RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de setembre 17, 2007

COPA CATALANA MARATHON- GRANVALIRA by Ramonet

Aquest cap de setmana el bisonte team s'ha dividit en dos. Encara no entenc que hi ha caps de setmana que no hi ha res i d'altres ho fan tot a la vegada. Charlie i els casi bisontes Ribi i Noe a Vitoria amb el Kore que realitzava les funcions de Cherleader, i a Andorra jo el Robert el Xavi i el Epic.
El millor de tot va ser el dia abans la immensa pizza o quelcom semblant que em vaig menjar i que no varem dormir a la Ramonfurgo, el Xavi ens va cedir un lloc a la casa d'un familiar seu que no hi era, i el millor es que era en el mateix soldeu. OOOHHH grande!!!! La sortida era a les nou, quan anem a inscriure-ns ens emportem la sorpresa que la cursa de "marathon" que en un principi feia 60 kms, després 42kms ara feia 34kms, ostia si ens despistem al final serà de 20kms, jejeje. Jo ja podia fer la setmana passada les 6 hores de resistència de Sant Gregori per pillar fondo, jajaja, que hi farem, al final vaig entendre una mica la decisió ja que el circuit era durissim per ser 34 kms, pero que amb uns quilometres mes tampoc hagués passat res...
El circuit tot anava per sobre dels 1800 mts, i ja de sortida pujàvem fins a 2500 mts, vaya tela, em sembla que vaig estar 45 minuts de pujada, el plat petit treia fum, per davant Israel Nuñez que anava com una moto, després el Llordella seguint-lo s'aprop i mes o menys a un minut el Freixer amb un françes, per darrera veig el Ismael Ventura, Muñoz i Argelaguer que van darrera meu com a bojos. Al coronar comença la baixada un sender, amb peraltes, salts, roderes... de tot. Al cap de poc ja sento al Isma "soplandome la nuca" així que els deixo passar que baixant van com una moto, fins que una mica mes endavant ens trobem primer el Freixer amb el seient trencat i uns metres mes endavant l'Israel Nuñez tot reboçat que s'havia fotut una gran galleta, quin mal rotllo!.
Per sort a l'Isma, Muñoz i Argelaguer també els hi entra mal rotllo i baixem mes tranquils, bueno mes tranquils per a ells que jo vaig de cul. Tot va be fins que arriba el Bétulo que es fot a tirar com un boig, els tres se'm escapen per uns sender que va pujant i baixant amb algún trosset a peu.Aquí portava 22 kms i encara quedava el millor, l'ultima pujada, gairebe tota a plat petit i pinyó gran i la feina tenia per no parar, i no per que la roda rellisques sinó per el desnivell.
L'Arguegaler fa algun troç caminant i jo com puc el passo sense baixar-me de la bici. Un cop a dalt ja quasi tot baixada menys una pujadeta d'uns 2kms que em serviran per adelantar al françes que ha trencat la cadena.
Això si la ultima baixada vaya tela una trialera amb curvas amb una pendent de la ostia, els v-brakes treien fum i en algun tram las meves sabatilles també, jejejeje, que dolent soc a les trialeras. Per sort al final sortim a la pista i ja 2 kms i meta.
Un cop acabat dinar pa bimbo amb nocilla e isostar que ens donaven i esperar que els 10 primers cobren i que el Robert va tindre la genial idea de portar la seva super jaqueta de màniga llarga fins al primer control i deixar-la allà a un de la organització, esclar el tio del control fins a les 14h no va baixar amb la jaqueta del Robert, vaig estar a punt de regalar-li la meva però crec que li aniria curta.

l