RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, de gener 08, 2008

MARROC; PETIT VIATGE CICLOTURISTA PER L'ATLES
Segona Part

by Charlie! "Capità
Ortlieb"

27 desembre
La primera part de recorregut entre Boumalne-dades i Tinerhir és per una carretera asfaltada en bon estat, però sense gaire vorera. No passen gaires cotxes, però els que ho fan van molt ràpid, crec que no estàn gaire acostumats a això de trobar-se ciclistes. Quan pedalava per allí semblava que tendia a pujar una mica, però mirant la gràfica del Polar a casa diu en contrari, la cosa anava avall amb algún repetxón. Deuria ser el vent de cara que feia que donava aquesta sensació de pujar. El paisatge és inmens, la carretera discurreix per enmig d’una vall molt ample i plana sense arbres i vegetació baixa, al fons a banda i banda muntanyes, més altes les de l’esquerra que és cap on entrarem més endavant. Desprès de 40km que al final es fan una mica monótons arribem a Tinerhir, on ja no fa el bon dia amb el que hem començat, s’està ennuvolant.
Comprem alguna cosa per menjar i primer contacte amb la realitat diària de la gent i del país. La ciutat està força destartalada i regna també tot un desordre general, on a més es confirma una sospita que fa estona que em dona voltes al cap; les úniques que treballen són les dones, els homes es toquen ben be els ous ja sigui contemplant l’infinit, ajaguts a terra o voltant sense pressa. Sortim del poble on parem a dinar en una explada davant d’un petit acantilat on sota hi passa un riu, únic lloc on creixen arbres i es veu verd amb terra cultivada, com un petit oasis. Mentre dinem una grupeta de japonesos ens inmortalitza menjant xoriço, els devem semblar la mar d’estrafolaris.
El dia es va aguantant i toca pujar un portet curt però durillo. Mentre ens reagrupem uns paios de la terra que parlen castellà i van passejant per la carretera (és curiós, força gent en sap) em pregunten que què ens sembla la vida del Marroc..... jo els dic que tranquil.la per no dir que em sembla que es toquen força els ous!!!
Ara ja la carretera pica amunt de mica en mica i finalment entrem a les Gorges del Todra. La vall s’estreny fins que la carretera passa just al costat del riu i a banda i banda parets amunt d’uns quants centenars de metres, impresionant. Ja comença a fosquejar, així que creuem les Gorges i busquem un lloc per acampar, demà pel matí les tornarem a fer amb llum i així poder-les disfrutar. Trobem un lloc on acampar força curiós i justament llavors comença a caure una mica de pluja que a moments sembla com una mica gelada, com si nevès suaument, però res.
Per sopar? El David ens obsequia amb uns suculents tallarines al pesto cremats que li posem moltes ganes per menjar-los, però tú, tampoc ens queixarem per lo menys a cuinat! No fa gaire fred per estar a 1.355m, però comença a ploure força i així fins fins la matinada, jo ja em pensava que el viatge a pendre pel sac!!!!

28 desembre
El dia s’aixeca fantastic, per lo menys en direcció cap a on hem d’anar. Recollim el campament i tornem enrera a fer de nou la gorja. Hi ha un lloc que venen recors i un paio ens vol canviar l’Adrià per un camell i la Carol per 300 camells!!!! Merda, llàstima que no hi hagi espai a la furgo, sinó montem sortides en camell per Collserola!!!
Amb la llum del sol les parets encara semblen més altes, és fantàstic. Unes quantes cents de fotos i vinga, seguim el recorregut que ara ja definitivament fa pujada. Dels 1.355m als 2.705m en quasi 55km, tot seguint el riu que en llocs s’ha menjat la carretera, això dels murs de contenció no està gaire de moda per allí, suposo que per falta de recursos. Cada cop la vall es va obrint fins fer-se realment ampla de nou i suavitzant-se fins que rampot de pujada i una altra explanda inmensa, que com la d’ahir, a les bandes lluny hi ha muntanyes una mica emblanquinades. Cap al km 40 entrem a Aït-Hani i deixem l’asfalt, entrem per una pista de terra en bon estat.
Al principi fa gràcia, però al final ja cansa una mica.... sembla ser que la diversió dels nens dels pobles quan veuen guiris gilipolles que podent anar en cotxe van carregats en bici els dóna per vindre a saludar alguns, la majoria volen xocar de mans i dir “salaam aleikum” (per quan torni m’enganxarè unes mans de goma al manillar) i algun capullos, pocs, foten cops a l’esquena, pessiguen i algún cabrón tira alguna pedra, sort que tenen la punteria al cul. Doncs algun d’aquests cabrons em va mangar els meus súper guants de windstopper que duia sota dels pops del portabultos!!!! No eren gaire bons, però em farien falta més endavant que pel vespre fot rasca.
Sortint del poble parem a dinar i comença una altra cosa típica de l’Atles, els ports trampa; quan sembla que arribes pam! curva i lluny veus el final.... i una merda, quan arribes pam! curva i al fons el port. Així fins a la cota màxima del dia, a 2.705m on a -1ºC planto un pi en unes runes, quin gustasso, quina ventilació, quina vista tot cagant!!!!
La baixada també és trampa, costa molt perdre alçada i fa molta rasca. Qui ho passa realment malament és la Carol, segur que no l’oblidarà mai (i nosaltres tampoc.....jejeje.....) fins que ja de nit arribem a Agoudal on ràpidament entrem en el primer “alberg” que trobem, de pet a l’estufa de llenya que no se d’on la deuen treure, no hi ha arbres!!!! El propietari del garito és un paio jove que parla anglès i s’el veu amb empenta, de seguida apareix amb un cubell d’aigua bullint per refer el peus de la Carol, experiència que crec que mai oblidarà (i nosaltres segur que tampoc una altra vegada!!!!!). El garito és sencill, quatre parets, l’estufa, una tele amb parabòlica (n’està ple!) i una taula i seients molt baixos. Ens dutxem amb aigua mig calenta, sopem una tagine plat típic del Marroc i ens anem a dormir al congelador, una habitació sense cap tipus de calefacció i amb el sostre de canya i fang! CONTINUARÀ...... *********************************************************************************** **************************************************************************** ********************************************************************************* *******************************************************************************

Etiquetes de comentaris: ,

l