RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, d’octubre 01, 2007

REPRESENTACIÓ BISONTE A.... GUATEMALA!!!!!
Avui dilluns el nostre bisonte ciclista, duatleta i escalador s'ens ha marxat cap a Guatemala, on fa dies que ja està la bisonta Neus, amb un parell d'ous, cap al Casal Català de la Ciudad de Guatemala, la capital del país.

Des d'aquí els desitgem tota la sort i que si no tornen ens anirem nosaltres a visitar-los!!!

SELÈNIKA 2007 (by Ro)


Els bisontes donem per acabada la temporada!!!

Hi haurà qui encara farà alguna cursa més (La Trinxacadenes?), però més per costum que per altra cosa...
Per acabar la temporada ahir varem fer la ja mítica entre les mítiques, La Selènika, que en la seva 19ena edició van tenir la genial idea de canviar l’escenari habitual fent que el circuit fos més dur. Per compensar-ho el van fer més curt. De 108 km de l’any passat aquest any van passar-lo a 87 km. Pel meu gust era millor l’anterior. Sempre he dit que els terrenys amb pedretes ens els que la roda del davant va per on vol i la del darrera no tracciona i patina no m’agraden, i el d’ahir era així. Però vaja, per gustos els colors.
A la sortida hi érem tots, fins i tot la Carol. L’únic que va faltar va ser el Carras que encara estava intentant assimilar el Jet Lag de dos setmanes a la Xina i intentant digerir l’últim “lollito de plimavela” que li van donar a l’avió, juas, juas,juas.
Aquest any es va sortir molt tranquil·lament. Tant que en el km 9,5 vaig tenir el meu km de glòria anant el primer, jejeje. De seguida va començar a pujar i el Ramon i un tal David Lozano (MSC) van posar la directa. Jo em vaig quedar a uns metres amb el David Sánchez (Ambisist) i dos més i una mica més enrera el Guillem Muñoz (Habital), el Roger Argelaguer (Bonavista) i el Carles Valls (Bonavista). També hi seria el Ribi (grande) però no el tenia localitzat i el Charlie! suposo que també però des del primer tram de carretera que no el veia.
Més endavant atrapo el Ramon que es queda una mica del Lozano a la baixada i em diu que s’ha descuidat de posar-se les lentilles!!! P*** mare... O se la fot o es perd vaig pensar...
Més endavant m’atrapa el Ribi i em diu que se li ha trencat el porta bidó i que li deixi aigua... jo no m’ho penso gens i li dic que una merda, que a l’enemic ni aigua... juas, juas, juas, que va, li vaig cedir el bidó sense problemes. Més en va tenir ell per acabar intentant empassar saliva i pols.
De primer que havia arribat a anar passo a 5è i després 6è quan em passa el Ribi. Després l’Argelaguer i el Muñoz que posen el turbo i em passen també cagant llets. Ja vaig 8è. Foto en baixada i entrem en zona de boira i primer avituallament que ens saltem. Veig que estan tots els primers reagrupats i el Ramon que ve per darrera. Evidentment s’ha perdut...
Comencem a pujar altre cop un grup de onze. El Lozano va sobradíssim i el Ribi es posa davant de tot a tirar. Jo em vaig quedant i a la següent baixada em deixen i penso que la meva aventura ja s’ha acabat, però al final de la baixada veig que tot el grup encara va junt i que no els tinc gaire lluny.
Tornem a pujar. Aquí comença el meu calvari amb les p**** pedretes que algú va tirar al camí!!! Cada dos per tres havia de posar el peu a terra per que em patinava la roda, grrrrr, quina ràbia. Tot i així les pedretes hi eren per a tots i no crec que els de davant anessin gaire millor (jajajaj, que il·lús).
Del calvari vaig passar al ressorgiment. Arribant a dalt de tot de la pujada passo al Ribi (aquest no compta per que no duia aigua), al David Sánchez i al Lozano que estava parat (quines cames mare de deu). Fem la baixada i m’atrapa el Lozano quan m’aturo a recollir les ulleres que una branca m’ha fotut pels aires... Avituallament, i altre cop pujada. El Lozano em pregunta quant queda alhora que veig al Carles Valls. Jejeje. Dos pájaros de un tiro. Segueixo sol. Es passa per un riu sec i altre cop amunt.
Fins a l’avituallament de Talamanca segueixo sol. Allà em diuen que vaig a 10 minuts del primer que el de davant meu està allà mateix i m’indiquen el que em queda... bufff, baixar, tornar a pujar i finalment baixar.
En aquest espai de temps atrapo a l’Argelaguer i un altre que no se qui és. Més endavant, en la part final de l’última pujada, atrapo a un tal Segú.
A partir d’aquí tot sol fins a meta patint com un cabró per que no m’atrapessin, per no punxar, per no perdre’m i... per costum. És el que te anar just de neurones. No les facis ser originals. Donen just per fer el que estan acostumades, jajaja.
Meta. Em diuen que he fet 4art i el Ramon 3er. Això si, m’ha tret 10 minuts el tio. Guanya el Muñoz i segon un que no conec. Ja veurem les classificacions per posar nom a tothom.
El Ribi fa l’onzè i el Charlie! el tretzè pensant si fer una altra volta o no, jajaja.
L’Epic no el veig arribar, suposo que m’estaria dutxant. Quina posició va fer? Crec que va dir sobre el 40. Ell ens ho confirmarà.
Quan ja varem dinar va arribar el Pollo i la Carol que van fer bastant tros del recorregut junts i van decidir retirar-se també junts. Al final amb la tonteria van fer 63 km. No està malament per la Carol en el seu primer any ciclístic.
Mes tard arriba la Noe que diu que s’ha avorrit... tot el contrari que jo que mentre anava pedalant vaig pensar que m’ho estava passant molt bé!!!
Bé. Una temporada més ja ha passat. Ara toca descansar una mica per després tornar a la guerra amb energies renovades!!!!


Pd: qui va a la Trinxacadenes?

Videos de la Selènika: http://www.tvmanresa.tv/

l