RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

divendres, de març 07, 2008

RAMON EL RODAMÓN- Chiriqui Grande (Panamà)

Després del temps que em van fer perdre la "banemerita" de Costa Rica, i de no deixar-me disfrutar del Carib, jo no podia marxar d'aquí sense passar algun dia de platja.
Així es que un cop passat la frontera de Costa Rica, sense cap problema, bueno un altre cop em van demanar els papers de la bici, de locossss!! em vaig dirigir cap a les illes Bocas del Toro, un parais.
Arribar-hi no es facil, bueno per alguns turistes si que van en avio, però en bici que es com jo vaig, em va costar una bona estona trobar el lloc d'on surten les barquetes que fan els 45 mins de camí. Després de passar per diverses carreteres i camins sense un sol indicador hi vaig arribar. Un cop a la barca la feina de sempre de pujar la bici de 40kg en una maleïda barca que no esta quieta i que l'espai es reduït.
A les illes he estat un dia i mig, i per primer cop en el meu viatge he fet una excursió de turista, es que no podia veure res sinó era amb barca, això si per 15€ he anat amb barca al costat de dofins, he fet snorkel per corals que semblava que estiguessis nadant per dintre d'un aquari, i he anat a una illa casi deserta. Tot una passada!
Avui ja he sortit de la illa i vaig amb la directa cap a Panamà ciutat. De moment per carreteres precioses, totes xtr, o sigui les pujadetes a 6 kms/h. Per sort amb poquissim trafic i rodejat de petites comunitats d'indigenes, aquí ja s'han acabat els autocars de turistes, hotels a tot arreu i restaurants cada 5 kms, quin descans!!
Demà hem toca creuar fins al Pacific, però abans tinc que pujar fins els 1500 mts, on segur que moriré, la bici cada dia pesa mes, no se que li passa, jejeje. A partir d'allà tot panamericana cap a Panamà, trossos per autopista i tot.


L'entrada a Panamà, la frontera es una mica cutre...


Aquestes platges si que m'agraden!!! Aquí anar a la platja es anar a la naturalesa, no com a Catalunya que anar a la platja es anar a barallar-te per on ficar la tovallola i veure formigó per tot arreu.


Dofins fent piruetes seguint la barqueta. N'hi ha per tot arreu de la bahia.


Això es a la carretereta d'avui, La "sufrida" bicicleta en una parada de bus, una mica diferents a les de Barcelona. Em sembla que quan torni seré com el cocodrilo dundee. jejeje.

Etiquetes de comentaris: ,

l