RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, de maig 20, 2007

BREVET 600KM - LA CHARLIE! CRÒNICA
Aquest cap de setmana toca el darrer escull que em separa de la París-Brest-París, la brevet de 600km. Torno a dormir a casa, dormir al cotxe és una mica pesat, a no ser que sigui amb la camper del Ramón. M'aixeco a les 4,15h i el ritual de sempre; carrego la bici al cotxe, cap a Manresa, saludo als coneguts, recullo el carnet de ruta i el planell i puntualment a les 6h sortida.
La pujada a Calaf són 39km no gaire forts però sempre m'han fet ràbia, no sé, són porculeros. Aquí el pilot s'estira i quedem davant una bona grupeta d'uns 20, rodant a bon ritme fins a Artesa de Segre, control 1.
.
A la sortida i hi ha un petit repetxó i faig una petita estirada per comprobar les cames.... i em quedo sol al davant, trec una bona distància. Segueixo rodant a ritmillo uns km's fins que sento un "sopla nucas".... res de sexe, és el mismíssim Luis Alberto García Landa, campió de la Madrid-Gijón-Madrid brevet de 1.200km!! Ostres, a la brevet 400 vaig estar 250km escapat en solitari, aquesta vegada tindrè companyia, no acabarè parlant sol. Bé, aquest paio tampoc no xerra gaire, jejeje! Rodem plegats uns km's, el paio baixa i roda per pla molt bé, però es queda pujant, no sé si es que no pot o s'esta reservant per la kilometrada que ens espera..... i no ho sabrè mai, té la mala sort de punxar. M'aturo per ajudar-lo, però quan ens pilla el pilot em diu que m'enganxi a ell, que ja ens atraparà. M'enganxo al pilot i no ens atrapa, la carretera fa pujada. I ostres, al km 145 encara no ens havia atrapat, així que decideixo tirar endavant. Així com en la brevet300 em vaig escapar sense fer cap canvi de ritme, aquí pam! foto un pal quan la carretera s'enfila i m'escapo, per davant encara 455km!!! Veig que un parell intenten seguir-me de lluny, però quan la carretera encara s'enfila més prop del desviament del poble de Nacha els perdo de vista definitivament. I així fins a Benabarre, control 2.
.
El dia es posa xungo, i de baixada cap a Barbastro cau un ruixat torrencial, d'aquells de deixen la carrereta amb bassals, perillós de collons. Finalment deixo la carretera nacional a l'alçada de Monzón i entro en una de secundària, aixó és el principi de los Monegros. La carretera està ben asfaltada i amb la pluja està plena de cargols; n'hi a de dos tipus, els marrons grans i els petits blancs, es tracta de no trepitjar-los, és la meva distracció perquè el paisatge és una merda i la carretera una altra merda, tot pla i rectes llarguíssimes, que acaben en una curva o un petit poble i vinga, una altra recta kilomètrica que et menja la moral. Per sort ha deixat de ploure i rodo a un ritme fort. Arribo a Alcolea de Cinca, control 3.
.
La carretera està en obres, sembla que faci ciclocross!! Finalment arribo a la nacional, fins arribar a Fraga, passo per sota l'autopista i arribo a Mequinenza, just a la meitat del recorregut en 9,50hores, vaig a un ritme fantàstic. Creuo la presa del pantà, paro un moment a posar oli a la cadena que amb la pluja no para de fer sorolls i vinga, cap amunt. Aquí la cosa s'enfila de veritat, rampes dures i mantingudes, quan finalment corono, la baixada dura poc i vinga repetxos durs, fins arribar a Caspe, control 4.
.
La carretera segueix un puja i baixa, però ben asfaltada i just a l'entrar de nou a Catalunya (lliure!) em trobo obres. Coincideix amb un portet i el vent bufa de cara, quina putada. Paciència, constància i cap amunt. Un altre puja i baixa i arribo a Gandesa, just on la setmana passada vam, còrrer la Copa Catalana Maratón. El Ramonet, Robert, Epic, Laura i Carras em venen al cap un altre cap i amb un somriure faig la primera parada "llarga"; 10 minuts per aprovisionar-me en una benzinera, fer un parell d'estiraments i vinga, a continuar. Faig la carretera que just l'altre dia vaig comentar que m'agradaria fer fins arribar a Ascó, control 5.
.
