RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de juliol 02, 2007

30/06/2007 - PEDALS DE FOC (PDF pels amics)

Com que veig que ningú s’anima a escriure la crònica... doncs ja ho faig jo.
El divendres vaig quedar amb els Bisontes Carras & Laury per pujar cap a Vielha. Haviem quedat a les 15:30 aprox. però... ostreeeeessss, que m’ha pillat el jefe, que pim, que pam. Res tu que aplacem una hora l’hora de la quedada. Gairebé a les 17h sortim direcció cap a Vielha i després de 4 horetes de cotxe ens plantem a l’hotel on ja tenim a la resta de Bisontes tot sopant. Alguns han sortit a les 12h i d’altres a les 15h. Oooooh ens hem perdut el breafing... amb el que li arriba a agradar al Carras conèixer el recorregut encara que sigui d’oïdes.
Sopem, preparem les bicis i els porta roadbooks i cap a dormir a les 22:15h si fa no fa. A les 23:30h encara donava voltes pel llit. Ni el quart de pastilla per dormir (que mai havia pres), ni una altra meitat que vaig prendre em van servir per agafar el son. És una putada, comences a pensar que has de dormir per que t’has de llevar súper d’hora i dels nervis encara et costa més dormir...
03:45h... sona el despertador. Tots a esmorzar, rebentar el roca, vestir-nos i cap a la plaça a prendre la sortida. Jo no se per que em vaig quedar l’últim en tot. Vaig arribar al pàrquing de bicis de l’hotel i sols hi havia la meva!!! Miro l’hora... deu meu són i 58!!! Baixo corrents cap al poble, passo cap al final de tot per signar mentre tots estan sortint i començo a avançar gent com un boig. Atrapo al Charlie! que no se que nassos feia tan enrera i seguim progressant els dos junts (seria l’inici d’una altra jornada de pedaleig plegats?). Passem al Carras i l’Epic. Més amunt al Kore. Seguim pujant i ja anem sols... On està la gent? Seguim i entrem al túnel de Vielha. Un grupet que agafem i deixem de seguida i al fons, allà lluny un altre grup que de seguida desapareix. Jo que li dic al Charlie! d’anar cagant llets que els perdem. Ell diu que hi ha temps de sobres per agafar-los i jo que penso “doncs jo no tinc temps” i apreto una mica més i deixo al Charlie! enrera. Un cop passo el túnel em llenço per la baixada a tot drap i de lluny, just al desviament veig el Lapa com es fica pel bosc. Allà de seguida atrapo el grup davanter. Sembla que han afluixat una mica. Allà hi ha el Ramon, el Ribi, el Paco i algun altre que no recordo. Tot està sota control. Ha costat però ja sóc on volia estar... al costat del gran entre els grans, el Ramone!!! M’havia proposat ser la seva ombra i així ho vaig fer.
Arribem a Vilaller on hi ha el primer avituallament i el Ribi firma ràpidament i darrera el Ramon. Surten com bojos. Jo firmo i els segueixo. Comencem a pujar el Coll de Serreres i el Ramon i jo deixem al Ribi. Anem sols al davant. Aquest any es va molt més ràpid que l’any anterior. Sembla que la gent li hagi perdut el respecte als 220 km i 6000 metres de desnivell positiu. Bufff, a veure com evoluciona això per que pot passar de tot.
Baixant el port ens aturem a un punt i decidim tirar a la dreta quan havíem d’anar a l’esquerra. Baixem uns 750 metres o una mica més i veiem que anem malament. Donem mitja volta i arriba el Llibert Mill (gran entre els grans dels rallyes de BTT) que ens ha vist i ens ha seguit. Tornem a pujar i seguim fins a baix. Atrapem a l’amic del Llibert i seguim junts fins a començar el camí de l’aigua per començar a pujar el Coll de Sant Salvador. Allà atrapem i avancem a uns quants que ens havien passat. Un cop fora del camí de l’aigua el Ramon comença a tirar molt fort... no el puc seguir!!! Merda!!! Passem al Ribi i al Paco i devant de tot veiem al Charlie!!!! Doncs si que havia tingut temps el tio!!!! Ja anava primer!!! El Ramon l’atrapa i se’n van junts. Al cap de pocs quilòmetres arribem al segon control on hi ha la Carol i el Ramon i el Charlie! que ja surten. Firmo, bec alguna cosa i li dono el frontal a la Carol. Segueixo avall i passo al Ramon que està pixant. Al cap de poc ens agrupem els tres i seguim junts fins un punt on dubtem una mica i ens atrapen el Llibert Mill i el seu amic.
