RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de febrer 25, 2008

25.02 COPA CATALANA MARATHON – FALS
by Charlie!

Amb unes ganes enormes em planto a Fals, l’home del temps s’ha tornat a equivocar, de pluja ni rastre, fa un dia perfecte! Agafo el dorsal i ràpidament a rebentar el Roca.... merda! la cadena no funciona... sempre recordarè aquella cara innocent del xaval que entrava darrere meu, no em vaig atrevir a mirar la que li va quedar desprès.... Primer em trobo amb el Miki, la Núria, Ribi, Noe i ja al pàrquing aparcat quasi al meu costat el Robert, només som dos bisontes, la resta escampats pel món. Bé, més que dos bisontes un i tres quarts, avui m’han pogut més les ganes per vindre que altra cosa, haguès fet bé de quedar-me a casa dormint. Des del dijous porto un bon encostipat al damunt i el divendres vaig plegar abans d’hora de la feina, el meu nas i els meus ulls semblaven les fonts del Llobregat, quin desastre, jajaja!. Dissabte pel matí vaig sortir una estona amb l’Epic per Collserola a fer uns tremendos senders i ja no rajava i em trobaba molt millor, però els pulmons anàven carregats.
Així doncs pam! comença la cursa, no porto ni cinc minuts i ja vaig ofegat esbufegant i treient carbonilla, tothom m’avança, fins i tot vaig una estona amb la primera fémina... i encara queden 60km per davant, ufffff, avui em moro! Així que poso l’autèntic ritmobisonte i vaig fent, el circuit és molt divertit, molt sender, algún punt tècnic i res de fang, excepte un riu que el creuen un parell de cops.
Cap al km 10 atrapo avanço al Power i no per mèrits propis, sinó que el m’el trobo parat en un costat del circuit amb mala cara i una mica abans atarpo al Ribi que ha parat a recuperar un bidó que se li ha caigut, però el perdo de vista va més ràpid que jo. Em quedo sol i vaig fent, fins que a l’arribar a l’estació de Rajadell al km 30 atrapo de nou al Ribi amb una grupeta en que anava, ara tampoc vaig tant malament, a mesura que passen els km m’he anat trobant millor, però sempre a ritmillo, a la que apreto m’ofego i palmo. Rodem una estona plegats, però a la que entrem en una zona de rampots se m’escapa i ara ja si que agonitzo, estic del tot ofegat i desfondrat, em donen atacs de tos i tinc el cap com un timbal, així que en enmig d’una rampa que no se li veia el final decideixo parar, no puc més, avui em rendeixo, sembla que els ulls em vagin a saltar, sort que porto ulleres, jejeje!

Tres iaies molt entrenyable d’una casa del costat em venen a fer companyia una estona i em diuen que estem tots ben folls de pujar per aquella rampa, si sapiguès les que portem a les cames.... és el km 45 i els pregunto com tornar a Fals, i els demano (o potser els hi suplico?) si tot és baixada que estic que no m’aguanto! De seguida arribo a la carretera i no em puc estalviar la rampota d’asfalt de l’estacio de Rajadell, per on quasi sempre passen les brevets. Un petit pelotón de carreteirus m’arrenquen les pegatines, els empastes, la suor i de tot, segur que van pensar que era un puto pajarero i a sobre amb dorsal i anant amb milinillo per la carretera! Arribo a Fals i em trobo al Robert que semblava que portès els llavis pintats color barra energètica, jejeje! No està del tot segur, però ha fet un molt bon resultat, 18é de la general i 11é élit, està fent una molt bona temporada, genial!.

Desprès arriba el Miki i una mica desprès el Ribi, molt bé també per ells. Jo menjo una mica i rebento la Fanta, i de seguida cap al cotxe on comença un petit festival de tos i de treure carbonilla, realment fastigós. Tiro els trastos dintre del cotxe i cap a casa a sobar-le que és el que haguès hagut de fer des de bon matí, però tú, una cursa és una cursa i mentre pugui respirar i moure les parpelles ni que sigui una mica doncs cap a corralines, filosofia de vida! Bé, per lo menys ho he intentat i puc tenir la consciència tranquil.la, però quina merda, a la que ja estava recuperat del tot de la grip intestinal ara pillo un encostipat per sort convencional, aquest segur que passa ràpid.... i.... diumenge vinent a Sant Hilari pel Gran Premi de la Selva, a fer els 45km més salvatges de Catalunya i part de l’estranger..... això si abans no pillo el Tifus o la Malària que encara em falten, visca!!!!

