RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, de juny 05, 2007

EL MEU CAP DE SETMANA LLAAAAARG
Divendres: Com que plego al migdia, dino ràpid i m'agafo la bici de carretera. Vull anar i tornar de Blanes (uns 140km) per passar pel Ñeke i recollir un material meu i del Robert, però..... a l'alçada de Calella direcció a Blanes...... pam! s'em peta un radi de la roda del davant i el pneumàtic em toca a la forquilla, la roda no gira, quina putada. Tren, metro i cap a casa, total 40 ridículs km, ggggggrrrrrrrrrr!!!!!!!!!
.
Dissabte: Surto amb el Pollo amb BTT per Collserola. Anem plegats fins que m'abandona al km42, jo continuo i faig 97km a ritmobisonte, viscaaaaa!!!!!!
.
Diumenge: M'aixeco a les 6h del matí, però no per anar a cap cursa, sinó per anar a buscar un ram de núvia, tot trajat fet un figurín. I és que sóc el padrí de casament d'uns bons amics, del Mark i la Núria!!!!! Això sí, vaig al casament que és a Tarragona amb el cotxe carregat amb els tratos de bici..... jejeje..... i de càmping.... i és que quan surto del casament vaig direcció a Llavorsí per dilluns fer part de la Pedals de Foc, els troços que no tinc clars per poder fer-ho sense el roadbook aquest any.
.
Dilluns: Ahir vaig arribar a Llavorsí a les 2 de la matinada i clar, el càmping estava xapat i els baretos també, així que em menjo unes príncipe que ronden pel cotxe i planto la two seconds enmig d'uns jardinets en una zona de pícnic.... acampada ilegal!!! M'aixeco a les 6,30h del matí amb cara cansat, el dia tampoc acompanya gaire, però no plou. Vaig de Llavorsí fins a la Guingueta d'Àneu i m'enfilo per la tremenda carretera amb rampes del 10% fins al desviament cap a Son del Pí, aquí empalmo amb la Pedals. Merda! comença a ploure!!! A la benzinera de baix m'he comprat un esmorçar rotllo "cicloturista", com el que ens fotiem amb el Ramonet aquest estiu passat fent d'alforgeros; unes tremendes napolitanes de xocolata.
Ah! la Carol i la Mar des de dissabte que estan fent la Pedals de Foc, avui dilluns han de fer el mateix recorregut que jo, elles han fet nit a Espot, segurament ens trobarem pel camí!
El primer tram que vull tenir clar és el de desprès del senderillo de Son del Pí quan s'ha d'agafar el trencall per entrar en un prat, l'any passat va costar de trobar. Abans d'arribar ja em trobo gent que fa la Pedals, i en tot el dia em vaig trobat grupetes. Bé, el trencall està amagat, però a velocitat lenta el trobo, a la Pedals passarè volant, jejeje!! Abans d'arriba a la carretera el camí s'acaba de cop, estan fent obres, però trobo la "traçada secreta" per baixar, jejeje...... I desprès Sorpe, encara més obres i Borén. I ja per primer carretereta i desprès pista fins a Montgarri, tot està preciós i ja no plou. Arribo a Montgarri i ni rastre de la Carol i de la Mar, no se si estàn per davant o pel darrera, misteri total. Pujo al pla de Beret i abans de baixar a Viella comença a ploure... poso la mà a la butxaca per agafar l'impermeable i NO ESTÀ!!!!!! He perdut el mític impermeable, victoriós de la Volta a la Cerdanya, de laTranspirenaica, de Ginebra-Barcelona, de les brevets dels collons, de tantes i tantes coses!!!! No se si em cau la llagrimeta o és la pluja. Tinc l'impuls de tornar a enrera a buscar-lo a on faci falta, però al final faig el que tinc que fer, per això ha fet tantes hores de cotxe i he vingut fins tant lluny, el troç que més m'interessa, l'excalestric de pobles i camins fins a Viella. Començo a fer-ho sense el roadbook, però és impossible, hi ha llocs on es dubta segur i més en cursa anant a toooota llet, sort que he vingut a investigar, jejeje, baixarè com un coet sense dubtar a la cursa!!! Pobles amb carrers amb obres, un arbre caigut desprès d'una curva, senders tapats per la vegetació i que costen de trobar,.... i finalment arribo a Viella fins al mateix lloc de l'arribada de la Pedals.
Truco a la Carol i a la Mar, per saber què fan, si ja han arribat o per on paren. I si estan a Viella que em deixin un impermeable, jo encara tinc que pujar tot el Port de la Bonaigua que són 22km i desprès baixar fins a Esterri i arribar fins a Llavorsí, tot això plovent bastant i vaig tot mullat i enfangat.... trobo a faltar el meu mític impermeable de 20€!!!!!
Elles tot just estàn a Montgarri a punt de dinar, sento com demanar un entrepà de truita, quina enveja, jo tot el puto dia menjant napolitanes de xocolata ara ja fetes caldo. Tinc fred, així que vinga, a entrar en calor cap a la Bonaigua!!! Els km al principi passen ràpids, la carretera és generosa, però abans de Baqueira es comença a enfilar i ja no para fins coronar. No és molt dur comparat amb els que vam fer pels Alps amb el Ramonet, com l'Iseran, Galibier, Jambaz, Aravis,... però pica una mica al final.
La baixada que m'espera és terrible, estic a 6ºC tot mullat, fa vent i estic xop, quin panorama. I la bici no em frena gaire, sort que ara em posarè un disc. Quan porto uns 2km estic mort, quasi com la Volta a la Cerdanya, però passa com un miracle, encara hi ha gent bona en aquest món. Un cotxe que pujant m'ha avançat i animat, ara està parat en la vorera i amb la finestra baixada em fan senyals perquè pari. S'ofereixen a baixar-me d'aquell puto infer, porten un portabicicletes i un seient lliure. Tinc la boca gelada, així que els hi dóno millions de gràcies com puc, estic flipant, però decideixo acabar de baixar en bicicleta. Els torno a donar les gràcies i desapareixen carretera avall.... a mesura que baixo fa menys fred i ja quasi no plou, però segueixo congelat. I de sobte vaig una mica més avall a un altre ciclista, ja tinc company d'agonia, jejeje!! Resulta ser un basc de San Sebatian d'uns 50 anys que ha vingut a fer ports de per allí i dels Pirineus francesos, un gran paio. I tenim conversa animada fins a Esterri d'Àneu, és on es queda, ens acomiadem ell amb un "adèu" i jo amb un "agur". Finalment arribo a Llavorsí 8 hores desprès i amb 150km a les cames.
Demano si em puc dutxar en un càmping i cap problema i ja amb roba seca celebro que tinc l'objectiu fet, poder fer la Pedals de Foc sense roadbook, amb un mega entrepà de penil dolç amb formatge i una fanta de taronja, com no!!!
Ja de baixada tinc notícies de la Carol i Mar, han arribat també mortes de fred i xopes a Viella, però han aconseguit fer tota la pedals sencera, m'alegro molt per elles i molt més encara al saber que s'ho han passat bé, fantàstic!!!

l