. Però cap a les 21h del divendres una trucada del Miki va cambiar-ho tot..... què feu aquest cap de setmana? Proposa d’anar a fer la Volta a la Cerdanya de Probike del 2004, tenen els roadbooks dels dos dies, així que ho consulto amb la Carol i patapam! ens anem a pedalar pel Cadí, visca!
A contrarellotge acabo de montar la bici, preparem les coses i cal al sobre bastant tard, demà em quedat a les 8 al peu de la Pista Llarga de La Molina.











Dissabte
(95,8km - 2.515m)

Sona el despertador tant d’hora que fa mal, carreguem les bicis al cotxe i cap amunt. Estrenem un nou tram de la C-17 que et plantes a Torelló sense donar-te compte i desprès ja la carretera s’un sol carril on em foto nerviós, no hi ha manera d’avançar ni cristo amb el Peugeot i la gent que va amb la caaaaalma i el rellotge va devorant els minuts, aaaarrrrggggg!!!!! Arribem un quart d’hora llarg tard, som uns putos impresentables!!

En la Volta a la Cerdanya original el primer dia es va de la Seu d’Urgell a La Molina per la cara nord de la Serra del Cadí i el segon dia es retorna a La Seu per la cara sur, però com que nosaltres som tant xulos que ho farem al revés, el primer dia anirem de La Molina a La Seu i el segon de La Seu a la Molina, toma!

Per rebentar les cames de bon matí res millor que pujar a Coll de Pal (2.070m) per una pista tremenda que puja 450m en quasi 7km. Mentre pugem avançem una grupeta que un cop a dalt xerrem una estona i pam! un d’ells ens reconeix del blog, ens surten fans del ritmobisonte de sota les pedres!!!! L’Alfred i els seus colegues que la memòria de peix no em deixa recordar si estàn fent part de la Transpirenaica o la volta al Cadí, records des d’aquí!!!

La ruta continua fins a Bagá que està a 1.245m més avall del Coll de Pal per una pista al principi porculera per les pedres que hi ha però que desprès millora fins anar a parar a la carretera de Coll de Pal a Bagà. La putada és que la font on jo contava trobar aigua està tancada, així que una mica més endavant agafo aigua del riu desitjant no trobar més amunt un ramat de vaques cagant-se i pixant-se alegrement al riu.... però eh! el que no mata et fa fort.

D’aquí fins al principi del tram d’orientació és un anar pujant i baixant ports sota l’atenta mirada del Pedraforca que destaca d’entre la resta de les muntanyes; Coll de la Bauma, Collada de la Jaça (1.891m), Coll del Torn (1.918m), Coll de les Bassotes (1.854m) i el Collell (1.845m) on s’agafa el mític senderillo alegre i trinxat que ens porta a la carretera de Gósol a Josa del Cadí on ja he passat uns quants cops de maneres diferents com de baixada carregat amb alforges en la Transpirenaica o de pujada treient el fetge per la boca amb el Robert de soplanucas en la Gósol-Berga. Aquesta vegada és de baixada amb l’Storcky disfrutant d’allò de “sueña ligero”, visca!


Un descansillo per l’asfalt pla fins a Josa del Cadí i vinga amunt de nou per pista fins al Coll de Jovell (1.791m) per baixar fins al poble de Cornellana.... tot baixada?..... tralaralààààà.... un puto repetxón en posa firmes!!
Aquí si que hi ha una font “oficial” i mengem una mica perquè uns pocs km’s més endavant passat Fórnols comença el tram d’orientació que la Nuria i el Miki ens comenten que es fa llarg i durillo, es tracta d’anar seguint un GR. El puto infern comença al Coll de Bancs i el GR a troços ciclables i la majoria no ciclables va fent de mica en mica tot perdent alçada. Tot i el pastelón del puja i baixa de la bici, hi ha troços molt divertits i tècnics on es passa per llocs realment singulars, val la pena passar-hi.

Al final es fa pesadat i la Carol fa cara de voler-nos assassinar a tots plegats, però això cambia quan arribem a La Seu d’Urgell i veiem els gelats i begudes que ens fotrem. Abans passem per l’hotelillo per dir-ho d’alguna manera on ens allotjarem. Tot està net i no fot res de fàstig, però és cutre de collons, no tenen desperdici les làmpares de les tauletes de nit dels anys 70 de vidre rotllo trofeig de la Copa del Món i la instal.lació elèctrica. Amb consonància amb el garito està la mestressa que és inclassificable entre freaky, una mica torradeta i rareta però eh! molt enrotllatda i bona gent. Per 25€ l’habitació doble no ens queixarem. Per acabar el dia rebentada de gelats i fantes diverses, una visita al super per comprar l’esmorçar del dia següent, una dutxa i tremendu sopar d’orgia d’amanida, pasta i pitza. De postres un altre cop a rebentar la geladeria, que el que no ho cremem demà pedalant ho rebentarem al Roca, sense remordiments.



