Comencem a pujar el Coll de Paranera i el Ramon quan comença a deixar-nos (com puja el mal parit!!!) encara no se com va i punxa (ai Ramon... s’ha de cuidar la mecànica, jajaja). El Charlie! molt amablement li dóna una càmara per si torna a punxar i segim els quatre amunt tot pensant que no trigarà gaire en atrapar-nos. Arrivem a dalt del Coll de Paranera, Coll de Sas i al Prat d’Or on hi ha el tercer avituallament. Ja portem 80 i tants quilòmetres i aquí ja cal començar a menjar una mica més del que portes al damunt. Fins ara sols havia menjat dos barretes...
Baixem i comencem a pujar el Coll d’Oli. Aquest és fotudet. Te zones bastant dures. Aquí veig que pujant vaig millor que els altres i sense voler despenjo al Charlie! que està en la seva fase crítica... els 90 km. Passem la zona de caminar per coronar el Coll d’Oli i comencem a baixar. Aquest any ho passo molt bé. M’ho baixo tot excepte dos zones molt xungues. El Llibert Mill baixa molt bé, però el seu amic no i es queda. Arribem ell i jo sols a baix i en molt poc ja som a Torre de Cabdella, gairebé l’equador de la cursa i on hi ha el dinar.
Ens aturem i veig que hi ha les Bisontas!!! Que bé, ens venen a animar!!! La Laury, la Judit i la Neus estan allà per animar-nos i realment s’agraeix. VISCA LES BISONTAS I LA CLACA BISONTE!!!
Mentre mengem, plat de pasta inclòs (si no menjo sóc home mort, ho se perfectament) arriba el Ramon tot espitós... duia dos ports perseguint-nos i sempre li deien que li trèiem 5 minuts, jajaja. Per mi aquest ha estat l’error del Ramon. A penes menja res i surt de l’avituallament com un boig. Jo vaig darrera seu i el Llibert Mill es queda fent no se que a la bici. Vaig fins al peu del Coll del Triador amb el Ramon que em treu els ulls i allà li dic que tiri ell que jo no puc seguir-lo. Em quedo una mica fins que em treu entre mig i un minut. El vaig mantenint i alhora que veig més avall al Llibert Mill gairebé a dalt de tot l’atrapo. Aqui ja veig que el Ramon està tocadet. Que jo l’hagi atrapat pujant un port no vol dir que jo estigui molt fort, sinó que ell no va bé. Diem quatre coses i totes tracten del mateix. De com rebentarem l’avituallament de dalt del Coll !!! Dit i fet... fins i tot menjo un entrepà de pernil i formatge.
Seguim la ruta i ens alegrem per que el vent bufa de cul per tots el plans i pujades que hi ha fins al Coll de la Creu Eixol. Anem bastant ràpid i si mirem enrere no veiem a ningú. Que estrany... Un cop al Coll de la Creu tornem a rebentar l’avituallament i el Pere Bossa (l’any passat va córrer i ho va fer molt bé) ens diu que anem millor de temps que l’any anterior.
Ens tirem per les pistes d’Espot avall i gairebé a baix de tot apareix a la meva esquena el Llibert Mill!!! Hòstia, quin susto m’ha fotut!!! No l’esperava!!! Diu que li han dit que estàvem aprop i que s’ha llençat a tomba oberta per caçar-nos,... glups, i jo considero que he baixat cagant llets...
Aqui ja seguim els tres junts passant per Son del Pi i per Alòs d’Isil on hi ha una altre avituallament. Mengem, bevem i seguim amunt per la carretera.
El Ramon va tirant molta estona al davant. El Llibert i jo anem fent l’italià, però em sembla que jo el faig una mica més que ell... jejeje, gat vell ! Petit relleu i cara desencaixada i altre cop al darrera... Sort que el vent bufa lleugerament de cul sinó el Ramon ja ens hagués cantat la canya, ja.
Un cop agafem la pista el Llibert comença a tirar a cops. Jo responc molt bé, però el Ramon veig que li costa. Al punt on es creua el riu i la pista s’enfila una mica més fins a Montgarri el Llibert comença a apretar. El Ramon es queda i jo m’adono que vaig de conya, com si portés únicament 40 km. Passo el Llibert com amb intenció de deixar-lo però decideixo afluixar altre cop. Ja li he ensenyat la roda i prefereixo que em porti ell fins a Montgarri i si per alguna d’aquelles casualitats el Ramon es recupera doncs que ens atrapi i seguim junts. El jefe de files sempre és el jefe de files, jajaja.
