RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de març 10, 2008

OPEN DE BARCELONA - CARDONA by Ro
(Tocant de peus a terra)
La secció hamster del Bisonte-TEAM®, els del BiciAventura-Proflex-Schwalbe, aquest diumenge vam anar cap a Cardona a fer la segona cursa de l’Open de Barcelona, on la mítica d’entre les mítiques, la Sílvia Rovira, ens havia preparat un magnífic circuit de 10 km de pur BTT al que donariem 4 voltes. S’ha de dir també que ja fa temps que el té preparat, per que es tracta d’exactament el mateix de l’any passat i, segurament, d’altres anys. Però no per això l’hem de desmerèixer. Això si, aquest any hi havia molta més pols que l’any passat... i això que va ploure durant la setmana!!!
Allà ens vam presentar la Laury i el Carras, el seu pollastre, i el Kore i jo mateix. Saludem a tothom, fem la inscripció amb un pinta i colorea per part del Carras que es va deixar el dorsal (ostraaaassss)
i finalment vam rebentar el Roca... Per respecte a l’audiència no diré com va deixar el Roca el de davant meu, però és digne de museu!!!!
La setmana passada a Sta. Pepa a part de deixar-me l’orgull em vaig fer mal al colze dret de la manera més tonta i degut a això cada cop que baixo un esglaó amb la bici veig les estrelles. No se si tinc distensió, tendinitis o colze de pajillero... De totes maneres jo vaig anar a córrer a veure què tal. De camí a la cursa vaig començar a recordar el recorregut de l’any passat. Hi havia 2 magnífiques baixades i una zona plena d’esglaons!!!! Fantàstic!!!!

Sortida en baixada amb una ziga-zaga sols arrencar. Em quedo a la ziga tallat. Em passa tot deu i algú més i vinga a apretar com un tonto per recuperar alguna posició... però es veu que n’hi ha que són més tontos que jo i no es deixen passar ;-)



Primera baixada per la trialera. Començo a veure les estrelles i començo a deixar de veure els de davant. A la pujada recupero i gairebé atrapo als que normalment van amb mi (Karpas, Ivan Segarra, etc) però ja comença la segona volta i altre cop el martiri de les baixades. Al final de la segona baixada de la segona volta m’atrapa el Diego Fernández (M30 de l’Ambisist) i l’aguanto fins a la baixada de la tercera volta. Veig que no em treu gaire i a la pujada el torno a atrapar fins gairebé al final de la tercera volta en que ell apreta com un boig ja que ell ja acaba, i acaba guanyant en M30. Jo segueixo i al final de la baixada escolto com pica la cadena d’un que va darrera. És un SUB21 del Ciclos Valbuena (Noel Trillo) que havia avançat i que venia a la caça i captura... jo que creia que ja arribaria sol a meta. Total, que ha tocat patir més del compte a l’última volta per tal que no m’atrapés. Al final l’hi han caigut gairebé 2 minuts, jejeje.
Arribada a meta amb el colze donant pel sac i amb un nou dolor que s’afegeix a la llista... mal de ronyons que avui encara noto, jajajaja. Estic fet un bon iaio!!!
Al cap de poc arriba el Carras amb la cara feta un cristo com podeu veure!!! La seva cursa un altre poema... perd el bidó 2 cops i a l'última volta ja amb rampes s'atura a recollir-lo amb la finalitat de no morir de rampes, jajaja.

Dels primers no en puc dir res... Aquest cop he baixat a tocar de peus a terra i sols els he vist a la sortida. Llordella, Freixer, Israel Nuñez, Argelaguer, Muñoz, Pons,... los de siempre menos uno!!!
Bé, espero que el diumenge que ve ja estigui al 100% perque la cursa de La Molsosa és de les guapes, guapes amb rampes del 50000%.
Classificacions [+]

Etiquetes de comentaris:

RAMON EL RODAMÓN - Santiago ( Panamà) by Ramonet

Ja porto uns dies rodant com un boig per Panamà. Si jo fos una persona que funciona amb sentit comú hagués tornat cap a San José a Costa Rica, ja que vaig estar a 50 kms de la frontera, ja que el meu vol de tornada surt el dia 15 des d'allà. Però com funciono mes amb cabezoneria que una altre cosa doncs tinc que arribar a Panamà ciutat sigui com sigui, jejeje.
Es per això que porto uns dies rodant com un boig, el pitjor dia va ser per travessar la Cordillera Central. Vaig sortir a nivell del mar per pujar a mes de 1500mts, per unes rampes que amb feines podia amb el 28x32, i tot acompanyat d'una magnifica calor que es al mateixa sensació que estar dintre d'una sauna.
Per sort el recorregut ple de rius (nets) on refrescar-me i on omplir la meva botella, sinó em moro dissecat, i aquí esta ple de pajarracos que em sobrevolen esperant menjar-me, jejeje. Al final 130 kms amb mes de 8 hores les 2 ultimes amb el pilot automàtic pedalejant per inèrcia, fins que vaig pillar una abarroteria (super) i em vaig fotre del tirón un Tampico de 1/2 galó (com el Sunny de light d'1,8 litres) i unes pastes guarrindongeras. Hi havia un poli de carreteres i el tio flipava d'on venia, jejeje.
Els dos dies següents casi 100kms cada dia, ja per la Interamericana. Per sort molt ben asfaltada, i amb poc trafic, però això si amb uns repechos infernals que em desperten sinó m'adormiria de l'avorrida carretera.
Aquí a Panamà per això moltissims cotxes i camions et saluden, tot cridant com energumens però avui el que m'ha deixat flipat que un home a parat amb el seu cotxe, i m'ha donat una enorme llauna (sense obrir) freda d'un refresc, el tio tot emocionat però jo encara mes, amb la calor que feia, jejeje. He compartit la llauna amb un noi que estava a la parada del bus del costat, el que m'ha deixat mes flipat es aquest noi no estava esperant el bus sinó estava tot el dia allà vigilant un generador d'una obra i unes bombones de soldar, no seria mes fàcil portar allò a un lloc segur i no pagar un tio tot el dia per vigilar allò...
La part nort de Panamà per el que he comprovat esta molt despoblada, hi han molts pocs pobles, si es pot arribar a dir poble a 4 cases, i a molta distancia entre ells, res a veure amb Costa Rica. Les ciutats grans aquí igual com a Costa Rica, sense cap interès. Ciutats al mes pur estil gringo, que semblen mes urbanitzacions que res mes, sense un centre definit on la construcció mes antiga te 100 anys.
La maleïda pujada, ho vaig pujar tot en bici el que passa es que l'autodisparador nomes dura 10 segons i no em dona temps a fer que vaig en bici, jejeje.

La baixada cap al Pacific, Yuhuuuuu!!!!
La infinita Interamericana.
A 43º, no em queixaré mai mes de la calor a Barcelona a ple Juliol, allà fa fred.
Bocas del Toro - Chiriqui Grande
78,8 kms
4:30:15
17,8 km/h
Chiriqui Grande - David
128,8 kms
8:25:24 h
15,2 km/h
David - Tolé
102,3 kms
5:23:36 h
18,9 km/h
Tolé - Santiago
99,4 kms
5:44:47 h
17,4 km/h

Etiquetes de comentaris: ,

l