RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de juny 18, 2007

CAP DE SETMANA COMPLET by Ramonet

Divendres 15:

Jo, el senyor Diesel i el Carras, ens disposarem a fer el llarg viatge fins Euskal Herria per disputar el Campionat d'España de Maratón, tot una mica estrany, peró bueno en principi una bona cursa on anirà el millor de la península en el tema Mountain bike.

Segons el Gps son 600 kms i unes 6 hores de camí, però es clar ell no calcula les nostres parades tècniques per sopar (uns espaguetis fets a la furgo que de la ma del sang d'horchata van quedar del millor que hem cuinat a la furgo-patera) ni la caravana de sortida de la ronda.

Finalment arribem sobre las 11 de la nit, aparquem en una explanada, no sense abans el senyor Diesel trepitjar un regal deixat per uns personeta una mica marrana. Resultat les seves bambes es van quedar a dormir al carrer.

Dissabte 16: CAMPIONAT D'ESPANYA BTT DE MARATHON (VITORIA)

Ens aixequem a les 7 del matí, esmorzem entre badalls, anem per el dorsal, busquem un lloc per treure pes i ens disfressem de romans... El ritual de sempre.

El circuit fa uns dias tenia 70kms ja que era una proba maratón, si algú llegeix el reglament a la federació, diuen que tenen que fer mes de 80 kms i unas 5 hores de cursa. Ja de llarg no ho passa, però a sobre amb las pluges ho han reduït a 54 kms, si això es maraton... que hi farem.

A les 10 es la sortida, ens col·loquem a parrilla, jo flipo una mica quan sento un tio darrera que diu que es la seva primera cursa, miro i el tio porta el plat petit ficat i el pitjor es que el pobre senyor Diesel esta darrera seu.

Es dona la sortida i aquí ja acabo de flipar mentre em vaig cagant amb els organitzadors i algun deu que se'm ocurreix. Primer ens fan anar neutralitzats per dintre del poble, per camins, fins i tot per una pujada, en la qual els cotxes del davant accelera, quan tothom pensa que es la sortida real i el grup esta ja estirat i jo vaig a 185 pulsacions arribem a dalt del "repecho" i ens fan parar per re-agrupar, AAAHHHH!!!! Malparits!!! Això es de risa, el que faltava. Amb el resultat que ara tothom un altre cop es torna a agrupar i tornem a sortir. A mes la sortida un altre cop per camins i carretera una per la qual anem a 70 per hora, girem a l'esquerra i sorpresa, un altre cop el mateix repecho. De veritat que donaven ganes de agafar i tornar a la meta i passar de la carrerra de la Trini.

Per sort ara no ens fan parari ja es la sortida de veritat. Primer per pista i després d'algun tros caminant, quina ràbia!!! Desprès d'uns 10 kms entrem per dintre del bosc, aquí si que hi ha fang, mes que fang hi han piscines de fang.

Anem jo i el senyor Diesel tots juntets com a bons companys d'èquip que som, a mes anem agafant a gent i mica a mica els anem deixant enrera, així que anem pujant posicions. Del recorregut no m'enracordo massa, esque tinc memòria de peix, bàsicament eren 2 pujades llargues, del que si m'enracordo es de fang i mes fang, fang als ulls, fang als peus, fang a les mans, que si la bici no cambia, que si cambia sola, que si no frena... tot super divertit.

Això si el meu company el senyor Diesel em sembla que encara s'ho passa millor que jo, perquè quan entra a les piscines de fang va donant espectacle amb les seves creuades de la bici, això si no cau en ninguna, deu tindre un àngel de la guarda, o molta sort.

Almenys el circuit al final ha sigut divertit, curt però divertit, la veritat que els de Ocisport els hi donen mil patadas organitzant curses que els de Extremsport. El pobre Carras no li ha anat tan be la cursa ha punxat 2 cops, però almenys ha pogut acabar després que una fèmina li deixes una cámara de recambi (Laury no se molt be com va anar el tema) jejeje.

