RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, de maig 07, 2008

COPA ANDALUCIA MARATON
LA VOLTA A ESPANYA EN 4 DIES (01 a 04-05-2008)
by Ro
El dijous per la tarda, després d'haver fet al matí 55 km per Collserola, em va recollir el Ramon a casa. Tot un luxe!!! Un cop carregades les bosses, bici i menjar vam recollir al Kore i ens vam dirigir direcció Valverde del Camino per disputar una cursa Marathon puntuable pel campionat d'Andalusia.
El millor del viatge és que vam poder disfrutar de la nova ràdio+cd+mp3+entrada auxiliar que li vam regalar al Ramone pel seu aniversari i, sobretot, dels altaveus que es va fer instal·lar a les portes. Quin descans per les poques neurones que ens queden poder escoltar la música tal com és i no aquell soroll que se sentia abans!!!











Parada a sopar a La Font de la Figuera on estrenem dos gadgets nous de la furgo-patera (seient giratori i tauleta per jugar a cartes) i continuem fins a Villahermosa on ens aturem a dormir en un carreró fosc. Mentre ho preparem tot per dormir es presenta la policia local i el Kore els hi diu: "Vamos a pasar la noche, hay algún problema?". Ho diu tan convençut que agafen i se'n van sense posar cap pega. ¿?¿?¿?






A l'endemà prosseguim i arrivem a Valverde on ens espera el Javier Montes, un amic de quan baixo per allà i que forma part del club organitzador. Donem una volteta pel principi del circuit, fem les visites obligades a la familia adoptiva (la que m'acull quan vaig per allà, jejeje) i anem a casa del Montes on la seva novia ens prepara un magnífic plat de pasta per poder cremar l'endemà. També ens van oferir unes maduixes collides de l'hort que vam estar menjant com si fossin pipes. Tremendes!!!
A l'endemà el matí és una mica caòtic ja que la sortida era a les 8:30h i pel meu gust ens vam llevar tard... jo necessito més temps per poder rebentar el Roca a gust, jejeje. Després entre homenatge a un que va morir en l'edició de l'any passat i altres històries es va sortir a les 9... i el Ramon i jo amb 300 g de més a dins del cos volent sortir!!!! :-)
La cursa comença per dins del poble rotllo romeria neutralitzada però de seguida entrem a la muntanya. Primer per un camí asfaltat i després ja pista molt ampla on puc remuntar fins a gairebé devant de tot. A la primera pujada forta s'escapen el Paco Mancebo i els dos germans Macias (primer i segon l'any passat). Jo em veig prou bé per intentar atrapar-los i apreto passant del 20 - 25 a segon del "grup perseguidor". Aleshores m'adono que el Ramon no fa cap intent de seguir-los i com que no tinc personalitat i em fio més del seu criteri doncs decideixo quedar-me en aquell grup d'uns 30 corredors.












Arrivem a la primera pujada seriosa del dia i apareix el Ramon. Em passa a mi i a un altre que haviem guanyat uns metres respecte al "gran grup"i ens enganxem a ell. Arrivem al km 15 on comença la primera baixada i just allà perdo un dels dos botellins que duia... Fantàstic!!!
Quan sembla que hem guanyat uns metres comença a arrivar tot un pilot de gent amb la que arrivem al primer control. Als controls et marquen el dorsal per comprovar que has passat per allà i això fa que si vas en grup, com en aquest cas, es formi un petit caos en cada control, però vaja, la idea per mi és vàlida. A falta de xip i d'àrbitres per dins del circuit...
Seguim deborant kilòmetres i el grup no es trenca. Sembla una cursa de carretera. Tothom aguanta.
En un punt apareix un dels germans Macias que havia punxat i ens ha tornat a atrapar. Veig que es coneix el circuit a la perfecció per que en els punts crítics apreta i es posa davant, així que a la segona vegada que el veig apretar jo amb ell.











Arrivem al punt en que hi ha un tallafocs i un hospital de campanya a baix de tot!!! És la primera vegada que sento olor d'embrague (frens) en una baixada... I encara sort que, pel que he pogut llegir, aquest any la baixada era fàcil per que altres anys hi havia reguerots. A baix de tot hi ha control i es forma un altre petit caos i intento que em donin aigua ja que sols em queda un cul, però veig que gran part del grup se'n va i decideixo seguir sense aigua. Aqui seguir volia dir pujar i pujar. Després d'atrapar el grup ve una pujada més dura en la que el Macias apreta i se'n va una mica. Aleshores jo apreto i l'atrapo i al cap de res ens passa el Ramon. Deixem que se'n vagi una mica i aleshores salto jo a per ell. Ningú ens pot seguir i a partir d'aquí és un toma i daca AlpCross / BiciAventura. Vaja, que vam anar fent relleus com a bons germans Bisonte. A dalt de tot hi ha un home amb una garrafa d'aigua i m'aturo a omplir el bidó cosa que fa que em tiri a tomba oberta a per el Ramon que s'ha tornat a escapar uns metres. Just abans ens havien dit que duiem el Mancebo i l'altre Macias a 3 minuts i una mica abans ens havien dit 4 minuts. Llàstima que a ells també els hi diguessin ja que això va fer que apretessin més, jajaja.











Ja a falta de 15 km dels 95 totals, quan semblava que el Ramon i jo disputariem l'esprint, em vaig haver d'aturar a inflar el pneumàtic del darrera. Sort que el Ramon em va deixar una bombona sinó encara estaria allà inflant. També vaig tenir sort que el làtex va aguantar fins al final per que el tall del pneumàtic era considerable, :-(
Entre que em van passar 6 mentre reparava, que anava a 2 per hora baixant per no punxar del tot i que al final ja anava una mica "perju" vaig poder arrivar a meta 6è en gairebé 4 hores.
El Ramon va poder aguantar el 3er lloc tot i que el Macias va entrar a escassos segons!!! Si es que quan vaig punxar vaig poder veure que venien trepitjant-nos els talons!!!

Al cap de poc va arrivar el Kore, 20è Èlit. Ell també va perdre el bidó d'aigua...















Després dutxa, dinar per gentilesa de l'organització i entrega de trofeus (llàstima que sols hi hagués pernils pels primers de cada categoria) i tot per 15€.
















Més tard ens despedim de la familia d'acollida i marxem, tot creuant la Sierra de Huelva, en direcció a Madrid per veure la cursa de la GüolCap dels Mikis i Ismas de torn.
Decidim dormir a les afores de Madrid per evitar possibles problemes amb les bicis que han de dormir fora de la furgo-patera i és per això que ens aturem a Talavera de la Reina on podem degustar unes magnífiques delicatessens del Rei.
"Ramone The King" amb cara de son.
















A l'endemà ens despertem al costat d'un camp de futbol on pel que semblava hi havia partit al cap de poc...
Un cop a Madrid vam flipar de tots colors veient la Copa del Món a la Casa de Campo. El millor de tot la xinesa lider amb el maillot de lider rotllo "sacopapas". Crec que talles més grans no en deuen fer...
"A veure qui localitza els 3 Wallis"















Després de tot això va tocar tornar cap a casa amb parada a Tàrrega per sopar. Per fi hem trobat una alternativa a l'Àrea de Guissona!!!

Dades: 4 dies de viatge, 2500 km de furgo-patera, "toneladas de risas" i 1 un kilo de maduixes.
Classificacions Valverde [+] (el Mancebo està com a M30 i no és correcte...)
Classificacions GüolCap [+] (a destacar els kilòmetres que fan tant homes com dones...)
Recorte de prensa [+]

l