RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dissabte, de gener 05, 2008

MARROC; PETIT VIATGE CICLOTURISTA PER L'ATLES
Primera Part
by Charlie! "Capità Ortlieb"

25 desembre
A les 19 hores quedem tots prop de la plaça Joanic de Barcelona; l'Adrià, Gabril, Ferran, David "Gran Gurú" d'Espaibici, Carol i Charlie!. El dia abans havia anar a recollir una furgo de lloguer de 9 plaçes, ho carreguem tot i vinga, cap al sud. La idea inicial era baixar en avió, però per problemes de places decidim baixar per carretera, ens espera una bona kilometrada!! Anem fent relleus de conducció, res més a destacar.

26 desembre
El dia surt i seguim anat cap al sud en furgo.... finalment arribem a Algeciras de bon matí, on agafem un vaixell que ens creua sense problema l'Estret de Gibraltar. Tant fàcil per uns i tant difícil per d'altres! Mentre compro els bitllets em diuen per primer cop "amigo", paraula que sentirem indeterminades vegades en tot el viatge!!
En poca estona ens plantem a Ceuta, estúpid reducte del colonialisme del passat i en una altra poca estona estem a la frotera amb Marroc. Abans de creuar-la cambiem moneda, € per dirhams i tot sens baixar del cotxe! Un paio s'apropa a la finestra del cotxe, et diu a quan està el canvi i si et sembla bé canvies de moneda allí mateix, fantàstic.
Amb les butxaques plenes, cap a la frontera on t'adones de seguida que això ja no és Europa.... Bienvenido amigo a Morocco!!!!! Un paio que naturalment espera propina t'omplena els papers necessaris per poder passar, llavors cal anar a la guixeta dels passaports perquè els segellin, a continuació cal anar a validar el cotxe en una altra guiexeta on et donen un paper perquè vagis a buscar al cap de l'aduana i sobre d'una taula de pedra a l'intemperie et fa unes preguntes i et signa sobre del mateix paper perquè tornis a la guixeta perquè et segellin de nou. Amb tot aixó passa una bona estona. Ja amb tot signat encara cal ensenyar els papers un parell de vegades més i vinga, ja estem a Marroc.
El que em va sorpendre és la verdor del paisatge, m'ho esperava tot sense vegetació. Per carretera en aproximem a Tanger i ja per autopista cap a Marrakech. Tot i que l'autopista és moderna, el que l'envolta és una mica sorprenent; gent caminant per la vorera, creuant-la o simplement mirant com passen els cotxes. Ramats d'ovelles pasturant pel costat, vaja, que a una ovella dels collons se li marxa l'olla i no té cap problema per invadir els carrils de l'auropista per on passen els pocs cotxes que la utilitzen. Està clar que no estem en el Tercer Món, però tampoc en el Primer Món!
Sense parar, autènticament Non Stop fent relleus, anem cap al sud. Finalment arribem a Marrakech i ens endinsem en un autèntic caos circulatori i peatonal. Només hi ha una premisa que la compleixen de forma sorprenent i que simplement és no coalisinar, ja està. A partir d'això tot està permés sense problema, tot s'hi val. Motos carregades amb quatre persones, bicicletes suicides, peatons eixalabrats, cotxes creuant a sac,.... mai abans havia vist un desordre ordenat. En David que és ell conductor en aquells moments de seguida s'adapta a tal desordre i ens treu tant ràpid com pot direcció Ouarzazate. Ens endinsem per una carretera nacional que s'enfila amunt i més amunt per un inacabable port de muntanya, que quan sembla que finalment corones i baixa doncs...... No! Torna a pujar encara més amunt per tornar a baixar i pujar i baixar.... ja és un altre cop de nit i el cansament de la puta furgo ens està deixant tocats, així que abans d'arribar a Ourzazate trobem un lloc on parar a dormir anomenat Kasbah Imini, una garito on per 150 dirhams (uns 15€) ens donen allotjament i esmorçar. De sopar no ens en donen, però ens deixen la seva cuina per poder cuinar el que portem. Ho fem ràpid i a dormir que estem cansats!

27 desembre
Amb les forçes renovades i un dia esplèndit ens llevem, esmorçem com uns reis a la terraseta on fot una bona rasca i vinga, a continuar el viatge, encara ens queda un troç per arribar a l'inici de començar a pedalar.
A l'igual que ahir passem per diversos controls policials, però que no ens diuen res, només paren als locals, deuen tindre l'ordre de no emprenyar als guiris, estem de sort. Arribem a Ourzazate on esncara està més ple de policies per tot arreu, fins i tot a costat i costat de carretera. Més endavant ens assabantem que esperen l'arribada del rei del Marroc, en Mohamed VI que ve a fer unes partidilles de golf amb un representant de l'Estat Francès. Res, cosa de peixos grossos, el poble fotent-se i ells donant-li al vici... jo vull ser rei, ser per collons cap d'estat.... Nosaltres continuem el nostre camí i desprès encara d'una estona arriben, finalment, a Boumalne-dades inici del petit viatge cicloturista. Ja estem a mig matí, però hem arribat, les ganes de pedalar són inmenses, quina il.lusió!!!!!! Abans cal buscar un lloc on deixar la furgo que no ens la maguin, un parquing d'un hotel és un bon lloc. l'Adrià negocia amb el paio de recepció i acorda un preu perquè ens la vigili.
Descarreguem els tratos i ens engalanem de ciclistes. A darrera hora modifiquem la ruta, farem una volta circular que ens durà de nou a on tenim la furgo, abans teniem prevista una altra ruta que calia agafar transport, massa complicat coordinar-ho tot, crec que hem acertat amb la decisió. I amb les alforgues plenes i l'esperit lleuger ens endinsem cap a l'Atles en búsqueda dels Berbers..... CONTINUARÀ......








Etiquetes de comentaris: ,

l