RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, de juliol 02, 2008

LES TORRES DE COLLSEROLA
by Charlie!

21.06.2008 ... comença el remember de les darreres setmanes!

No us heu fixat mai en que per Collserola hi ha unes torres metàliques de vigilància repartides estratègicament per tot el Parc? Us heu preguntat mai quantes n'hi ha?

El Miki es va fixar i s'ho va preguntar, així que em va passar un mail amb una llista de les que ell coneixia per si s'en deixava cap. Desprès de donar-hi unes quantes voltes, mirar mapes i al final preguntar-ho directament al Centre del Parc de Collserola la resposta va ser clara, n'hi ha 7 encara que els noms donats pel Parc de la seva ubicació no coincideixen amb els dels maps, aquí van:

ECO al Turó de Valldaura.
LIMA al Puig de la Guàrdia.
INDIA al Turó del Fumet.
MIKEL al Puig Madrona.
KILO al Puig d'Olorda.
GOLF a Sant Pere Màrtir.
FOXTROT al temple del Tibidabo.

Doncs ni curts ni peretzozos el propi Miki, la Nuria, el Miki-Karpas, l'Epic i Charlie! vam trobar-nos al Velòdrom d'Horta disposats a enllaçar totes les torres per les trialeres i senders més fins de Collserola. La darrera Collserolada va ser fer 100km i sense donar-nos compte van passar prop de la majoria de les torres, així que aquest cop vam fer-ho en direcció contrària i naturalment anar a tocar totes les torres, sóm així de freakies, tralaralààà!!!!!

Per Llars Mundet la primera en caure va ser la de Valldaura i en la seva baixada trialera el Karpas ens va regalar un Karpazo (en idioma bisonte vol dir fotre's una òstia) i jo vaig punxar la roda.... la segona va ser la del Puig de la Guàrdia prop de Can Coll. La tercera en caure va ser la del Turó del Fumet i com que feia molta calor vam anar a rebentar el súper ilegal on el Ramonet fa les xispes!

La següent va ser la del Puig Madrona amb les seves dures rampotes de pujada que val la pena patir-les, perquè la baixada trialera és tremenda! I ja de camí cap al Puig d'Olorda, possiblement la més dura d'accedir-hi, ja que vam pujar per la cantera abandonada i entre les rampes i la calor es va fer dura. A dalt a més de la torre hi ha la Creu d'Olorda, una creu inmensa de pedra que mai havia vist. De fet aquesta era la única torre on no havia pujat mai. La baixada per sendero també digna de fer-la.

Ara ja només quedava la de Sant Pere Màrtir que en línia recta està allí mateix, però no ens podiem deixar de fer la trialera de can Pascual i desprès el Sendero Luminoso (aquest no no surt al mapa!) per pujar a la torre. I ja amb la feina feta passar per Tibidabo que a més de ser el darrer lloc de vigilància és el punt més alt de Collserola. I amb alegria i deshidratats pel Sol només quedava arribar al Velòdrom d'Horta.

Quants km van sortir? Quanta estona vam estar? Quin desnivell vam acumular? Ho voleu saber? Doncs res, ja sabeu quantes torres hi ha i on estàn ubicades, només toca pedalar una estona, visca!!!!!





Etiquetes de comentaris:

24 HORES DE MADRID
by Ramonet
Si algú vol sentir que sent un hàmster que corri en modalitat solo unes 24 hores, de locos!! Ni copa catalana ni Open ni res de res. Al final em sembla que em van sortir unes 32 voltes en un circuit de 10 kms. Ufff al final em coneixia cada pedra, cada arbre, cada...

El tema es que feia "un chico como yo en un sitio como ese?", la veritat que no ho se. La meva intenció era acabar amb dignitat, ja que la meva nula experiència en curses de 24 hores, i el meu mini fons de màxim 6 hores no podia presagiar res bo. Al final vaig acabar amb poca dignitat en un 5è lloc.
Les ultimes 6 hores van ser un infern, tenia son, em trobava malament, feia calor... i encara quedaven 6 hores. ARRGGGHHHH!!!!! Quina agonia. De tercer empatat amb el gran Ribi a les 9 del matí, encara que jo portava un millor temps per volta, fins acabar 5é.
En canvi durant la nit les millors sensacions, sobretot ajudat per les Lupine Betty-6, a les baixades a la que ficava les llargues es feia de dia. Per fi un cop a la meva vida he sentit la sensació de ser un descenser i avançar en una baixadeta a 5 persones. Només cal dir que el Miki a l'equip de 4, amb unes altres Lupine va fer la volta rapida nocturna, de locos!!!.
Cal remarcar que l'Arnau (alias buitre de Montarri), Curco, Carras (croquetaman) i Miki van fer segons en modalitat de 4, que cabronnns!!! a sobre els pobres ens feien d'assistència a mi, Ribi i Charlie quan arribàvem amb el cervell girat i les neurones pel terra. Tremendo veure el Ribi canviar el cable de canvi ajudat per la Noe, o jo per el matí per la carpa com un zombi, jajaja.
També cal dir que el Robe i el Carlos (Kore) també van estar per allà. El Robert que anava com jo, o sigui sense cap experiència en aquest tipo de curses però amb mes aspiracions que jo mismista es van veure truncades per una calor insuportable que el va fer abandonar al cap de 7 hores, això si el tio que es bona persona per naturalesa em va canviar el seient ficant-me el meu particular sofà, sinó fijo que no acabo.
Del Carlos (KORE) que dir, doncs que també va estar per allà, home córrer va córrer poc, però com es la mascota no passa res. Al cap d'unes 5 voltes ja en va tindre prou i això que ell feia en la modalitat cobarde de 12 hores. Al final va fer el penúltim dels cobardes, jejeje.


El millor de tot la comilona de després en el xino del poble, només cal veure la cara del Ribi i la de fastic de la Noe.


Un altre exemple de com et queda el cervell després de donar voltes al gilipollodromo durant 24 hores.

Les fotos del reportero mas dicharachero dels Alpcrossianos (Miki)

Etiquetes de comentaris:

l