RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dissabte, d’octubre 13, 2007

PEDRAFORCA (2.497m)

Un cop acabada la temporada, toca descansar uns dies de la bici.... quedar-nos al sofa? Noooooo!!!!! Ara toca fer cims i un que feia molt temps que tenia pendent amb un excompany de feina era el Pedraforca. Així que aquest divendres aprofitant un dia de festa perquè es celebra que uns paios van anar a exterminar indígenes a un "nou" continent, va ser el dia escollit pel BisonteTrekkingTEAM per anar-hi; Laura, Carras, Pollo, Epic, Juuud, Carol i Charlie!. I per descomptat el meu colega Ricky i rebatejat el divendres com a Vanilla Ice, co-autor de la original idea de fer el Pedraforca (collons Ricky, som gilipolles i poc originals, amb la quantitat de cims que hi ha i anem a fotre un que cal demanar tanda per poder estar al cim, jajaja!).
Arriva divendres, megamatinada, fem la puta cua de pixapins buscant boscos (nosaltres no ho som, noooooooooo!) a les obres d'abans de Berga, bàsic esmorzar a base d'entrepans de truita, els més lents en servir-se de tota la història de les duríssimes ascensions al Pedraforca i cap a l'inici de l'excursió.

Aquesta comença al trencall que duu al refugi Lluís Estasen a peu de pista de Saldes al Collell. El primer troç fins al refugi es fa en un moment per un sender amb arrels que puja una mica, desprès un sender que planeja molt suau. Fins aquí ens acompanya la Juuud i el Marc (el futur dels bisontes, encara dintre de la panxa!!!), la resta continuem pel mateix sender que ja de pla en té ben poc i no deixa de pujar, guanyant alçada en cada pas. Els esbufecs són directament proporcionals al paisatge... i aquest cada cop és més impresionant, jejeje!!! Així fins arribar al Coll de Verdet on es divisa perfectament el cim, fa un dia fantàstic.
Eh! primer contacte amb la neu de la temporada, unes minúscules clapes ho fan possible, a veure si aquest any podem fer alguna baixada, que l'any passat no vaig ni treure la taula de la funda...
Del Coll de Verdet fins al cim la pujada és totalment diferent, toca grimpar per la freda roca, amb algún tram una mica complicat sobretot pels baixets. La cosa és més espectacular que complicada, no cal cap material específic. El troç més complicat està justament al principi, desprès és un puja-baixa fins arribar al cim, on naturalment hi arribem tots amb un gran somriure d'orella a orella. Hi ha força gent, però altres cops que hi he estat encara era molt pitjor. Mengem alguna cosa, fem les fotos de rigor i vinga, baixada fins a l'enforcadura i tartera avall. Cada cop hi ha menys pedra a la part superior de tant passar gent, fem la pesada baixada fins arribar a un senderillo que ens durà un altre cop al refugi Lluís Estasen i desprès al cotxe, on està una radiant Juuud que al contrari del que pensàvem tots, no s'havia aborrit esperant-nos!!!
Desprès d'un intent fallit de menjar plats combinats ja en un càmping prop de Saldes, anem a sopar a Ventolà, que no ve de camí ni de collons, però així fem una visita a casa dels meus pares prop de Planoles. Visita cultural a la casa i rebentada a Ca l'Anna de Ventolà; escudella, amanides, meló amb pernil, pollastre, vedella amb bolets,.... els 125km fins a Barcelona són el final de la traca......... el proper cim? L'Epic ha proposat Els Encantats.........








Etiquetes de comentaris:

ANBASO- FALS by Ramonet

Ja a aquestes alçades de temporada ja poques curses hi han, així que no hi ha molt a escollir, i la que feien aquest divendres festiu era la penúltima cursa d'Anbaso que es feia a Fals.
Les curses d'Anbaso son a les 9h la sortida, no entendre mai per que no sortim a les 11h, total per menys de 2 hores de cursa... Aixi que amb un ull obert i l'altre tancat agafo la RamonFurgo i vaig cap a Fals tot solet, que els altres bisontes s'han rajat, jejeje.
Tot tremolant del fred que feia em fico a la sortida, i "PUM" petard i tots com a bojos a treure espuma per la boca durant 2 hores. El circuit molt divertit i tècnic, quasi tot senders i trialeras canyeras, i de pujades ben poques. Seria perfecte per fer al meu ritme tot entrenant però en cursa per mi son una agonia per que baixant em treuen un mon cada trialera, a sobre em foto un parell de Supermans per provar si la cara després de l'accident treballant em va quedar ben soldada.
A la fi guanyador Ismael Ventura(counter) que anava perseguint un tio amb moto que es veu que al final a meta el va pillar, i en feminas la Nuri (Tnt) jo en una discreta 13a posicio general i 11é Elit.
La setmana pròxima hi ha la escalada a Montjuïc de carretera, si no em "rajo" de ultima hora aniré a cremar els últims "cartutxos" perseguint carreteiros Montjuïc amunt, això si m'hauré de inventar alguna excusa que allà no em val la de las trialeras ni las baixades técniques.
Per cert mes fotos a http://anbaso.eeequip.com que ja podrien estar a totes les curses fent fotos, jejeje.



l