RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, d’abril 14, 2008

SUPERPRESTIGIO BARCELONA
by Ramonet

Ahir va tocar córrer a casa, a Montjuïc, es fantàstic poder anar a córrer amb la bici sense tindre que agafar la furgo. El circuit el típic de Montjuïc, no hi ha massa terreny on anar, i encara mes difícil fer 7 kms donant voltes al mateix lloc, el que no entenc es com següent un Superprestigio classe E1 fins el dissabte a les 18h el circuit no va estar marcat tot sencer, a mes si fomentar el ciclisme es cobrar 25 euros per córrer... quan en carretera no et cobren ni un duro.
A la sortida dels Elit érem uns 120, o sigui que a corralines hi havien osties per poder estar el mes endavant possible, jo una mica pirulero vaig avançar alguns llocs, jejeje. Bueno el Charlie! (el sin camiseta del dia) i Miki també es van apuntar a la trampa.
Es dona la sortida, tots com bojos cap a la rampa de fusta mal fotuda, allà el primer embut, per variar em quedo clavat i a córrer, últimament no se collons em passa però surto de pena, amb lo feliç que vivia jo per Amèrica que fins a les 3 hores no calentava.
Per sort després hi ha la rampa d'asfalt i avanço algunes posicions, durant les tres voltes següents intentant pillar el grupet amb l'Argelaguer, Pons i Patxi Cia i per darrera el Miki i Puigpinos per darrera perseguint-me com bojos. Arribant a la tercera volta quan el Miki m'anava a treure les pegatines passo per la corba del bosc i de cop el maleit pneumàtic es destalona i perd la meitat de l'aire. Fantàstic!! jo sense bombones ni res... avanço uns metres fins que trobo la meva salvació el Suki que havia plegat, li demano la manxa i em dona una del Decathlon, el pobre cambia la vàlvula que jo porto fina i com un boig inflo la roda.
Un altre cop a seguir esprintant, les 3 voltes ultimes anant com un autentic posseït avançant gent a la rampa asfaltada, primer el grupet amb Carles Valls, Segarra, Collados i a l'ultima volta al Molpla i el Miki, que crec que em va deixar que el passes per pena. El Robert el cabrón com sempre de menos a mas i si jo remuntava ell m'anava perseguint com a loco. Al final no em va poder pillar, jejeje "Notava su aliento".
En si la cursa fantàstica, amb molt public i un gran ambient, ara es farà difícil anar a correr Open de Barcelona sense gent fent fotos ni pros que intentar perseguir. El pitjor que un petit dolor d'una caiguda tonta el dijous entrenant al acabar la cursa s'ha convertit en un dolor insuportable a l'hombro, espero que afluixi, avui de moment rodillos i poc mes.








Les fotos (http://www.bicicat.com/) son de mi mismista que passo de buscar fotos d'altres que si després em deixo algú "me currais"

Classificacions.

AQUESTS PERLES AVUI FAN ANYS!!!

Apa, ja podeu desitjar-los tota mena de tonteries i falsos propòsits com "que joves que se us veu", "els anys no passen per a vosaltres", "tios güenos", "sou com bon vi, que amb els anys esteu millor" i tot el que volgueu.

l