A Flix arribo en un plis i agafo una carretera secundària molt maca, però que no para de pujar sobretot al final, tinc que estrujar-me una mica. Arribo a Granadella i pam! com que comença a fosquejar vaig a estrenar el meu nou sistema d'il.luminació; un buje/dinamo i un llum de leds que els amics d'espaibici em van muntar. Entre setmana ja ho havia probat, però ara era la prova definitiva. Patia perquè la pluja del matí havia estat molt forta i que no s'haguès fet malbé res, però collons, tot és alemany, no falla res! Fins a les Borgues Blanques és un puja i baixa amb la carretera en no gaire bon estat i més tenint en compte que és de nit, la mitja segur que baixa. Tot el matí anava avançat al control horari marcat, però ara segur que no podrè seguir el ritme. Tampoc es pla de matar-se de nit per allí, l'objectiu és fer-ho nonstop i en menys de 24 hores, vaig sobrat de temps. A Borgues Blanques hi ha el control 6 on signo en un bar de moteros. Són prop de les 12 la nit si no recordo malament. Els del bar s'interessen pel que faig i flipen quan veuen el mapa del que he fet i el que em queda encara per fer!!!!
.
La carretera que em duu a Arbeca, Belianes direcció Ciutadilla és totalment secundària i amb aquella foscor és ideal perquè els extraterrestes m'abdueixin, no es veu ni cristo enlloc. Ja fa estona que he pensat tot el que tenia que pensar 50 vegades, així que tinc la ment en blanc. La vida és sencilla, es tracta de pedalar i anar cantant Nino Bravo, sencill, no? De Guimerà a St. Coloma de Queralt és la típica carretera que no puja gaire, però collons, no deixa de pujar durant 24km. No són gaires, però porto 526km a les cames, es fa una mica pesada. Finalment arribo a St. Coloma de Queralt, control 7. Són les 2 de la matinada i el repte és buscar algún lloc que em signin el full de ruta, i què està obert a aquestes hores? Doncs un pub. Així que amb un parell d'ous i enmig d'unes nenes lleugeres de roba, em planto a la barra amb el culotte curt, el casc, el mític impermeble de 20€ i demano que em posin un segell. Per sort els de la barra són gent maca i no em posen cap problema, al contrari, s'interessen pel que faig i flipen amb això de les brevets. Les pobres nenes que es pensaven que anava a fer una performance o un strepteasse radical es queden amb un pam de nas, m'enfilo a la bici i carretera a munt, el fum de tabac i d'herbes m'han ennubolat la vista. Això sí, prometo tornar un altre dia en condicions, que es preparin les nenes de St. Coloma, jejeje!!!
.
Un petit portet i baixada tremenda fins a Igualada. Però el que havia de ser fàcil es torna dur, tinc una petita crisis de son, no he parat en tot el dia, es podria dir que m'adormo sobre la bici i tenint en compte que fa baixada..... desitjo arribar a una benzinera i fotre'm un xute de cocacola i cafeina. Finalment apareixo a Igualada i les llums em desvetllen, passo de la cocacola i endavant. Ara la carretera s'enfila desprès de Guimerà, però tú, vaig com una moto, pujo el port volant, una passada, a plat i dret. I just abans de coronar entro a la boira, el que faltava. La baixada està mullada, baixo ràpid però sense passar-me, no és un bon lloc per palmar-la. Desprès una petita pujada i veig el cartell que posa...... MANRESA!!!!!!!!!!! Entro a la ciutat, tinc que arribar a la seu de la PCBonavista, lloc de sortida i arribava de les brevets. Pel matí ja m'havien comentat que a l'hora que tenia previst arribar no hi hauria ningú al local, que poses l'hora i deìxès el carnet de ruta per sota de la porta, així ho faig.
.
Són les 4:02 de la matinada, missió complerta; ho he fet nonstop i en menys de 24 hores, he trigat exactament 22,02h per fer els 600km desprès d'una tremenda cavalcada en solitari de 455km. Els meus pares em van dir que tant punt arribés els fes una trucada, fos quina hora fos, així que els desperto, em cambio, carrego la bici al cotxe i cap a casa a descansar.
Amb aquesta brevet he acabat la sèrie de brevets (200, 300, 400 i 600km) imprescindibles per poder anar a la PBP......... que tremoli París que ve el BisonteTEAM!!!!!!!!!

l