RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, de gener 09, 2008

ÚLTIMA CRÒNICA... DESDE BARCELONA by Ramonet

Demà ja surt el meu avio direcció Mèxic, amb parada a EEUU. Per mi el pitjor dels viatges amb la bici es arribar al lloc amb el avio, sobretot si hi han escales.
Avui sortida de 2:30h amb btt per el meu jardí (Collserola) per despedir-me dels camins habituals i de la Storck de menys de 10kg que d'aquí un parell de dies estaré pedalant amb la Giant amb alforges que pesara uns 40kg, com diu el Robert entrenament follet tortuga ;) .


El meu equipatje per 2 mesos, bueno la Lola no vindrà però volia sortir a la foto.

Etiquetes de comentaris:

MARROC; PETIT VIATGE CICLOTURISTA PER L'ATLES
Tercera Part
(... i última!)
by Charlie! "Capità
Ortlieb"

29 desembre
Això de dormir en un llit en compes del terra de la tenda és tot un luxe i encara més l’esmorçar que ens tenen preparat; formatgets, mantega, melmelada, el típic pa rodó, llet i te. Jo mai abans havia probat el té, així que no puc comparar, però els que en donen està boníssim, molt dolç, crec que m’he enganxat! Fora fa un dia del bons, amb fred (estem a 2.200m) però amb un cel sense núvols. La ruta d’avui serà d’anada i tornada quasi pel mateix lloc, anirem a visitar uns llacs prop d’Imilchil per tornar a dormir al mateix lloc d’avui... podrem anar quasi descarregats, quin luxe, les coses ens les guarden a l’alberg.
El primer tram del recorregut discurreix per una pista de terra que va planejant i passant per alguns pobles, sembla ben bé una estampa de pessebre; la gent vestida amb la chilaba, burros carregats, cases de fang i canya,.... per aquí també hi ha nens amb ganes de “saludar”. Finalment arribem a una carretera asfaltada que amb alguns repetxons va fent via al costat del riu. Anar pedalant i fent fotos, com uns autèntics guiris! Just abans d’arribar a Imilchil el David s’il.lumina al veure una pista que està convençut de que ens durà als llacs i així podrem fer una ruta circular sense haver de repetir el mateix a la tornada. El troç de la carretera fins als llacs és sense dubte un dels més genials que he fet mai, ens endinsem en un altiplà de terra tova que cal seguir la traçada de les cabres, tot rodejat al fons per muntanyes nevades, preciós. Talment com si estiguèssim a Mongòlia tu, fantàstic. I encara més fantàstic és veure de sobte, darrera una pujadeta un inmens llac blau... amb tanta emoció no vaig poder evitar de plantar un altre pi enmig de l’estepa, jajaja! Dinem una mica tot mirant el llac i ens en tornem aquest cop per la pista cap a Imilchil, passant abans per un altre llac també espectacular. Mentre ho fem ens creuem amb gent local amb caballs i burros tots vestits de manera tradicional, talment retrocedint unes quantes dècades.
Abans d’arribar a Imilchil retrobem la carretera, passem pel davant del desviament de la pista que em seguit pel matí i desfem tot el que em fet fins arribar a Agoudal on està l’alberg.... i el cuscús!!! Li vam demanar al paio de l’alberg si ens en podria preparar un, ja que estem doncs probarem l’auntèncic cuscú que puc afirmar que està de muerte. Només calia veure al Gabriel i al David devorant-lo i acabant-se la safata que semblava inacabable... vaaaaale! jo també vaig fotre’m fins el cul, quina rebentada de cuscús!!!!