Diumenge
(90,8km – 2.770m)

Esmorçem a les 7 i poca estona desprès ja estem donant-li als pedals per carretera secundària asfaltada amunt. El camí fins a La Molina es nota que es fa per la cara nord del Cadí, tot està més frèsteg i frondós (aquestes dues darreres paraules dedicades a l’Epic!) i anar pujant i desprè com ahir, anar pujnat i baixant. Ens donem compte de dues coses, que per allì passa poca gent perquè hi ha trams que estàn força tapats per les hebres i que els anys passen; on en el roadbook posa “trobarem una pista nova” ens trobem una pista tapada per les herbes i pedres pel mig de petites esllevissades, per allí no passa ni de conya un cotxe.
La resta de l’etapa com ahir, per aquí la paraula “pla” no existeix, simplement es puja i es baixa per pistes, senderillos, algún troç d’empènyer la bici, alguna emboscada tremenda desprès del Querforadat i per acabar un impresionant sender de baixada desprès de Béixec fins prop de Martinet. Un cop aquí deixem de seguir el roadbook i baixem a Martinet on rebentem el forn de pa per dinar i juguem una estona en el parc infantil, són la òstia aquells cotxes de fusta enganxats sobre d’una molla..... bailaaando, me paso el día bailandooooo, la coctelera agitaaaaaando......

De Martinet al peu de la pista Llarga on tenim els cotxes ho fem seguint la carretera nacional fins a Bellver i desprès per més secundàries fins al desviament de La Molina on el vent de cara i algunes poques mega-gotes d’aigua ens donen la traca final d’un parell de dies inesperats però d’autèntica mountainbike amb autèntics bikers, fantàstic!!!!!!






Etiquetes de comentaris: ,

CAMPIONAT DE CATALUNYA XC- Vilajuïga (by Ro)

Sembla estrany però és així. La gent acostuma a faltar a la cita dels Campionats de Catalunya, uns per estar ja més cremats que la moto d'un hippie, altres per falta de motivació, d'altres per que els sembla que està molt lluny i altres per estar corrent curses de més nivell. És d'estranyar però que l'any passat i hagués moltíssima gent de nivell (Trayter, Gispert, etc.) i aquest any semblés un Caixa Girona o un Open de BCN. Serà que els premis també ho semblaven (ni idea de si hi ha premi en metàl·lic)? Hi havia alguna cursa a nivell nacional? ¿?
A mi però és una cursa que m'agrada molt. Tot i que no va amb el meu estil diesel de còrrer (a mi em va la regularitat d'un campionat) procuro no fallar mai a la cita.
I un altre que no falla mai a cap cita és el Ramone el qual em va fer de xòfer el dissabte fins a Vilajuïga i em va deixar dormir al seu costat prèvia injesta de gairebé ½ kilo de macarrons entre els dos tot veient els Simpson i envoltats de mosquits i formigues alades...
A l'endemà metre el Ramone fa una volta al circuit jo començo a menjar com un possès pensant en que encara quedaven 3 hores i mitja per la sortida (11:30h). Rebentada de Roca² i a vestir-se de romà. Escalfant noto que encara tinc l'estòmac massa ple i ja durant la primera volta veig que l'estratègia no ha estat gaire bona. Faig la primera volta com 2 punts per sota del que podria anar intentant no vomitar. Just abans de la primera pujada dura em trobo al Ramone parat. L'animo a seguir i m'atrapa més amunt, però ja a la baixada desapareix i decideix retirar-se. Al Ramone el tenim fotut. Encara no saben ven bé que té, però sembla com si tingués asma. Ja veurem que diuen els metges al tercer intent.
A la meitat de la segona volta començo a despertar. Ja no noto l'estòmac ple i començo a sentir-me bé. A l'última volta ja vaig molt millor i maleïnt els organitzadors per no haver posat una quarta volta. Amb una volta més segur que hagués atrapat algú més, però vaja. Al final no va anar malament del tot.
Com que el circuit era amb trialeres estil "Cap d'Ail" vaig decidir posar els pneumàtics Nobby Nic de 2.25 per poder anar més còmode i evitar punxar. La veritat és que tot i semblar un tractor van anar molt bé i no pesen gaire més que les de 2.10.

Classificacions

Temps per volta


+ Fotos a http://www.infobiker.es/

Etiquetes de comentaris:

l