RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, de juny 24, 2007

QUEBRANTAHUESOS
by Charlie! (l'home de la mitja neurona)


Hi ha curses i marches que com a mínim s'han de fer un cop a la vida i la QH és una d'elles... així que el BisonteTEAM quasi al complert vam quedar el divendres per la tarda per anar cap a Sabiñánigo. Primer em trobo amb el Ro, Ramonet i Pollo on carreguem els trastos i bicis a la furgo i desprès anem cap a Sabadell on apareix el Carras.


Una sensual i amable veu en català sortida d'un sorprenent aparell ens guía de forma inequívoca cap a Sabiñánigo. Sabeu que és el millor del Tom-Tom? Que és capaç de calcular l'hora en que arribaràs a la destinació. I sabeu que és el pitjor? Doncs que si tens que estar a un lloc, com per exemple a Sabíñánigo com a molt tard a les 21:30hores per recollir el dorsal i el Tom-Tom et diu que calcula que arribaràs a les 21:45hores doncs.... aaaaahhhhhhhhh!!!!!!!! Quan em va tocar conduir tenia un ull a la carretera i un altre al puto indicador de l'hora calculada d'arribada, quina obsessió, quin vici!!!!!!! És com en les curses, que veus a un paio al davant i tens que anar a per ell i desprès a per un altre i vinga a rebentar!!!!!!!! Però al final victòria!!!!, vam arribar a Sabiñánigo abans de les 21:30hores, vam poder recollir el dorsal sense problemes.

El camí que separava les incripcions de la furgo era ple de temptacions, estava dintre d'una nau amb diferents expositors de súpermaterials de bici, però n'hi havia un més assequible, era d'un forn on tenia d'entre moltes altres coses unes petites napolitanes de xocolata. Així que quan el Ramonet les veu es llença sobre d'elles i sense pensar-s'ho dues vegades n'agafa un parell i jo al darrera n'agafo un parell més i marxem.... nosaltres que pensàvem que éren de degustació gratuita va resultar de que no, juas, juas, juas, éren de pagament!!! La tia de la parada deuria quedar flipada que dos tius tinguèssin el morro de mangar-li (de forma involuntària) quatre napolitanes a la seva cara, per això no va reaccionar. Feia temps que no reia tant, una mica més i ens morim.

I poca cosa més; despleguem la tenda, cuinem uns espaguetis, ens posem el dorsal i el xip a la bici i a dormir.

A les 5:50h sona el despertador, esmorçem, rebentem el Roca.... el Roca? Més aviat rebentem la paret d'una nau industrial en construcció, el pobre obrer si posa la mà per allí sense mirar segur que la treu marró...... i cap a la mega parrilla de sortida. El Ramón i jo tenim temps de l'any passat, així que tenim el privilegi de sortir més endavant, el Ramón a la segona parrilla i jo a la tercera. El Ro, Pollo i Carras és el primer cop que participen, així que els toca anar al Galliner, com a nosaltres l'any passat. Allí em trobo al Xavi "brevetero" i als seus companys de la Penya Martorell fins i tot al mísmíssim Israel Núñez, sí, sí, el mateix que ens matxaca als Opens i Copes!! Segur que quan comenci a rodar el pilot el perdo de vista, jejeje!


Pam! Xupinazo, comença el pilot a rodar, quines ganes que tinc. La QH per si sola ja és motivadora, però més que res és un test per una de les curses que ens fa més il.lusió a tots plegats, la Pedals de Foc Non-Stop que sempre és el cap de setmana de desprès.

Fins al peu de Somport es roda molt amb pilot i em trobo al Ribi i al Maki, on més o menys plegats arribem al peu de port. Abans hi ha un accident que fa que el pilot es tranquilitzi i s'agrupi: hi ha hagut un xop frontal entre un cotxe aturat a la vorera i un ciclista, brutal, anàvem rodant a més de 50 per hora.... la pujada al Somport no es pot considerar dura si es fa amb cap i quan corono els seus 1.640m vaig perfecte de forçes. A dalt del port hi ha molta gent que ofereix diaris per la baixada, n'agafo un, m'el poso sota del maillot i comença una baixada preciosa com a tal i pel paisatge que més o menys veig. No sóc un crack baixant, però no em quedo enrera, al contrari, avanço a força gent fins que la carretera per arribar al Marie Blanque, segon port del dia, es torna rodadora i es fa una grupeta. Aquí veig el segon accident greu del dia, un paio tumbat al terra amb els pedals encara enganxats a la bici inconscient, quin mal rotllo. Abans d'arribar al creuament del Marie Balnques passo pel lloc on vaig caure jo l'any passat per culpa d'una montonera, mals records.