30 desembre
Ens aixequem a -1ºC dintre de l’habitació o estem dintre d’una nevera? L’esmorçar com el d’ahir ens posa a to, continuem la ruta de nou tots carregats amb les alforges. Durant el primer tram ens guien uns “riders” locals, un parell de nens en bicis destartalades que els obsequiem amb un Mars i unes pales de pim-pom. Sobre el mapa hem de passar un port no tant dur com el d’abans d’ahir (uns 15km de pujada i suposem que menys de 2.700m) i desprès tot baixada perquè desde que vam sortir que em tendit a anar pujant sempre fins anar a parar a les Gorges de Dadès. Només acertem que començarem pujant, perquè de la resta res de res, l’Atles ens té preparades unes quantes sorpreses ja habituals. El primer tram planeja però de seguida s’enfila de manera durilla, tot per pista forestal. Quan portem el 15km que pensen que té el port (passem de 2.200m a 2.600m) pensem que ja tenim la feina del dia feta perquè començem a baixar.... sorpresa! a l’arribar als 2.450m deixa de baixar per tornar a començar a pujar de nou. En aquesta baixada hi ha la primera i darrera averia mecànica del viatge, el Gabriel trenca un radi, però som tant xulos que portem un mecànic professional entre nosaltres cortesia d’Espaibici! Com que s’ha trencat precisament el més xungo, el del costat dels radis, en comptes de cambiar-lo tensem els del costat i la roda queda fina. Abans que se m’oblidi, baixant l’Adrià ens ofereix un autèntic i genuí Superman aterrant sobre de la neu del costat de la pista.... ens surt un oooohhhhh!!!!!!! d’autèntica admiració per aquesta gesta espontànea, per sort no li passa res ni a ell ni a la bici.... com tampoc a la Carol i la seva bici que al principi del dia ens ofereix un backside del bons, és el que passa quan la bici pesa massa del darrere i la roda del davant enganxa una pedra!!
En aquesta pujada que és per cara nord trepitgem una mica de neu que li dóna un aire més autèntic a la història i més quen s’ens creua un camió de milions d’anys mig destartalat i ben carregat. Un cop coronem el segon port a 2.667m comença un altre cop la baixada.... fins a 2.530m on desprès d’una explanada comença de nou la pujada i lluuuuuny es veu el final del port.... serè el definitiu? Finalment desprès de 6km i arribar a 2.794m coronem el que definitivament és el darrer port del dia, portem quasi 30km, el doble del previst pujant.I ara toca fer possiblement la baixada més llarga que he fet mai en la vida, 22km passant dels 2.794m als 2016m. No baixa gens port, però és constant, molt divertit, llàstima que al final els braços em fan fluixera, és el que te baixar amb una forquilla rígida... i la meva Reba Wold Cup morta de fàstic a casa!!!! Al final del port i ja fins al lloc on dormirem ens endimsem en una vall i anem creuant pobles, saludant amb “salaams” de tot cristo i fins i tot ens creuem amb uns que estàn de casament. També hi ha unes quantes emboscades rotllo repetxons durillos, però finalment arribem a l’asfalt i trobem un bon lloc per acampar totalment solitari pensem.... en una puta carretera molt llarga i sense ningú precisament s’ha de parar un camió davant dels nostre nasos mentre pugem les bici, d’on baixen uns paios i es foten a resar allí davant. I nosaltres que no voliem ser vistos! Per sopar, com que el viatge està arribant a la seva fi, decidim rebentar-nos tot el que duem i fem els plats estrella de la casa; fideus xinesos, arrós, xoriço i fuet, només faltava un fanta de taronja per completar-ho!