Fotos de Bicicat

COPA CATALANA MARATHON-FALS by Ro
Dissabte 23/02/2008:
Vaig sortir a l’hora dels vividors, com diu el gran Ibon Zugasti, i em vaig trobar amb el Kore... que si pum, que si pam... vinga que t’espero!!!. 10 minuts més tard ja el teníem vestit de romà i apunt per fer un últim test al seu dit polze que es va cascar la setmana anterior a Banyoles. Després de gairebé 40 km ja em va dir que segurament no aniria el diumenge a la Copa Catalana Marathon de Fals. El vaig intentar convèncer però...
A la nit tenia un sopar a casa i això va fer que no anés a dormir fins a les 2:30h de la matinada, i el despertador que havia de sonar a les 6:45h!!!! Això va fer que tingués els mateixos nervis que a la Pedals de Foc... L’últim cop que vaig veure el despertador eren les 3:00h, Aaaargggg!!!




Diumenge 24/02/2008:
Es curiós com és el cos humà... per anar a treballar, encara que dormi 7 hores, em costa una barbaritat llevar-me i en canvi per anar a patir com un ca*** em llevo d’un salt i amb els ulls oberts com plats.
Faig tot el ritual, agafo el cotxe tot sol i me’n vaig direcció a Manresa amb la ruta de camí fixada al cap. Arribo a Manresa i em fico per una carretera que vaig fer amb el Charlie! en la Brevet 300 de l’any passat tot creient que era per allà. Als 5 km he començat a sospitar i en una gasolinera he preguntat... Fantàstic, m’he equivocat de camí. Apa, torna enrere, torna a preguntar i ja finalment arribo a Fals... Això si, amb el temps just d’inscriure’m, rebentar el roca, canviar-me i saludar a la resta de delegació Bisonte formada per, per... però si sols hi ha el Charlie!. El Kore cascat, el Carras a Alemanya, l’Epic apunt de parir i el Ramone fent les amèriques!!!
D’escalfament sols faig 1,2 km justets, jajaja.



Per sort la sortida es fa super tranquil•la i em dóna temps a escalfar una mica més. El suficient per que al arribar la primera pujada una mica seria no em quedi més tirat que una kk. L’únic que d’haver escalfat més segurament hagués pogut seguir al meu “objectiu”... Bé, a la propera ho tornaré a intentar, jejeje.


Al principi anava amb el Diego i el Salamero del Ambisist i després ja els he deixat i he fet gairebé tota la cursa amb els mateixos. He anat atrapant gent cap al final i un parell m’han atrapat i deixat al principi. És el que te ser diesel i sortir amb el motor fred...



De la resta de la cursa doncs res a destacar a part del recorregut super guapo. El millor de tot un bobsleigh genial a poc de meta i el pitjor de tot doncs que a falta de 20 km se m’ha trencat el portabidó i he perdut tota l’aigua que em quedava. Sort de l’últim avituallament!!!
Anècdotes del dia: Jo traient el fetge a plat per una recta tirant a pujada i ens passa el Lozano com un avió. Després em trobo al Perarnau del Massi pixant i demanant-me una càmera (que li ha deixat el Ribi, jajaja). Ja molt més endavant em trobo a l’Argelaguer demanant una clau allen de bieles, com si la gent sortís a les curses amb una allen del 8 a l’esquena, jajaja. Pobre tio, per que anava molt bé.
A l’arribada m’ha tocat esprintar amb el José Marrase del Progress-OKI, però no l’he pogut guanyar... M’ha faltat una pujada dura per poder deixar-lo ja que en les zones tècniques anava millor que jo, però pujant anava jo millor.
Al final dels 64 km he fet el 18è general i 11è Elit... M’he de plantejar seriosament passar-me a Master 30, per que de ser-ho em sembla que no hagués baixat del podi en tot el que portem de temporada, jajaja (Cobarde, cobarde, cobardeeeee).
Destacar que els 4 primers (Joan Llordella, Israel Núñez, Freixer i Dario Gasco) han entrat en els 4 primers minuts i que el 5è (Carlos Coloma) ho ha fet ja a 10 minuts. També cal dir que surt d’una lesió a la mà i que a l’Isma l’hi han agafat rampes i ha acabat com ha pogut. Si es que això d’emancipar-se ja li està passant factura abans d’hora jejeje.
El Charlie! al final s’ha retirat... me l’he trobat a meta tossint com un gos. Recupera’t aviat que has de guanyar pernil a La Selva!!!




Al poc d’arribar jo ha arribat el Miki i més tard el Ribi. Aquests són incombustibles!!!

Aquest diumenge 29 la cita serà a Sta. Perpètua de la Mogoda, un circuit ideal per pillar pajarote del 15!!! A veure com es porten les Schwalbe Furious Fred

Classificacions [+]

Fotos by: http://www.bicicat.com/ [+] & Kore

l