Ens dutxem nosaltres, dutxem las bicis i anem a recollir el taló de 25€ un per mi i un altre per el senyor Diesel per fer 19 i 21 respectivament. La sorpresa es que el senyor Diesel és tercer èlit, i te la seva medalleta allà, amb la bandera espayola i tot, ell que es molt "honrat" diu que ell es elit, que te la edat de ser master però que encara vol ser elit. La gent flipava, jo mes...

Amb tranquil·litat tornem fins a Cervera on deixarem el cotxe, el Carras i el senyor Diesel tornant cap a casa i jo desprès d'un gran sopar a L'Àrea de Guissona vaig cap a Puigcerdà a dormir que estic apuntat a la marcha de carretera de les tres nacions.

Ramon Sagués -19 é General- 17 é Elit
Senyor Diesel -21é General - 19é Elit


Diumenge 17: RUTA PIRENAICA TRES NACIONS 145 kms

A les 6:30 em sona el despertador, jo he dormit al mateix Puigcerdà a la meva furgo camper però en Charlie i en Carlos que son uns burgesos van anar ahir a dormir a casa al Charlie a Planoles.Ens trobem a la inscripció per recollir els dorsals on trobem també el Xavi de la pc Martorell (Bucles cobarde, jejeje) un altre pillat tipo Charlie brevetero com ell i que aquest any també anirà a la Paris Brest Paris.Després de visitar el parc del llac de Puigcerdà molt maco per cert, amb els seus ànecs, les seves flors, els seus... millor ho deixem.La sortida es a las 8 del matí, per sort aquí no s'ha d'escalfar. La cursa te 145 kms amb l'única dificultat de pujar l'Envalira, això si té 30 kms de pujada, la resta es baixada, o casi.Sortim a ritme tranquil, segur que la setmana vinent a la Quebrantahuesos trobarem a faltar aquest ritme. El que em deixa mes pillat i confirma la meva teoria es que el Charlie va perdent neurones a mida que fa brevets, el tio li surt de la butxaca del maillot un entrepà tamany paleta, amb paper de plata inclos, i a la butxaca del costat un impermeable que mes que un impermeable sembla un anorak, collons com pot ocupar tant, a mes el tio quan se li creuava la única neurona que te es ficava tirar del pilot, amb conill, entrepà i impermeable inclòs, el millor era la cara que feien molts balbulins de carreteiros "ante semejante pinta".

A la Seu d'Urgell comença a ploure jo soc l'enveja del pilot amb el meu Gore-tex que no em treure fins al Puymorens, el que no entenc es que la gent va sense impermeable, a mi la veritat no em fa molta gracia arribar tot mullat a dalt de l'Envalira.

La pujada la fem a un ritme alegre, i sense donar-me conte ja només anem 5, un cop a dalt de l'Envalira arribo amb un del Caja Rural d'amateurs i comencem a baixar, amb un vent terrible, fins que trobem el que anava primer escapat parat en una corba, no te pinta d'haver caigut.

Un cop el el Puymorens ens agafa un Françes amb el qual comencem el descens del Puymorens en el que l'asfalt esta mullat. Els dos es fiquen com a bojos a baixar i jo que ja em veia un altre cop a l'hospital em tallo i em quedo mes tirat que una colilla, ja que els últims 20 kms son plans, i amb vent de cara.

Al cap de uns 5 kms em pilla una torre de tio (almenys al meu costat) que em porta per els plans a 50 per hora, la feina tinc per donar-li el relleu, al final al sprint el tio em machaca. O sigui que acabo 4rt, medalla de chocolate.

Al cap d'una estoneta arriba el Charlie amb el cual consumim cantitats insanes de Coca de forner i Coca-cola, tot esperant el Carlos.A la fi arriba el Carlos el qual no l'hem vist en tota la cursa per segur que ens anava veient. jijijij.

4 rt-SAGUES PORTABELLA RAMON 4:01:56
35é-BERNAT RALLO, CARLES 4:18:14
154é- GASPAR DORAL, CARLOS JAVIER 4:51:51

l