Arribem a Montgarri i allà em foto un PowerGel i dos gots d’aigua i sortim just quan el Ramon està arribant.
Aquí comença a enfilar-se per un sender estret i jo decideixo apretar. Veig que el deixo enrere i no afluixo fins a meta, no sense abans perdre’m per un prat on passo per damunt d’unes ortigues de 1 metre d’alçada per recuperar el GR perdut... bufff quina pupeta!!!
Arribo a meta on m’esperen les Bisontas i la Carol que ja ha canviat de control i el Pere i la resta de gent de l’organització de Probike i Pedals de Foc.
Em diuen que he fet 11:39h!!! 2 hores menys que el Ramon l’any passat i ni més ni menys que 3 menys que jo mateix. Realment aquest any s’ha corregut molt més. L’any passat anàvem xerrant, aquest any gairebé no dèiem res. Semblava una cursa de Copa Catalana, amb estratègia i tot. Jajaja.
Al cap de 8 o 9 minuts arriba el Llibert Mill i al cap d’uns 20 el Ramon que deixa la bici i se’n va a seure a un banc tot fet caldo. Quina imatge. Sols l’havia vist així al final de la BPB de l’any passat.
Passada una estona arriba el Charlie! tot cofoi amb el seu entrepà i amb el dit “maltrech” de l’enganxada que va tenir el dilluns o dimarts amb uns tals Voltio i Amperio que no el volien deixar anar. Deien que se’l volien endur a l’altre barri, però com que ell és més cabut que ningú els va dir que no podia que havia d’anar a la Pedals de Foc. Que si de cas quan acabés la cursa hi aniria però abans no... Conyes a part, m’alegro molt que no passes res més greu. Si arriba a tenir 200 o 300 quilòmetres més segur que ens guanyes a tots. Si es que quan començaves a agafar el ritme es va acabar la cursa!!! jajajaja.
L’Èpic, no ha donat molt que parlar durant la temporada, però aquí s’ha sortit. S’ha trobat com peix a l’aigua. Això són les seves curses, res de donar voltes com monyes a un circuitet, si de cas que el circuit tingui 200 km. Al final crec que fa el 15 tot celebrant-ho amb la Judit, la seva dona si, la seva dona!!!!
El Carras és un cas apart. El tio no en te prou amb una Selènika o alguna cosa així no. Després de 10 anys sense tocar una bici i amb sols un any i mig d’entrenament (ai aquell fatídic dia que ens vam trobar per Collserola, qui ho havia de dir...) es casca una temporada sencera de curses a muerte i per rematar-ho un Campionat d’Espanya de Maraton, una Quebrantahuesos i una Pedals de Foc!!! Al final crec que fa el 17 o 18 amb millor temps del que havia previst fer. Per treure’ns el casc!!!
I el Kore. El hombre de las salidas canyon!!! Un altre que també te tela marinera. Des de passat el túnel de Vielha on punxa el tio va sense roadbook per que metre repara se li cau la bici i es trenca el porta roadbook (l’invent s’ha de millorar...). Com collons s’ho ha fet per fer una PDF sencera sense roadbook? Memoria que tiene uno, que me pierdo por aquí, que si te iba viendo por allí... que me pongo a rueda de este... que si duermo un ratillo en Montgarri. Demà sabrem com va quedar però el que és acabar, va acabar NON STOP i no ho va fer gens malament. Aupa KORE!!!

Finalment el Xavi, el nostre escalador particular (en el sentit literal de la paraula). Bona part de la cursa crec que la fa amb el Carras i acaba molt dignament la PDF. Més o menys com jo la meva primera Transcatalunya, cap allà a les 10 de la nit, jajaja. Ja saps Xavi, a seguir la progressió!!!
També felicitar al Ribi, que també va millorar el temps del Ramon de l’any passat i va fer sisè, al Paco que va arribar amb el Ribi més o menys i a la única noia de la història que ha aconseguit completar la PDF en modalitat NON STOP, la gran Noe! La gran Brasileira, adoptada pels bascos i afincada al Maresme per culpa del Ribi que em sembla que no la va haver de convèncer gaire, jajaja.
Apa, ens veiem demà a PROBIKE!!!
Pd1: quin totxo par diez!!! Si algú ha arribat fins aquí és que te mooolta paciència...
Pd2: gràcies a la Pao per la paciència que ha tingut durant tot l’any... ara ho hauré de compensar això, que la balança està molt desequilibrada.

l