El Marie Blanque és curt, peró els 4 darrers km són molt durs, així que engrano el 39-25, em poso dret i cap amunt! Aquest any s'em fa molt menys dur que el passat i en quasi un plis el corono (1.035m) una mica més al darrera del Ribi i Maki que han fet un cambi de ritme al final, són bojos aquesta Barnapowers! Vaig molt bé de forçes, tal com tenia planejat, passar el Somport i el Marie Blanque bé per morir al Portalet!

Una baixada tremenda, una carretera rodadora i ja estem al peu del Portalet on arribem amb un petit pilot. Començem a pujar a bon ritme i llavors en un troç mig planer noto que algú em toca el cul..... eehhhhhhh!!!!!!! Estàvem a punt de fer un sandwitch i per això m'ha tocat el mismíssim Joseba Beloki!!!! Intercambiem quatre paraules i amb aquesta emoció al cap d'uns metres foto un pal i m'en vaig amunt, ningú del pilot em segueix i ja sol i a molt bon ritme em planto als darrers 5km del port desprès del pantà, els durs de veritat. Pateixo molt, fa vent de cara i el cansament comença a parèixer, però segueix pujant molt bé i avançant a gent solta. Una dona del públic em regala una llauna de cocacola!!!! No he parat en cap avituallament, així que la cocacola em treu el mal gust dels potingues dels botellins, com entra!!!! Els darrers 2km es fan molt durs, però l'ànim del molt públic que hi ha posa la resta i corono el Portalet (1.795m) sol.

La baixada és tremenda i es forma una grupeta d'uns 10, entre els que atrapo baixant i els que m'atrapen a mi. Això ja està fet, "només" queden els 2 durs km de la Hoz de Jaca (1.270m) que els passo patint com tothom i ja rodar els 17km de baixada amb repetxons fins Sabiñanigo amb sprint final inclòs!!!!

M'ho he passat de collons, he fet 6:12h, rebaixant en 22minuts (6:34h) els temps de l'any passat. Allí em trobo al Ramón que ha arribat una estona abans, amb un temps de 5:58h rebaixant 9minuts (6:07h) el de l'any passat. Una estona més tard arriba el Maki, desprès el Ribi, el Robert (6:20h) i el Xavi "brevetero". Desprès el Miki, el Pollo (6:58) i el Carras (7:10h).
La única cosa negativa del dia és que quan anem a recollir el diploma i la medalla, cap de nosaltres apareix excepte el Pollo....... eeeeiiiiiggggg?¿?¿?!!!! La conclussió final és que el xip s'havia de lligar al turmell amb una corretja que et donàvem, però com que tenia pinta de molestar, tots ens vam enganxar el xip al quadre o a la forquilla de la bici amb brides, a la part més baixa perquè marquès bé. Excepte el Pollo que s'ho va lligar a la forquilla carbono, la resta ho vam fer als quadres d'alumini i el Ro a la forquilla d'acer, per tant vam deduïr que el contacte amb alguna cosa matàlica feia interferències, per això no ens va marcar a tots els controls de pas.

Vam anar a reclamar, on naturalment quan ens van preguntar on portàvem el xip vam dir al turmell, jejeje! i ens van agafar el número del dorsal i entre mitg confiança i mig demostració del pulsòmetre, ens van agafar el temps que vam fer. Així que d'aquí 15 dies quan s'acabi el plaç de reclamacions i publiquin les classificacions raglamentàries sortirem, de mentres encara no sabem les posicions que hem fet.

I poca cosa més, menjar pasta, dutxar-nos de forma "guarra" al carrer amb aigua embotellada perquè les dutxes estàven lluny i plenes de gent i seguint un altre cop la sensual veu del Tom-Tom cap a casa, la setmana vinent més, la Pedals de Foc Non Stop!!!!!!!!!

l