RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, de febrer 10, 2008

CAP DE SETMANA INTENSIU by Ro



Després de 5 dies de no tocar la bici per culpa de la grip, aquest cap de setmana he pogut exprimir-me a fons. La idea era sortir tant dissabte com diumenge en carretera i fer kilometrada els dos dies. No tenia ànims per anar a córrer a La Selva.
Dissabte:
Surto sense saber com respondré després de tants dies sense tocar cap bici (ni la frikibike ;-)... aclaració per als mal pensats) i agafo la C-17 fins a La Garriga per estirar les cames. Les sensacions són bastant bones i agafo per Cànoves fins a Llinars del Vallès. Allà tiro direcció St. Celoni fins al desviament de Vallgorguina on trobo un grup de 15 o 20 triatletes que estan encerclant un cotxe conduit per un iaio... ¿? Jo vaig seguir amunt creuant-me amb l’Eduardo Gonzalo i ja baixant el portet tiro cap al mític Pollastre, on em creuo amb uns 20 Mazda MX3 descapotables, fins a Mataró. Allà agafo direcció Argentona i pujo pel no menys mític “Col du Parpers” (com diuen el Tiko i l’Ismael Ventura) i aquí em passen els 20 Mazda MX3. Cony de iaios amb rosses al seient del copilot!!! Baixant atrapo un trailer d’una autoescola i majuda a fer la pujada d’entrada a La Roca a 50 km/h. Després ja carretera de La Roca fins a caseta.
Distància: 140,2 km
Temps: 4h 42’
Desnivell: 1425 m

Diumenge:
Surto sabent com respondré després d’haver sortit ahir. Si, amb mal de cames i sense força, però pels meus coll*** que faré la ruta que tenia pensada.
Com ahir agafo la Meridiana per la C-17, però em desvio cap a Santa Maria de Montcada fins a Cerdanyola i allà tiro cap a Ripollet, Poligon Santiga, Polinyà, Sentmenat i Castellar del Vallès. Aquí ja constato el que feia estona que notava i és que la cosa no va molt fina. Ho constato per que arribo a Castellar amb 8 minuts més del que solc trigar fent aquesta mateixa ruta, però segueixo decidit a continuar... bufff.
De Castellar tiro cap a Sant Llorenç de Savall, Gallifa, Sant Feliu de Codines, Bigues, L’Ametlla del Vallès i finalment La Garriga. Sembla que avui tots els grups s’han decidit a anar contra corrent. M’he creuat amb multitud de grups, fins i tot un de amateurs amb un Spanish Champion, però en la meva direcció ni un... amb la falta que em feia poder anar a roda d’algú, ni que fos d’un carro tirat per mules.
Un cop a La Garriga he repetit el recorregut d’ahir fins a Llinars, però un cop allà he pujat per Can Bordoi, he seguit per Dosrius i he tornat a pujar el “Col de Parpers”, aquest cop arrossegant-me bastant i sense el camió que m’ajudés a entrar a La Roca. Finalment he agafat, igual que ahir, la carretera de La Roca on he passat a dos que estaven pixant a la cuneta i he pensat que llàstima que estiguessin parats per que tenien bona planta per poder anar a roda...
Doncs joder si tenien bona planta. Gairebé al arribar a la cruïlla de Vallromanes m’han atrapat i m’he posat a roda fins a Montcada a 40 km/h i tirant tota l’estona el mateix (que diria que era el Zamora, el triatleta!!!). A Montcada jo he seguit fins a Santa Coloma i ells s’han desviat i de 40 km/h he passat a 30 km/h i patint com un animal amb el vent de cara... ufff, que dur que ha estat... i més quan he arribat a la Meridiana i els he vist que passaven... aaargggg!!!
Distància: 140,3 km
Temps: 4h 53’
Desnivell: 1690 m

Doncs aquest ha estat el meu cap de setmana solitari preparant les properes curses. A veure que tal els ha anat a la resta de Bisontes a la cursa... Esperem la crònica!!!!

RAMON EL RODAMÓN - Santa Lucia Cotzumalguapa (Guatemala) by Ramonet

Dia de descans obligat, el meu company el Jordi ahir el vespre va començar a agafar febre, jo ja estava acollonit per si era la malaria o el dengue, per sort aquest matí ja estava a la temperatura normal.
Diu que es sinusitis que a Barcelona ja li passava i aquí amb la pols de les maleïdes carreteres en obres li ha tornar, com a conseqüència diu que el proper dissabte torna a casa, jo ja li he dit "cobarde!!", però no funciona. Això si em deixa d'herència el seu seient super tou, el fogonet de benzina (el meu d'alcohol una merda) i uns mapes de veritat no els meus que no es amb relleu.
Per tant demà un altre cop sol, ja m'havia acostumat a tindre companyia, han sigut 10 dies divertits amb ell i el canadenc.
La ruta d'ahir pura baixada, excepte els primers 15 kms bordejant el llac, amb unes rampes de plat petit i pinyó gran, bueno el Jordi caminant, jeje. Però la resta una baixada de 1500 mts de desnivell, una ruta molt guapa.


Creuant el llac Atitlan, la bici sobre el sostre, tot el viatge patint que la bici acabes al fons del llac.


El mítics Tuc-Tuc (per el soroll del motor) de l'India, van com bojos, això si he arribat a veure 8 persones en un, i no per precisament per ciutat.


Un volcà, i la foto amb truc, no es fum es un nuvol. jejeje.

Santiago Atitlan - Santa Lucia Cotzumalguapa
84 kms
4:01:00 h
20,9 kms/h

Etiquetes de comentaris: ,

l