31 desembre
Si a l’alberg feia fred pel matí ja ni us explico el que és canviar-se fora de la tenda a -3ºC amb un parell d’ous! Mentre recollim els trastos un paio que passava per la carretera en bici s’ens para, s’asseu i ens observa atentament sens dir res. La intimitat en aquest país l’entenen d’una altra manera. Mira tant que al final quan marxo li dono la bossa de galetes mig acabada que tenia per trencar una mica el gel i joder! no en deuria menjar gaires de galetes, desprès ens avança amb la seva bici com un llamp! Avui és el darrer dia, ja suposadament tot baixada per carretera fins arribar a la furgo, passant abans per le Gorges de Dadès. Naturalment hi havia baixada, però amb emboscades algunes dures de veritat, però el paisatge s’ho val. Feia estona que teniem ganes d’arribar a un punt en concret del camí, justament al sortir de les Gorges, perquè en una guia del Marroc sortida una foto d’una baixada per unes curves fantàstiques. Si arriben a estar en algún port d’Europa segur que serien mítiques del Tour o del Giro. Només són uns sis revolts, però en pocs km superen un desnivell considerable, sort que les tenim de baixada. I entrant de nou a l’ampla vall amb força calor la carretera es torna amable fins arribar a Boumalne-dades final de la nostra curta volta cicloturista. Però la pregunta que ens fem tots.... estarà la furgo? Li faltaran les rodes? Per sortir de dubtes em de fer la darrera pujada que creua el poble i pam! allí està la furgo tota sencera com una campiona, viscaaaa!!!!!
Desprès d’estar mig dia pedalant ens ve de gust una dutxa, però el paio de l’hotel que sn vigilava la furgo diu que te problemes, així que ens rentem com podem, carreguem les bicis i parem al poble a comprar una mica de menjar per dinar, la idea és passar el Cap d’Any a Marrakech ja de camí de tornada cap a casa. No tenim cap pressa excessiva, però cal anar fent ruta de tornada que el dia 2 alguns de nosaltres treballen. De camí parem en un dels molts llocs de venta de terrissa que hi ha a la carretera i comprem records, tot un clàssic. El camí de tornada fins a Barcelona és exactament el mateix que el d’anda, ens espera una palliça de furgo, unes 28 hores aquest cop parant a Marrakech contant el ferry per passar l’Estret.
A Marrakech arribem ja fosc i ens costa molt decidir-nos on deixar la furgo tota carregada, finalment la deixem en un parking vigilat i ens endinsem a peu per la jungla de la ciutat.... tot i que moltes botigues ja estàn tancades, hi ha un bullici comercial pel carrer espectacular, però el més espectacular és la convivència del peatons amb les bici i motocicletes, aquí tot cristo pita per pitar i fa equilibris. Els iaios cebolleta de la Diagonal que es queixen del carril bici aquí segur que els agafa un atac de cor! Ens endinsem entre la multitut, sopem en un xiringuito i mentre tornem cap al cotxe guiats pel GPS (no hi ha ni un puto carrer recte i tots semblen igual) pam! s’ens fan les 12 i entrem al 2008 de la manera més extranya possible, increible! De fet és el nostre Cap d’Any perquè tot i que al Marroc hi ha una diferència d’una hora nosaltres sempre em mantingut la nostra hora. I la resta del viatge res a destacar, amb el David al volant ens plantem a Ceuta en una tirada nonstop, creuem la frontera tercermundista, tenim problemes a l’hora de comprar el bitllet, ja se sap, pel matí del dia 1 de gener els ordenadors tenen resaca, ens enlenteix també un baixell que es crema al port i finalment entrem de nou a Europa, ens queda una tirada inmensa fins a casa que es fa força pesada per finalment arribar de matinada a Barcelona, fi del viatge!!!!
Estem tots molt cansats, però demà desprès de descansar la palliça de cotxe queda oblidada i només ens queda el bon record de tot plegat, de l’inmensitat dels paisatges, de la dura vida de la gent de muntanya però que no els fa endurir el caràcter, de la convivència entre nosaltres, ...
han estat pocs dies però molt intensos, segur que hi tornem.... però aquest cop en avió, a veure si Viatges Marsanç no ens torna a fer la pirula i ens anula els vols!!!!
SALAAM MALECUM!!!!!!!

P.D. I el proper viatge cicloturista serà a....... [+] ... qui s'apunta?¿?¿?!!!!!!!!

Etiquetes de comentaris: ,

l